:: Amb compte :: » Còmics

“Ombligo sin fondo”, Chris Shaw

Roger Compte — Sat, 29 Aug 2009 13:54:27 +0000

Ara feia temps que no em posava amb un còmic (això de dir-li novel·la gràfica no m’agrada gens). M’han deixat aquest totxo de 700 pàgines (més incòmode de portar-lo que no llarg de llegir), obra de Chris Shaw (i editat per Apa Apa, 27 euros), que he disfrutat moltíssim. Explica la historia d’una família que es reuneix després de molts anys de no estar junts perquè els pares -avis ja- han decidit separar-se després de 40 anys de casats. A partir d’aquest punt de partida es teixeix una complexa teranyina amb les histories i problemes personals dels membres de la família, amb un estil que és tan capaç de fixar-se en els petits detalls (el vent, la sorra, un pensament fugisser) com transmetre’t la fotografia completa. És una història molt maca, que emociona i que en l’aspecte tècnic incorpora coses potser poc habituals a l’hora d’explicar l’historia com posar plans arquitectònics de la casa on passa la historia. Els que entenen de còmics, que no és el cas, el comparen amb el treball del Chris Ware (n’havia llegit el boníssim Jimmy Corrigan) que té un estil de dibuix més “precís” que li donava un aire més d’historieta antiga al còmic.

V for Vendetta: la pel·li

Roger Compte — Thu, 16 Mar 2006 21:17:46 +0000

V de Vendetta s’estrena el 7 d’abril, però la vaig poder veure ahir. Tement-me el pitjor (de los creadores de Matrix…) s’ha de reconèixer que en vaig sortir molt satisfet. Com a molt potser perdia una mica de ritme a la part central. Bastant respectuosa amb el còmic i visualment molt potent (algunes escenes són molt impactants), manté el to de denuncia dels totalitarismes i planteja la qüestió polèmica d’un tio que es dedica a assessinar i volar coses per aconseguir el seu objectiu d’alliberar el poble de la dictadura. Hi ha en concret un discurs sobre la idonietat de volar un edifici com un símbol que si fossim més a prop de l’11-S potser hauria fet que no s’estrenés la pel·lícula. També són interessants les suggerències de que el govern està ficat darrere atacs terroristes i se n’aprofita per crear por als ciutadans. Val la pena veure-la en versió original, entre d’altres coses per sentir les declamacions estil shakespearià de l’Hugo Weaving, el que fa de V. Que algo ha de fer per destacar, que es passa tota la pel·li sense ensenyar la cara. Tinc curiositat per saber com reaccionaran a Estats Units amb aquest plantejament d’un terrorista com heroi.

Aprofitant l’estrena del film al weblog sobre còmics The Beat han publicat una entrevista molt interessant amb l’Alan Moore (part 1 i part 2). Parla tant de la creació d’V for Vendetta (i la seva particular identificació amb la ideologia anarquista que impulsa el protagonista) com dels problemes legals que ha tingut amb DC Comics, que han fet que volgués retirar el seu nom de les noves edicions del còmic.

El tio aquest, l’Alan Moore és un personatge molt interessant. Per la xarxa es poden llegir detalls biogràfics molt interessants sobre ell, com quan al fer els 40 anys va anunciar a la familia que es faria chaman. El tio es va fotre uns quants bolets alucinògens i va conèixer el seu Deu particular, el Deu serp Glycon.

