:: Amb compte ::

The Decemberists – The hazards of love

// març 28th, 2009 // 3 Comments » // Música

Ja fa unes setmanes que l’escolto i de moment és el primer disc del 2009 que m’enganxa. És un disc dels que va bé d’escoltar de primera a última cançó, i en ordre. Perquè les cançons van enganxades a nivell sonor i perquè explica una historia. És un conte narrat en 17 cançons. S’ha de dir que als Decemberists no els controlava gaire gens abans del disco i encara no m’he posat a repassar els discos anteriors, així que no puc valorar quin pes té a la seva discografia ni si és gaire diferent. Es mou pel folk-rock i a moments s’acosta a sons més durs. Les lletres expliquen la historia desafortunada de la Margaret i el seu amant, el William, que és un ser que canvia de forma. El cantant del grup posa la veu al William, i cada cop que canta un personatge tenim canvi de cantant, com el Robyn Hitchcock o el de My morning jacket. És d’aquells discos per tenir les lletres a davant. I fins i tot amb un diccionari, que utilitzen algunes paraules més cultes que no controlo. Si s’escolta amb el Windows Media Player o el Winamp es poden veure les lletres instal·lan-te el Lyrics plugin.

A l’Spotify ja es pot escoltar. Ara, amb el què deia de sentir-lo del tiron, aquí et casquen un anunci de telèfons mòbils o pizzes pel mig. Aprofito per reclamar a l’aire que incorporin com a funcionalitat a l’Spotify la possibilitat de veure les lletres de les cançons, que seria interessant. Al Jango ho tenen.

NIN + Jane’s addiction

// març 20th, 2009 // No Comments » // Música

Admiro el líder de NIN per com està afrontant la revolució digital a la música. Em sembla admirable el camí que està recorrent. Llàstima que la inspiració musical no sigui la mateixa, també s’ha de dir.

Ara, per celebrar que se’n van de gira NIN amb Jane’s addiction (formació original) el tio crea una web, NINJA2009 i hi posa de regal un EP de 6 temes inèdits de les 2 bandes. Temes amb alta qualitat i sense DRM. Me n’he enterat al moment a través del seu twitter. També m’ha agradat el seu canal a Vimeo, amb molts vídeos, amb alguns de recents en directe que m’han sorprès per la qualitat i perquè estiguéssin gravats amb una Canon D5 Mark II. Una càmera de fotos que incorpora vídeo.

Ars Nova, metall amb Creative Commons

// març 18th, 2009 // No Comments » // Música

A part de tenir un bateria que és molt bon tio (per molt que les seves fotos estiguin entre la clàssica postura heavy dur i els morritos de Zoolander) i que treballa amb mi, són un grup d’aquí i han editat el disc amb llicència Creative Commons. Els hi faig una mica de publi de gratis. Si us va el metal, s’ha de reconèixer que sona bé, com podeu comprovar al myspace d’Ars Nova. I si ha agradat algun tema… doncs us descarregueu el disc sencer gratis del Rapidshare.

Cicle: música i humor

// febrer 14th, 2009 // No Comments » // Cinema, Música

He encadenat un parell de pel·lis amb la música i l’humor en comú. Un cicle d’aquells que són molt agraïts.

Walk Hard: una paròdia del Walk the line, el biopic de Johnny Cash, molt divertida. Aquí el protagonista passa per una etapa mística Beatles, una etapa se me’n va la pilota Brian Wilson, una etapa disco. Ben divertida, pujant el nivell de les spoof movies, que als últims temps no valen re.

A mighty wind: mor un productor de música folk i grups que havien triomfat amb ell fan un recital homenatge. Molt divertida i amb el segell Spinal Tap (són un dels grups, The Folksmen) darrere. La gràcia de veure com estan a l’actualitat aquesta gent que als 60 cantava a l’amor i la pau. Divertídissim el manager d’un dels grups, els Main Street Band.

Aquestes dos són les que acabo de veure i de dos pel·lis dir-ne cicle queda una mica trist, el cicle el completaria amb, òbviament, This is Spinal Tap, Fear of a Black Hat (paròdia del hip hop) i Meet the Rutles (Eric Idle, dels Monty Python, fent conya dels Beatles).

En tinc un parell més a la llista per veure: Hard core logo, fals documental sobre una banda punk i Still Crazy, conya anglesa sobre una banda rockera dels 70.

