Improv-isant a Barcelona

Hi ha un col·lectiu que es diu Improv Everywhere, que s’han anat dedicant als Estats Units a fer flash mobs (accions programades amb bastanta/molta gent que sorprenen al que no en sap res), alguns de nivell molt espectacular. El meu preferit és Best Game Ever, on apareixien a un partit de nens de beisbol i els feien sentir com si fossin estrelles: equip de televisió, públic corejant els seus noms, pancartes. Els nens flipaven, i deien després que era el millor dia de la seva vida.

Ara m’entero via Complot que el 29 d’octubre arriba una de les seves accions a Barcelona: Experimento MP3. Que avancen que serà una multitud amb els seus reproductors MP3, una gimcana interactiva, tot de gent passant-s’ho bé. Donaran més detalls a la pàgina de Facebook de l’acció.

De la web a l’Spotify en una S

Estàs llegint una web de música, t’interessa un grup del que parlen. Selecciones el nom de l’artista i amb el botó dret del ratolí apretat dibuixes una S. A continuació se t’obre l’Spotify amb la selecció de música que té d’aquell artista.

Com fer-ho? Instal·les el complement pel Firefox Fire Gestures. Un cop instal·lat, al menú Eines/Complements/Fire gestures/Opcions/Correspondencia/Afegir Script.

Li posem un títol i copiem a on posa “Script”:

const BUSQUEDA_SPOTIFY = "spotify:search:";

if (textoSeleccionado != "") {
var URL = BUSQUEDA_SPOTIFY + textoSeleccionado;
gBrowser.loadURI(URL);
}

A “Gest” li posem “LDL”.

Videoclips literals

Videoclips on canvien la veu i les lletres perquè vagin descrivint el què passa al video. Boníssim. A Oink! n’han fet un llistat.

Blogs políticament incorrectes

Sortir-se de les opinions asèptico-majoritàries, apostar en alguns casos per l’insult gratuït o per la provocació amb més rerefons del què sembla… I evidentment, m’agrada com escriuen. Alguns dels blogs que tinc a la llarga llista del google reader, camuflats entre webs de tecnologia, de cuina i de macramé:

Guionista brillant

Ronya mortis

Mi mesa cojea

L’increïble blog d’un estudiant qualsevol

Pajas mentales

Espero qualsevol recomanació de webs similars amb els comentaris oberts.

Repassant els enllaços que tenen aquestes webs en vas trobant més: endogàmia virtual, el pit de pollastre, jo només follo a pèl… A posteriori m’entero que el conjunt de blogs te nom i tot: odisfera

Tin Eye

Tin Eye, un buscador d’imatges invers. Li pujes una imatge o la direcció web d’una imatge i et diu on la pots trobar a la xarxa. Diuen que ho fan amb tecnologia de reconeixement d’imatge, sense títols ni metadades. És curiós veure els exemples d’ús que posen a Cool searches. Tot i que encara estan creixent a nivell d’imatges indexades suposo que serà una bona manera per fotògrafs per controlar com circulen algunes de les seves fotos.

Publi d’Adsense

Fa un parell d’anys (com passa el temps) vaig decidir de fer la prova al blog i posar publicitat Adsense. Curiositat de veure si una pàgina com aquesta per on no passa gaire gent era capaç de generar algo de peles o no a través de publi. Els primers mesos la sorpresa era molt positiva: uns quants dòlars cada setmana i la cosa que progressava. Em vaig dir, doncs mira, esperes i quan arribis al límit de cobrar (que són 100 dòlars, si ho cobres en euros, són 70) ja trauràs la publi. Que ja que és una web personal sense propòsit de fer peles, em semblava que alletjia. Però després de la bona -dins el què esperava- arrencada inicial, la cosa es va quedar estancar i progressava lentiiiíssimament. Sabia greu regalar aquestes peles ja fetes i he aguantat fins cobrar.

Volia fer aquest comentari només per si algú tenia curiositat de saber què podia generar un blog de gamma baixa: aquest ha donat uns 100 dòlars en 2 anys, sense fer cap pirula d’autoclics ni coses d’aquestes. Per situar-se, segons les estadístiques de visites que dona el lloc on tinc la web (i que no sé fins a quin punt poden ser gaire vàlides) aquest any les pàgines vistes mensuals se situen al voltant de les 40.000 i els usuaris únics sobre els 7.000. Això ajuntant aquest blog i el de cuina, que tira bastant més que aquest.

Wolfram Alpha

He estat mirant una estona el Wolfram Alpha, un altre dels tants cercadors competidors de Google. Té una cosa guapa, que és que treballa amb llenguatge natural. Li he preguntat, en anglès, “Quina edat té la Terra” (després de llegir la breve història de casi todo estic encara amb el tema al cap) i m’ha donat una resposta més que satisfàctoria. Encara té moltíssim a millorar i és massa EEUU-cèntric, però té bona pinta la cosa.

