“Una breve historia de casi todo”, Bill Bryson
// May 5th, 2009 // No Comments » // Llibres
Vaig agafar aquest llibre per l’autor, el Bill Bryson. Abans de fer el viatge a Austràlia, vaig llegir En las antipodas, una crònica de viatges sobre el país que em va semblar divertidíssima. Tot i que és més conegut per fer cròniques diferents de viatges per països, en aquest llibre es tira cap al cantó de la divulgació científica. És un repàs de les diferents vessants de la ciència (química, física, geologia…) des d’un punt de vista molt didàctic i sense perdre el seu característic sentit de l’humor.
M’ha semblat una absoluta troballa, que em fes tan amè i tan fàcil de digerir temes que pels de lletres ens són tan llunyans. Només em vaig empatxar una mica amb la part dedicada a la física subatòmica. Aquestes coses tan petites, valgui la contradicció, em van superar. Però la part dedicada a la geologia o a l’espai m’ha fascinat. Molt didàctic però sense deixar anar les anècdotes més divertides i destacant els científics que tot i importants pel transcurs de la ciència han quedat arraconats. Ja sigui perquè no es sabien explicar prou bé (especialment dedicació per Henry Cavendish que de tímid no comunicava els seus descobriments), o no es sabien vendre o en venia un de més llest que els hi robava la seva idea genial.
M’ha captivat especialment totes les refèrencies a possibles finals de la humanitat, des de teories de les extincions de les espècies (que ja ens tocaria), a canvis climàtics, a meteorits o a supervolcans com el que hi ha sota el parc de Yellowstone. Que si fes un pet dels grans potser no ens extingiria ràpid, però als d’Estats Units i Amèrica del Nord en general els deixaria bastant fora de combat i a nosaltres també ens tocaria bastant el rebre.
Pre Sant Jordi m’havia comprat i llegit aquest llibre, Conversaciones con Al Pacino, de Lawrence Grobel, que publica Verticales de Bolsillo en edició de butxaca a 8 euros. Si et fascina mínimament l’Al Pacino, em sembla imprescindible. A més, en el meu cas, suma-li el tema professional periodístic, perquè és un recull d’entrevistes que ha anat fent l’escriptor a l’Al Pacino al llarg de dècades. De quan no donava entrevistes (època ‘no era ningú ara sóc Déu després de fer El Padrino’) fins al present. Amb la primera entrevista ja es van caure molt bé i ara són amics. És un format d’entrevistes que envejo com a periodista: un partenaire amb altura intel·lectual i llibertat per moure’t per qualsevol tema sense estar limitat per l’estrena de la pel·li de torn, la duració de l’entrevista o un entrevistat cansat després de passar per entrevistes i més entrevistes. Els dos sols, bevent, menjant, xerrant de les pel·lis d’ell, però també, i sobretot, de l’ofici d’actuar. I de la concepció vital. M’encanta quan a punt de començar una conversa en un bar, mira les taules i s’indigna per un tio que està esmorzant mentre llegeix un llibre: “Ese tío que está ahí, leyendo y comiendo, me irrita terriblemente. No está disfrutando la comida, te lo puedo asegurar. Es como leer y escuchar música. O escuchas a Beethoven o te lees el puñetero libro. No se pueden hacer ambas cosas. ¿Crees que debo acercarme y decirselo? ¿Crees que le importaria?”. 
Vaig escriure això a finals d’agost… quan es publiqui el text haurà sortit ja el Chinese democracy?? Aquesta és una autobiografia (escrita a dos mans amb l’Antony Bozza: Slash parla, altre reescriu el què diu) que repassa la vida d’aquesta icona rockera. No és tan apassionant ni de lluny (a nivell de biografies rockeres) com l’imprescindible 
L’he llegit en anglès perquè així el tenia comprat, però existeix en castellà (
- 
