Time Out Barcelona

Quan vaig viure a Londres, la revista Time Out era una ajuda indispensable per saber què hi havia de bo a la ciutat durant la setmana. Concerts, exposicions, cinema, restaurants… Tot i que ja hi ha guies per Barcelona (des del Què Fem al Le Cool) és molt interessant que surti per fi la versió barcelonina d’aquesta revista. Serà el dia 10 de gener i ho farà, setmanalment, amb una tirada de 40.000 exemplars.

Archos 605 wifi

Em va morir definitivament l’iPod, després de 4 anyets de bon servei. I en comptes de comprar un altre iPod o esperar a l’iPhone, he volgut provar una altra marca, Archos, amb aquest model, el 605 wifi, de 30 GB de disc dur que ofereix les mateixes prestacions que un ipod pel mateix preu (300 euros) i algunes de més. Que diria que es posa a la venta a les tendes al setembre però que ja es pot comprar online a la mateixa web d’Archos o a tendes com Pixmania (una punta més barat).

Té un pantallot que es veu fantàstic de 4,3″ (800 X 480 píxels) i que és tàctil, amb una renglera de botons addicionals a la dreta de la pantalla per controlar sense tocar la pantalla. S’hi pot reproduïr música, veure vídeos (incloent divx, també amb subtítols externs .srt) o fotografies. A més, via wifi, pots escoltar la música o veure els vídeos que tens a l’ordinador, en streaming. També llegeix PDF. Només amb això ja em sembla més potent que l’iPod.

El producte val 300 euros i després hi ha un seguit d’afegits que has de pagar (per un cantó putada, per altra el preu base és molt competitiu). Els dos que criden més l’atenció són un plugin per navegar per Internet amb una versió del navegador Opera (que he comprat, 30 euros) i després un plugin + carcassa que et permet utilitzar l’aparell per veure vídeos a la tele o per gravar de la tele, amb una programació interactiva del què s’està emetent al teu país, que et pots descarregar via wifi.

Continua llegint »

I El Jueves censurat…

Ho converteix en fenomen global. Ja surt al digg i a Technorati (indexador de blogs) és la quarta paraula més buscada a tot el món. I el jutge aquest, volent defensant la corona, encara donarà ales als republicans…

Actualitzo: ara m’ha vingut el mític capítol sobre la reialesa, al Persones Humanes. Com no, està al youtube.

Ara va de bo, Ciutadella: Sant Joan a Menorca

Una experiència recomanable de viure: les festes de Sant Joan a Menorca. Entre gots de ginebra i llimonada (especialment la subvariant granisat & gin xoriguer), moltíssima gent al carrer, fent pas als cavalls que donen voltes i s’aixequen (es fa difícil de capturar amb una camera digital que tarda uns segons a disparar). Càntics i balls animats pel gin. I després una guerra d’avellanes bordes. I al dia següent, el 24, la part més espectacular. En una llarga esplanada al costat d’El port, uns jocs amb els cavalls. Un on els genets porten una llança i han d’encertar un petit cèrcol a tota velocitat (exemple exitós a la foto de dalt), uns on dos genets han de trencar una carota de fusta (amb el perill que la gent es tira al moment a recollir-ne trossos perquè porta bona sort) i un altre on els dos genets abraçats corren a tota velocitat. Tot en una esplanada plena de gent que només fa un passadís quan sona el tambor i el flabiol.

El sector jet set, veient-ho còmodament des de la tribuna. En primera línia, Catherine Zeta Jones. El Michael Douglas corria per darrera sense deixar en cap moment el seu vas de gin.

The Tomatina

Passades classes (he sobreviscut el debut de profe), viatges i treballs secundaris varios, tornaré a recuperar una mica més de constància escrivint…

La setmana passada vaig estar a Londres. Vaig veure Spamalot, el musical basat en “Los caballeros de la mesa cuadrada” dels Monty Python: tot i la meu particular odi als musicals, vaig sobreviure i inclús vaig disfrutar molt la major part de l’obra. Gags com els cavallers que diuen Ni o el del conill salvatge són clàssics. I les absurditats a l’estil Monty Python incorporades a l’obra teatral donaven molt el pego. Em va costar l’entrada uns 30 euros, a la part més a dalt de tot del teatre, que els veies gairebé en picat… Les de davant se n’anaven als 90 euros.

Però el què més em va impactar va ser l’enorme publicitat de la Tomatina en revistes i diaris! Aquella festa valenciana consistent a llençar tomàquets, publicitada per moltíssimes agències de viatges que oferien el pack visita a la Tomatina + sangria + tapes + guia expert que t’hi porta. Com La Tomatina Tours… Costat a costat, fent-se la competència, amb les visites als Sanfermines. Lliçó turística per pobles: crea una festa salvatge, aprofita Internet per publicitar viralment les salvatjades i espera que els tour-operators anglesos s’hi posin.

3XL.cat

Avui hem estrenat el 3XL.cat.

