Publicitat canina

Nous models publicitaris: el gos com a suport de publicitat. Vist a Pepe Soporte. Havia vist alguna cosa amb gent que subastava el seu cos a eBay per publi, però no tinc present si n’hi havia amb animals de companyia…

Les festes més in

Al curset de marketing viral que estic fent, al parlar de com caçar tendències, van sortir un parell de webs molt xules, que ensenyen en fotos com van les festes més in del planeta. Vaja, ideal perquè la resta del planeta fem el voyeur d’aquestes celebracions tan exclusives…
La més coneguda és Last Nights Party, una web que documenta amb fotos molt potents festes a Nova York on sovint apareixen famosos. I l’altra interessant de la que vam parlar és The Cobra Snake, que sembla que documenta festes de varis llocs (París, Londres…). En castellà hi ha un tal Sociedad Cerrada, que no és ben bé el mateix, sinò que és organització de festes “diferents”, però també amb la seva secció de fotos, encara que sense el glamour de les altres dos…

El NIN, el novio i l’imbècil

Tres exemples més de campanyes virals:

- Novio de entrenamiento, dels de Rexona. No amaga gaire gens que és una cosa publicitària.
- NIN, promoció del nou disc Year Zero. A nivell musical és potser del més elaborat que he vist. En el link hi ha un fòrum un ho recopilen tot. Moolt currat. (m’havia deixat el crèdit al Subpop, que ho havia deixat als comentaris del post anterior)
- Despierta imbècil. Una altra pàgina d’aquestes catxondes i amb intenció que la reenviis als amics… pel què veig a la base legal del peu ho porta una empresa, SOGEDASA, Societat General dels Drets Audiovisuals que comercialitza films com a Filmax… Promo d’una peli?

Perdidos, l’inici viral

A bytheway (weblog de tele que acabo de descobrir via Chica de la tele) parlen de la campanya viral inicial de Perdidos, una sèrie que s’ha distingit des del principi per treballar molt bé (i en molts casos d’una forma pionera) els continguts per Internet de la sèrie. Un contingut afegit que dona dades extres al què es veu per tele i que el què fa és fer més forta la base de fans a la xarxa. Que sempre ha estat molt fidel, fins i tot ara que la sèrie comença a fluixejar bastant ostensiblement.

A Prison Break als últims capítols ha tornat a reaparèixer la referència a European Goldfinch, una pàgina sobre un tipus d’ocell que el Michael Scofield comentava als companys de fuga com a punt per comunicar-se informació.

Heroes, la meva sèrie preferida de la temporada (arribarà a TV3, per cert), també ha treballat bé el tema web, amb còmics online que amplien contingut de la sèrie. A Heroes-Spain els tenen traduïts. A part del còmic també s’han anat creant webs fictícies sobre contingut que apareix en la sèrie. Com per exemple de la empresa Primatech Paper, que els que vegin la sèrie ja sabran per on va el tema. Si cliques a “About us” i després al logo de l’empresa, tens accés a una intranet. Et demana usuari i contrasenya (que són bennet / claire) i llavors a dins i trobes tot d’informació molt sucosa per tots els que estan engaxats a la sèrie. Fins i tot una paròdia genial, Zeroes, que corre pel youtube.

Troba els grups

Una altra promo viral d’aquestes que ja porta circulant un temps i que és brutal. Una foto, que han encarregat els de Virgin Digital i que és un joc que la gent es va reenviant per mail. En aquesta foto s’han de trobar 72 (a alguns llocs he llegit 72 ) grups de música. La Reina (Queen) porta unes Sex Pistols, darrere té un Dinosaur Jr, a la parada de fruita hi ha un Blind Melon… (clicant a la imatge veureu la versió en la mida original, que permet apreciar els detalls…

El Pare Noël contesta – Aupa marketing viral

Ara per vàries coses de feina tinc el tema del marketing viral molt present. Això del MV, la wikipedia ho defineix com a “El marketing viral y la publicidad viral son términos empleados para referirse a las técnicas de marketing que intentan explotar redes sociales preexistentes para producir incrementos exponenciales en “conocimiento de marca” (Brand Awareness), mediante procesos de autoreplicación viral análogos a la expansión de un virus informático.”

A mi campanyes com el Amo a Laura de la MTV o el Subservient Chicken de Burger King m’han flipat molt. En el fons per fer una campanya bona no importa la potència de la marca o el pressupost que hi destinis sinò la IDEA que farà que gent de tot el món flipi i decideixi enviar-ho als amics per mail o explicar-ho als seus blogs. Tinc la idea d’anar comentant campanyes virals d’aquestes que m’agradin per aquí, també per tenir-ho guardat per mi. He creat una categoria “Viral”. D’aquestes setmanes nadalenques m’han impactat un parell:

- Elf Yourself: o fot la teva cara amb el friki que balla. M’ha arribat moltíssims cops per mail i inclús ho ha vist gent no massa ficada en les frikades de la xarxa.

- Papa Noel digame: els de Bassat & Ogilvy han creat una historieta molt potent. Diuen que han trobat el Pare Noel, que tenen el seu telefon. Veus el vídeo de la casa del Pare Noel i quan truques, et sona el telefon des de la casa i es posa el mateix senyor de vermell al telèfon. No acabo d’entendre com lliguen el teu telèfon amb el que veus a l’ordinador… (actualitzo: si, donante cada cop que entres un numero de telefon diferent)
I un parell d’exemples més castizos:

- La niña de la mermelada: anunciava que tal dia traurien a la llum el famòs video-llegenda urbana del Ricky Martin, la nena, el gos i la mermelada. El 15 de desembre ho havien de fer, però encara esperem. Hi ha un trailer. No sé que anuncien.

- Quienes fueron: la campanya semi-frustrada d’Antena 3 per promocionar els nous capítols de Manos a la obra, parlant dels misteriosos ocupants de l’edifici Windsor. Que pels comentaris del seu blog sembla que no ha fet gaire gracia.