Escoltant música, i a lo grande, a l’ordinador: Spotify

// gener 15th, 2009 // 4 Comments » // Internet, Música

M’ho va passar l’amic uri via google reader fa un parell de dies i l’he anat provant. El primer dia em va donar algun problema però avui va com una seda. Et baixes el programa, després de fer-te un nom d’usuari i tens una espècie d’iTunes de color negre on pots cercar música per escoltar. Música que està a un servidor, no al teu ordinador. I tenen molta cosa, no tot però deu n’hi do. I a diferència de molts altres programes o webs d’aquestes pots parar la cançó, avançar-la, repetir-la, tirar enrere… com si les tinguessis al teu ordinador. A part si busques per artista, et surt una informació completa, i organitzada per discos. Que em va perfecte, que jo encara sóc dels que escolten discos no cançons separades. També hi ha una funció de radios, per descobrir música nova, posant noves cançons de l’estil que sigui, a lo Pandora o similars.

La veritat és que provat va massa bé, hi ha d’haver alguna contra que no coneixem. En teoria t’hi han de posar publi cada tant a la versió gratuïta, però encara no me n’he trobat mai. Ho vaig llegir al Genbeta, on hi ha la info i una ressenya més amplia que la meva.

El 2009 demana malles i pèls crepats

// gener 7th, 2009 // No Comments » // Música

I've Met Jesus

“I’ve met Jesus”, dels Hot Leg, grup que treurà el disc de debut el mes que ve i que té el que era el cantant dels The Darkness. Falsets i so de metall 80′s. El què el món necessita. I amb títols espectaculars com “Gay in the 80′s” això serà un dels discos de l’any.

Pelis i discos del 2008

// gener 2nd, 2009 // 1 Comment » // Cinema, Música

Fent com tothom. I com a cosa provisional i del moment, que segur que demà canviaria coses i a més hi ha moltes pel·lis que no he vist i discos que no he escoltat. Les 3 primeres de pel·lis segur que les aniria rotant…

Pel·lis:

1. No es pais para viejos
2. The wrestler
3. Batman: dark knight
4. Antes que el diablo sepa que has muerto
5. The Chaser
6. Let the right one in
7. Pozos de ambicion
8. Slumdog millionaire
9. Wall-E
10. Into the wild

Discos:

1. The Black Crowes. Warpaint.
2. The Raconteurs. Consolers of the lonely.
3. Howlin Rain, Magnificient fiend.
4. My morning jacket. Evil urges.
5. GNR. Chinese democracy.
6. HEAT, HEAT.
7. Blind Melon, for my friends.
8. Eli Paperboy reed, roll with you.
9. Mudcrutch, mudcrutch.
10. The Bellrays, hard, sweet and sticky.

(i de discos n’hi ha hagut un parell que m’han tirat molt però els he descobert ara al final, que segurament haurien entrat, el de Felice Brothers i el de Fleet foxes. I potser també l’Adorata dels Gutter Twins)

Slash, l’autobiografia

// novembre 7th, 2008 // 1 Comment » // Llibres, Música

Vaig escriure això a finals d’agost… quan es publiqui el text haurà sortit ja el Chinese democracy?? Aquesta és una autobiografia (escrita a dos mans amb l’Antony Bozza: Slash parla, altre reescriu el què diu) que repassa la vida d’aquesta icona rockera. No és tan apassionant ni de lluny (a nivell de biografies rockeres) com l’imprescindible The dirt, dels Mötley Crüe. Però pels fans dels Guns N’ Roses, com és el cas, val la pena. Només pel fet que explica tot el què va portar a gravar un clàssic com l’Apetitte for destruction, amb coses sorprenents, com que en aquella època més “punkie” del grup, ja havien composat baladots com Don’t cry o la mastodòntica November Rain. I també per veure què pensa de l’Axl, que són un dels clàssics ying/yang rockers (jagger/richards, steven tyler/joe perry…). Però tampoc en fa tanta carnassa com esperaria. Li fot més canya al bateria, Steven Adler, del primer disc. Que pobre, prous problemes va tenir amb les drogues (molt presents a tot el llibre) com perquè aquest ara en faci encara més canya. Evidentment, recomanable només per a fans.