Cap de setmana als Ports de Beseit

Una recomanació de cap de setmana per les terres catalanes, sempre que faci bon temps i no com Setmana Santa. Cabrons. Ens vam estar a un alberg d’Horta de Sant Joan, i a més d’excursions frustrades pel mal temps, vam poder fer una cosa molt guapa: un recorregut en bici per una via verda (planol): antic recorregut de tren, ara asfaltat perquè hi vagin les bicis. A part del paisatge, amb muntanya a banda i banda, és un recorregut molt plàcid: gairebé tot fa baixada, així que et pots dedicar a anar mirant, parant a fer fotos. A la mare de Deu de la Fontcalda hi ha un lloc on raja aigua calenta com el nom indica i un riu que passa i que va fent gorgs i que invita al bany… quan fa bon temps. Nosaltres vam llogar les bicis a Esgambi, uns que estan a l’Horta de San Joan i que et passen a buscar al final del recorregut i t’hi tornen. 19 euros la bici + aquest transport. Les vam agafar de matí i ens van agafar a les 18.30, després de fer uns 30 i algo quilòmetres. Gairebé tots en baixada: sense batre cap rècord de velocitat, com constatarà qui faci els càlculs. Tot molt bé, encara que algunes bicis estaven bastant cascadetes.

Actualitzo: em deixava, ho recorda el Jordi als comentaris, de dir que en la ruta es passa per molts túnels foscos com els de la foto, molts sense il·luminació i que per anar bé s’ha de portar una llanterna, a ser possible potent. Que la meva de 4 euros no il·luminava re.

iPhone

Deixa’m ser un altre grimo amb blog que parla de l’últim gadget d’Apple, l’iPhone, que han presentat avui. I és que m’agrada molt. Fa temps que vull trobar un aparell que em serveixi de telèfon, de reproductor MP3, d’ordinador bàsic (sincronitzar agenda i alguna funció més) i de camera de fer fotos. Per no portar masses coses a les butxaques. El nou gadget d’Apple (a la venta a finals d’any) ho té tot, i ben maco. També navega per Internet via wifi… i té una interficie controlada amb una pantalla tàctil que actives tocant amb els dits. Pel Nadal que ve, avanço ja que seria un bon regal a fer-me.

Playstation 3 Vs Wii

D’aquí a final d’any toca la guerra de consoles. Considerant la XBox de Microsoft com a fracàs o semifracàs, arriben ara les dos més esperades. La Playstation 3, que serà la més potent de totes: una aposta tan forta de Sony per la consola i el format de DVD Blue-Ray que si no surt bé es faran mal. I la Wii, la sorprenent i diferent consola de Nintendo amb mandos que senten el moviment i que permeten que puguis jugar a un joc de tennis fent el moviment de la raqueta amb el mando.

A mi em tira bastant més la Wii, sincerament. Per tot lo nou que comporta, però s’ha de reconèixer que l’anunci de la Play 3 m’ha robat el cor. Lynch total.

Lost: jump the shark

M’ha fet gràcia, llegint ressenyes a TV.com del primer episodi de la tercera temporada de Perdidos, que un usuari titulava així. Lost: jump the shark. Aquest terme no l’havia sentit fins feia una setmana que discutint de sèries, una amiga em va parlar del concepte i d’on l’havia localitzat a les sèries.

Copypastejo de pjorge: “Es una expresión que usan en el sitio Jump the Shark (¿dónde si no?) para referirse a ese momento en que una serie de televisión definitivamente se hunde, cuando los productores, guionistas, directores o actores hacen algo tan absolutamente idiota que es imposible que la credibilidad de la serie se recupere (también se puede aplicar a películas o novelas, pero por el momento me interesan sólo las series de televisión). Aparentemente tiene su origen en un episodio de Happy Days (donde Ron Howard ya hacía de las suyas) en el que el personaje de Fonzie salta, literalmente, por encima de tiburones.Evidentemente, el momento en que una serie de televisión salta el tiburón es una cuestión puramente personal.” A aquesta web la gent escriu els moments de les sèries on els hi sembla que els guionistes l’han cagat i la sèrie va cap per avall. Que varien.

Vist jo el primer capítol no seria tan alarmista, encara que li donen tantes voltes al tema que s’acabaran embolicant tard o d’hora. Val a dir que la majoria de crítiques a TV.com són molt positives. Jo em situaria a un nivell més moderat. L’episodi ha tingut punts potents (el començament, l’ex-henry gale, personatge a seguir) però en alguns moments amb el tema flashbacks se m’ha fet una punta pesadet. Esperem que comencin a passar més coses.

Moments clàssics de la televisió a Espanya

A Pixel i Dixel recullen en un primer capitol (vindran mes) moments claus de la televisió a Espanya (de les tetes de Sabrina al final de David el Gnomo). Imperdible.

El laberinto del fauno

Nova pel·li del Guillermo del Toro, pinta al·lucinant, molt ben rebuda a Cannes, obrirà Sitges. Ara, el trailer en quicktime i ben grandet. De les pel·lis que més espero aquest any!