Actualitzo: al Mashable trobareu una explicació més llarga de les coses bones que té

Benaventurats aquells que pirategin

Fa algunes setmanes em vaig acabar de llegir el llibre The Pirate’s Dilemma (interessant també el blog que tenen a la seva web). Escrit per Matt Mason i amb el subtítol “How hackers, punk capitalists and graffiti millionaires are remixing our culture and changing the world“. Un llibre molt il·luminador i més que necessari en un moment com l’actual en que els governs comencen a planejar mesures, diuen ells, per parar la pirateria i defensar la cultura.

El punt de partida del llibre és completament oposat. La pirateria fa avançar la cultura. Si no hi ha gent trencant les regles, no sortim del què és l’esperable i no ens movem de lloc. Les idees “avançades” dels “pirates”, encara que sigui no respectant algunes lleis, poden aportar millores a la societat: les que realment ho fan acabaran aconseguint que el gran públic les adopti i les lleis canviïn per adaptar-s’hi. El llibre es mou per exemples històrics on el trencar les regles ha portat a la creació de noves idees, tecnologies i mercats. Començant pels de Hollywood, que van emigrar a la costa oest per no pagar les patents a l’Edison. I que gràcies als seus “films pirates” van poder construir una nova indústria. O pel hip hop i els seus samplers. O la irrupció del graffiti. O les noves impressores en 3D, les RepRap, que portaran això de les còpies a un nivell completament diferent: i si et descarregues l’últim model de vambes?

Un altre exemple: Yusef Hamied, de la companyia farmacèutica Cipla, que va “piratejar” medicaments contra la SIDA per poder-los oferir a un preu raonable als països del tercer món. Se’l va acusar de pirata, però les seves accions han servit per millorar la vida a molta gent i perquè algunes companyies hagin reduït dràsticament els preus de venta de les seves medicines al Tercer Món. Les patents en sectors tecnològics o mèdics molt sovint són barreres contra el progrés i l’evolució.

El llibre me’l vaig comprar via Amazon anglès, però qui ho vulgui el pot descarregar des de la seva pàgina. Pagant el què vulguis o gratis.

Hollywood pirata

Al -fantàstic- llibre que estic llegint sobre la pirateria, m’ha fet gràcia descobrir, entre altres coses, que l’origen de la indústria de Hollywood és pirata. Que es veu que a principis del XX hi va haver un seguit de gent que va escapar cap a la costa oest per poder fer pel·lícules sense haver de pagar per les patents que tenia sobre el cinema Thomas Edison. Es van assentar a Los Àngeles, van produir pel·lis il·legalment, i van crear Hollywood.

De rapidshares i megauploads

Movent-se un per la xarxa, es troba amb arxius per descarregar que han estat pujats a servidors rapidshare, megaupload, mediafire… És una bona forma de compartir arxius (jo mateix ho faig per enviar packs de fotos de quan fem sortides i no col·lapsar elz correuz) però a la que vols descarregar-ne més d’un a la vegada et toca esperar-te i es fa una mica pesat. A no ser que hagis comprat una compta premium d’aquests serveis.

Però hi ha un programet que va molt bé per descarregar arxius des d’aquests servidors: el Jdownloader. Ens permet copiar-li vàries adreces d’aquestes i deixar-lo que ell vagi fent i descarregant, traient-nos la feina bruta d’haver d’anar esperant, copiant captches, clicant… A primera vista el programa pot semblar una mica complicat: al molt recomanable blogoff -ple de coneixements útils per la xarxa, en fan un senzill tutorial.

En comentaris anteriors… el Jubilat el recomanava per utilitzar-lo després de passar pel cercador de megauploads, rapidshares, badongos i similars anomenat Daleya.

Lynch, en breu

David Lynch té twitter! Una frase per alegrar-nos el dia. N’ha anunciat la seva autenticitat en vídeo, al seu butlletí diari sobre el temps.

Activant el perfil baix a Facebook

M’he trobat un article més que recomanable que està a la web Allfacebook: 10 preferències de seguretat que qualsevol usuari del Facebook hauria de saber. Bàsicament uns quants consells de com fer que ningú o només determinades persones puguin veure les informacions que Facebook fa públiques de tu. Des de la gent que t’etiqueta en fotos en un dia en que havies begut massa als canvis que fas al teu perfil. Jo tinc la gran majoria de coses en mode obscuritat total. Em limito al voyeurisme d’amics, coneguts i desconeguts que tinc com a amics, que ja m’agrada. Surto de l’armari només per reivindicar coses com que el carrer Aragó canvii el nom a Aragorn. I després em diuen friqui.