M’agrada fotografiar concerts però a vegades és una mica complicat que la foto surti digne. Entre el moviment de la gent del voltant, els Tachenko que se’t posen davant, la il·luminació de l’escenari, el moviment dels artistes, la distància a l’escenari… costa treure les fotos com voldries. Dena Flows és la web d’un dels fotògrafs rockeros que miro sovint (hi puja moltes bones imatges de grups que m’agraden) i avui ell m’ha comentat en un fòrum que tenia a la seva web un manual sobre com fotografiar concerts. Val la pena compartir-ho

De cara al viatge al Canadà em vaig agenciar un nou objectiu, un 70-200 F4 IS que ja tinc ganes de provar-lo en un concert. A vegades fa una mica de pal portar tot el pes de la reflex i els objectius tot el concert, però al final el resultat em recompensa. Els meus últims intents: Primavera Sound 09 (poques fotos), Azkena Rock 09.

A l’espera que escrigui una minicrònica de lo musical i lo gastronòmic

M’ha agradat molt Shorpy un fotoblog que recull fotografies d’Estats Units de principis de segle. Per perdre-s’hi una estoneta… val la pena fer click i veure-les en mida gran (es ven com a High Definition Historical Photos).

Actualitzo: així per casualitat he anat a parar a Pixeles Regios, que és un altre fotoblog xulo amb fotos històriques molt impressionants.

Ahir (perdent-me a la vegada el concert -es veu que brutal- de Mars Volta) vaig anar a veure els Marah. Un grup que s’escora cap al rock americà més classicot i elogiat per primeres espases musicals (el més notori, Bruce Springsteen, amb qui tenen certes similituds). Tenen fama de tenir un dels millors directes i no van decepcionar. Al youtube es pot veure per exemple la cançó Sooner or later in Spain. Sembla que els hi agrada venir molt aquí, des d’un primer i ja mític concert a la sala Privat de Mataró i d’aquest cop ja no passava que els veiés. Espectacular com s’hi deixaven la pell especialment el de la foto: tot el concert amb aquest gorro pel fred, jaqueta, pantalons de pana i guants! Suant com un pollastre a l’ast. A part de disfrutar d’ells i dels teloners (Deadstring brothers, molt bons, més tocant cap a uns Black Crowes, potser) em vaig emportar la camera i vaig omplir la targeta de memòria, comprovant el què costa enfocar aquests tios que es mouen tant. Al Flickr hi he pujat l’àlbum Concert Marah i Deadstring Brothers, amb una cinquantena de fotos.

A l’abril tornen a estar per aquí, concretament en un concert a Hostalets de Balenyà.

(foto feta aquest matí als Jardins del Príncep de Girona -Padilla amb Taxdirt-, on uns avis jugaven a bitlles catalanes – set a flickr).

A part d’un curs que estic fent a l’Espai Virreina de fotografia digital, intento anar aprenent -sóc molt principiant, encara- llegint per webs de fotografia. I n’he trobat una que m’agrada molt. Tant tota la part que tenen de trucs i recursos en plan manual, els fòrums que són molt actius, com el blog, al que estic subscrit via RSS. Es diu Digital Photography School i va de perles per anar aprenent trucs de com tirar les fotos, quin material comprar o com retocar-les després.

No tan ambiciós, però en català, al blog toies.com han anat fent un taller de fotografia, que pot ser ben útil tan pels que comencen com pels que van una mica més avançats.

Si res s’espatlla, el mes que ve faré un curset de fotografia digital. De moment estic aprenent pel meu compte a fer anar el fantàstic Adobe Light Room, un programa que em serveix per tenir ben catalogades i classificades totes les meves fotos i retocar-les (a nivell de balanç de blancs, llum, colors… mil ajustos que es poden variar). Sembla mentida, amb fotos que ara havia fet el Brasil com em sortien amb un color molt grisot i ajustant quatre coses recuperen el color que havien d’haver tingut. Per aprendre del programa m’ha anat bé seguir uns tutorials en vídeo a la web Photoshop Support.

Crònica i guia del viatge al nord-est del Brasil. Pensar que ahir al matí estava a la platja… snif, snif. La foto és de la Praia do Sancho, a la illa de Fernando de Noronha. Sol, platja i snorkel espectacular amb tortugues, llenguados, mantes, taurons… quin enyor.

Llistat de tapes compartit entre dos bars de mateix propietari, La Estrella i La Giralda, a prop d’aquest monument les dos (La Estrella més amagat) i de lo milloret que he provat a Sevilla en qüestió tapeo. Per futurs visitants també recomanaria passar-se pel Restaurante Infanta (amb hits com l’arrós Infanta) i, especialment, pel Restaurant Casablanca, on tot era diferent i espectacular. Millor el concepte de tapa andalus que no el vasc: són realment miniplats, no un tros de pa amb alguna cosa a sobre…

Per sortir de marxa (ara a l’hivern no hi havia gaire animació), recomanaria “La carboneria”, lloc on es barrejen guiris i locals, d’entrada gratis i on cada nit hi ha actuacions de cantautors a una barra i de flamenc a l’escenari.