Akira

Roger Compte — Wed, 16 Nov 2005 19:13:10 +0000

Vaig veure la pel·li d’Akira fa molts anys i segurament vaig llegir algun dels volums del còmic de Katsuhiro Otomo -tampoc ho asseguraria-. Però no ho vaig disfrutar tant com ara. He agafat la nova reedició que acaba de fer Norma Còmics i la cosa està sent addictiva. Els paisatges post-apocalíptics, els nens-avi estranys, el grup de protes xulins i amb les supermotos… un imprescindible de la ciència ficció. En aquesta nova edició s’han basat en l’edició americana, que és completament en color -el va colorejar Steve Oliff, fet que li va fer guanyar premis-. A la pàgina de Norma tenen una entrevista amb ell. És una edició de superluxe, d’aquelles per guardar. El preu no està mal tampoc, 20 euros. Abans que Akira és interessant llegir Pesadillas, el còmic anterior de l’autor on ja s’anticipaven alguns dels temes de poders psíquics…

El Buda de Tezuka

Roger Compte — Sun, 24 Apr 2005 20:15:08 +0000

Sant Jordi m’ha servit per anar avançant (6é volum, de 10) una mica més en la meva col·lecció del còmic Buda, de l’Osamu Tezuka. A poc a poc, que són 11’95 euros cadascun. Fa un temps ja vaig comentar Adolf del mateix autor, que em va encantar. Aquest Buda també m’absorveix. De fet, els volums no em duren més d’unes hores. Els còmics estan editats en un format mida llibre i tenen unes 300 pàgines per cap.

Expliquen la historia del príncep Siddharta, que s’acabarà convertirà en Buda, l’il·luminat, combinant la historia coneguda amb algunes invencions (personatges nous per exemple) que aporta l’Osamu Tezuka (considerat el pare del manga). Amb una estètica que beu del còmic occidental, especialment Disney, explica de forma molt entretinguda aquesta historia, amb moments que es mouen del misticisme a l’humor absurd (referències a coses contemporanies, bromes de l’autor sobre ell mateix…). A la pàgina dels que l’editen, Planeta, es pot llegir un article sobre l’autor i Buda.

Quan l’acabi, recuperaré el Siddharta de Herman Hesse, que vaig llegir ja fa bastants anys, que serà una comparació ben curiosa.

Juanca, rei d’Espanya, de Magneto d’X-Men

Roger Compte — Tue, 19 Apr 2005 20:35:59 +0000

Gran noticia ultrafreak: els de Marvel han fet una versió “monarca” del personatge Magneto d’X-Men, que té una semblança més que espectacular amb una foto del Juanca (foto comparativa a yonkis.com). Vaja, que se l’han copiat. A part del què mola en si la noticia, m’agrada que ho hagi destapat un weblog d’aquí, que precisament és dels millors que existeixen: La càrcel de papel, una referència en informació de còmics.

El creador de còmics pixelats

Roger Compte — Tue, 22 Mar 2005 19:24:45 +0000

Molt xula aquesta pàgina de gnomz.com. T’hi pots fer tires còmiques amb personatges pixelats. Tries el fons, les vinyetes que té, els personatges (famosos ja fets o els que et fas tu) i escrius els textos. I no, aquesta no és una gran tira còmica però de moment la inventiva no dona per més.

V de Vendetta

Roger Compte — Fri, 31 Dec 2004 17:44:57 +0000

Amb una mica de temps lliure he pogut acabar V de Vendetta, còmic de David Lloyd (dibuix) i Alan Moore (guionista) que m’ha apassionat com totes les coses que ha escrit aquest últim. Explica la historia d’un personatge, l’V, que planeja una venjança en el marc d’una societat anglesa totalitaria, posterior a una guerra on es van usar bombes atòmiques. El guió és genial, i els dibuixos perfectes per il·lustrar-lo. Al mig un personatge ultracarismàtic com l’V. I per rematar el bon còmic (Norma Editorial, uns 19 €) al final un molt interessant article de l’Alan Moore explicant el procés de creació de la sèrie. O de com les muses de la inspiració són habitualment sinònim de molt treball i molts cops de cap contra la paret. Fins no fa gaires anys no llegia còmics (des de l’època Asterix, Lucky Luke, Tintin…) i amb el megaclàssic The Watchmen (que en breu adaptarà a la gran pantalla el director de El mito de Bourne) em vaig tornar a aficionar.