The Raconteurs, “Consolers of the lonely”

// setembre 24th, 2008 // 1 Comment » // Música

Un dels candidats al meu disc preferit de l’any, clarissimament. Consolers of the lonely, el segon disc dels The Raconteurs. El grup del Jack White, dels White Stripes de tota la vida, i el Brendon Benson, que és el que li dona el toc més pop al so del grup i equilibra la vena més guitarrera de l’Stripe.

Si el primer disc va ser una lleugera decepció, aquest és un encadenat d’encerts. Moments més blues, moments més pop, moments més Calexico fronterers, moments més cap al folk que porten al cap algun record de cançons de Led Zeppelin… Molt recomanat, feu un cop d’orella al myspace.

H.E.A.T. retorn als 80

// juliol 4th, 2008 // No Comments » // Música

9 de cada 10 persones (i encara sent generós) a les que els hi he deixat escoltar el disco, m’han dit ‘què fas escoltant això?’. És un disc d’un grup suec, els H.E.A.T., que ha sortit fa uns mesos. 2008. Però sona rotundament com un disc AOR dels anys 80 (prova youtube). Hard rock melòdic, falsets, teclats… i la sensació d’estar escoltant la banda sonora d’una peli cutre dels 80 (el clàssic moment on et feien un comprimit d’accions en 5 minuts, per avançar temporalment la trama). Si, és caspós, però és un disco d’estiu com pocs. Ideal per anar a la platja!

Will Hoge en acústic

// juny 8th, 2008 // No Comments » // Música

El dimecres passat tocava el Will Hoge en acústic, solet amb la guitarra. Fa gràcia que un tio del què he escoltat sovint els discos els últims anys (especialment el The man who killed love) vingui sol i unplugged -amb electricitat guanya-, toqui al Sidecar per 10 euros i davant les 30 persones que erem. Tot un gust, ell sol, improvisant setlist, oblidant alguna frase, demostrant que es pot cantar molt bé i menjar xiclet a la vegada. A sota, el vídeo d’una cançó. A destacar el pesat del fotògraf a primera fila, tapant la visió.

Mudcrutch, Eli Paperboy Reed, Howlin Rain, The Quarter After & Blind Melon

// juny 6th, 2008 // 3 Comments » // Música

5 discos 5, que m’agraden, que he escoltat bastant aquesta meitat de 2008 i que per tant tinc ganes de recomanar. Linko als myspaces per trobar mostra sonora…

Mudcrutch – Mudcrutch: el Tom Petty, recuperant la seva banda de fa 30 anys amb la que no havia arribat a gravar un disc. L’han fet esperar però sona molt molt bé. Rock americà amb pedigrí.

Howlin Rain – Magnificient Fiend: L’anterior disc ja em va flipar i aquest no es queda curt. S’emporten el rock cap a terrenys psicodèlics amb vents, teclats, i molt bon gust… Aquest estiu vindran per aquí i els aniré a veure, segur. De moment només hi ha confirmada la seva presència un festival gratuït… a Oropesa del mar. Un Live in Marina d’Or no sona gaire bé…

The Quarter After – Changes Near: s’autodefineixen al myspace com a “folk psicodèlic del segle XXI”. Una música que té de pop, de rock, de psicodèlic i d’americana i que és un dels descobriments que he tingut aquest any. En la mateixa onada americana-hippiosa situaria el també molt recomanable New seasons, de The Sadies (que va sortir l’any passat).

Blind Melon – For my friends: Un dels meus grups preferits. Van gravar dos discos genials als 90: Blind Melon i Soup. Eren una cas estrany entre el grunge, fills de Led Zeppelin, amb un aire hippie. Però el cantant, el Shanon Hoon, que donava la personalitat al grup, va morir de sobredosi. Ara, molts anys després tornen, heretgia, amb nou cantant. I si bé no fa oblidar el passat, han fet un disc més que digne i que no paro d’escoltar.

Eli ‘Paperboy’ Reed & the true loves – roll with you: Una altra sorpresa i descobriment de la temporada. No coneixia d’aquest tio que fa soul que et porta a fa bastantes dècades però que sona actual. Després que l’Amy Winehouse gravés un bon disco però tingui tota la pinta de durar poquet, aquest pot ser el relleu de soul de qualitat d’aquest any.

Qui em vulgui recomanar més bons discos del 2008… a sota hi ha els comentaris

Actualitzo: dels més escoltats em deixava l’Evil Urges de My morning jacket i el Hard Sweet and Sticky de The Bellrays.