Després, mirant que podia comprar després de l’Alan Moore (havent llegit ja Watchmen, La liga de los hombres extraodinarios i From hell), he descobert que probablement es faci una pel·li del còmic. A l’Alan Moore Fan Site expliquen que un director auxiliar de Matrix, un tal James McTeigue està mirant que aquesta sigui la seva opera prima. Ja li podrien haver donat a algú més fiable…

Ah si, bon any nou!

Tebeos

Roger Compte — Fri, 03 Sep 2004 11:44:50 +0000

Ahir vaig començar un dels millors còmics (o novel·la gràfica) de l’any -segons diuen-. Blankets, del Craig Thompson, que diuen que està al nivell de Jimmy Corrigan (que em va encantar) i que explica la historia d’un enamorament. Introdueixo això, perquè lligat amb el tema còmics m’agradaria recomanar (per qui no el coneixi) el weblog La carcel de papel, que informa de les novetats que es publiquen aquí, amb crítiques i comentaris d’algú que hi enten i que estima els còmics. Que no cal considerar inferiors a cap altre mitjà (literatura, cinema…). Com amb tot hi ha còmics lamentables i altres que estan al nivell de les millors novel·les o les millors pel·lícules…

Alan Moore is more

Roger Compte — Mon, 26 Jul 2004 18:31:25 +0000

L’Alan Moore és un dels guionistes definitius de la historia del còmic. És l’autor d’obres genials com The Watchmen, From hell o The league of extraodinary gentlemen. Aquests tres són els que he llegit, segur que me’n deixo algun altre de magnífic. A la (interessant) web Salon.com publiquen una bona i extensa entrevista amb ell, que confirma el què ja semblava evident llegint la seva obra. Que és algú que pensa, i bé. Repassa temes d’actualitat com la guerra a l’Iraq i també exposa coses ben interessants. Com la seva teoria que la sobreinformació que existeix a l’actualitat escalarà progressivament fins a un punt que tot farà un pet i la societat fara un salt enorme. Si això suposarà una cosa positiva o negativa, no ho té clar. Diu que el salt serà superior al salt que ha fet la nostra societat de l’època de la “humanitat-caçadora”.

Lligat amb això, llegint el blog de Con uno basta (guionista de còmic català) he vist que la editorial SinSentido publicarà llibres sobre figures del món del còmic, entre elles, l’Alan Moore.

I sense canviar de tema, navegant per l’Alan Moore Fansite he vist que comentaven una cosa que vaig llegir fa temps i que té molt bona pinta. La pel·lícula de The Watchmen la dirigirà el Darren Aranofsky (director de Pi i Requiem for a Dream).

El noi més llest de la Terra

Roger Compte — Wed, 09 Jun 2004 15:50:22 +0000

Tants elogis sobre un còmic (“porta el medi dels còmics a un territori formal i emocional desconegut fins ara”, “aquest llibre embriagador i inoblidable canviarà la teva forma de mirar el món) em van picar la curiositat. I finalment ja m’he llegit Jimmy Corrigan, the smartest kid on earth (Planeta, 30 euros). I m’ha encantat. Començant per la coberta, embolicada amb un paper desplegable que ja explica coses de la historia amb el llenguatge especial que empra. A dins, la commovedora historia del Jimmy i la seva familia (molts paral·lelismes generacionals…) amb un dibuix que, també, m’agrada molt. També he flipat amb l’estructura narrativa, amb l’ús de les vinyetes, amb les sorpreses (com trobar-se un retallable a mitja historia…). Si no el compreu, com a mínim li feu una ullada, gratis, quan passeu per la FNAC On, per cert, hauria de donar el meu nom perquè em prohibissin l’entrada com els ludopates als casinos. Cada cop que hi entro veig un DVD massa bo i massa barat i l’acabo comprant. Ahir, Sangre facil dels Coen, a 6 euros :O