Archive for Viatges

Planejant viatges amb el Google Maps (@Paris)

// març 27th, 2010 // 1 Comment » // Internet, Viatges

Per aquells miracles de les ofertes de vols, vaig trobar-ne un per fer una escapadeta de cap de setmana a París per 39 euros. Feia moolts anys que no estava a París i amb només dos dies la ciutat és massa gran. Vaig començar a absorbir recomanacions (amics, twitter, blogs varis…) i la idea es va aclarir cap a caminar molt -que és la millor forma de veure una ciutat com aquesta, si les cames aguanten- i en funció de la ruta a peu, bastant aleatòria, anar-me apropant a les recomanacions, que es movien de museus, a forns, a xocolateries o restaurants.

Així que uns dies abans vaig començar a passar-me les recomanacions a un mapa. Com es fa? Accediu a Google Maps, feu login amb el vostre usuari i poseu al cercador algun dels llocs recomanats. Per exemple, l’impressionant festa gastronòmica (sangren els ulls i la cartera de tanta delícia a la vista) que és la Grande Epicerie de Paris. Per buscar qualsevol dels llocs o bé poses la direcció o directament el nom (recomanat afegir Paris al final de la cerca, que sempre ho precisa més)

Del llistat que surt a l’esquerra seleccionem la opció correcta. I cliquem a “Desa-ho a…” i selecciones a quin dels teus mapes ho vols desar. Si és la primera direcció que guardes, doncs hauràs de crear un mapa nou que es dirà “Paris”. I aniràs repetint això -guardant direccions al mapa “Paris”- amb totes les recomanacions que vulguis tenir guardades (alguna que ja vaig veure que quedava massa allunyada ja la vaig descartar). Un cop fet això, anem cap a editar. Cliquem a “Els meus mapes”, després seleccionem “Paris” i a continuació cliquem el botó “Edita”.

Tenim l’opció d’editar la descripció del mapa i si el volem fer públic o no. I després, si cliquem al llistat dels llocs que hem guardat, a l’esquerra, podrem editar les dades de cada una de les xinxetes. L’ideal, crec, és posar com a títol el nom del lloc i a la descripció l’adreça + algun apunt interessant i pràctic sobre el lloc (què val la pena, que no et pots perdre, què s’ha d’evitar, el dia que tanca…).

Un cop editat això hauria de semblar que ja ho tenim, però hi ha un problema. L’imprimir el mapa des del Google Maps no és gens útil. Però ho solucionem utilitzant una eina fantàstica de nom Google my-maps print converter. Ens ajudarà a muntar un mapa amb unes llegendes molt més útils que les de Google Maps, amb els números a cada xinxeta i la informació a sota. Li hem d’afegir la direcció KML del nostre mapa, el nombre de columnes que volem que tingui les llegendes (a mi em va anar bé amb dos) i com ensenyar les xinxetes (vaig deixar l’opció per defecte).

Com obtenir la direcció KML del nostre mapa? Molt senzill. Cliquem a “Enllaç” a la part superior dreta

I copiem la primera línia, que és una direcció web (la segona és un codi embed per posar el mapa a qualsevol web).

Tornem al Google my-maps print converter omplim les tres coses que comentava i cliquem al botó “Submit”. En el meu cas, amb visites tan allunyades en l’espai físic no em servia fer un sol mapa, perquè la visió era massa general. Així que fent zoom pel mapa de la pàgina vaig seleccionar la part del mapa que m’interessava. Automàticament a sota, només apareixen les llegendes dels punts que es veuen al mapa.

Un cop eleccionada la part que volem, amb prou detall com per veure nom dels carrers més importants, només queda fer un Control + P i imprimir-ho. Vaig fer el mateix 3 o 4 cops dividint París en zones que tenia al cap visitar.

Viatge a Cuba

// desembre 19th, 2009 // No Comments » // Viatges

Una mica de resum del viatge, combinant la informació de record per un mateix i pràctica per qui hi vulgui anar. Van ser 11 dies, ara a començaments de desembre. Cuba em va agradar molt, poder conèixer la gent -encantadors-, veure com viu un país que és com un fòssil vivent. La gent se la veu prou feliç, però parlant una mica et fan rajadetes de tot el què els hi falta, que és bastant (ex: no perdis la clau que t’hem donat que habitualment no hi ha el material per fer duplicats). Però al cantó positiu estan orgullosos de la seva educació i la seva sanitat, que són tot un exemple. La diferència entre els seus sous i el què paguem els turistes fa que estiguin constantment donan-te la brasa i intentan-te timar i treure’t més diners dels que hauries de pagar. A segons qui això li amarga una mica el viatge… Del mite Cuba i sexe, i els jineteros/as… doncs no sé si serà que tinc poca pinta de putero, però no em van assetjar gaire. Si que es veien alguns abuelos amb mulates molt joves -cosa que feia bastanta coseta- i, molt més, europees joves amb mulatos.

Primer les fotos:

Els vols: la idea inicial era anar-hi per cap d’any però era massa car, al final 11 dies (del 4 al 15 de desembre), i volant amb Airfrance, que tenia una bona tarifa: 560 euros. Parell d’horetes fins a París i després unes 9 més sense l’Habana. Al preu se li han de sumar els 25 euros del visat (que el pots agafar a l’agència cubana que hi ha a diagonal entre passeig de gràcia i pau claris per ex) i al tornar, també en pagues 25 més a l’aeroport de l’Habana. Vaig marxar sense facturar cap maleta, exercici per evitar carregar masses coses i per assegurar que no et quedes sense maleta.

Els diners: comparat amb els països del seu voltant, Cuba és un país car. D’allotjament pagava entre uns 20 i 25 CUC (peso convertible, 1 EUR=1’30 CUC). Al final la cosa em va sortir per un gasto d’una mica per sota dels 50 euros al dia. Si hagués anat amb algú hauria sortit més barat, que viatjar sol és lo què té: pagues el mateix per l’habitació o el taxi siguis un o dos. A part dels CUC hi ha la moneda nacional (1 CUC: 25 pesos nacionales), de la que val la pena canviar-ne una mica (5-10 euros). Permet comprar coses realment barates, com sucs, llibres o menjar – algun dia que altre he dinat per pizzes de carrer de 40 cèntims d’euro cada una.

La ruta: no volia estressar-me gaire a fer moltes coses i la idea era el triangle: La Habana – Viñales – Trinidad. Al final vaig decidir passar una nit a Cienfuegos. Van ser 4 a l’Habana, 2 a Viñales, 1 a Cienfuegos y 3 a Trinidad.

El clima: fantàstic, solet i temperatures altes (no com ara a Barcelona!). No m’imagino per això com ha de ser a l’estiu… massa calor! Temperatura suficient per anar tot el dia i nit en pantalons curts. Com a molt jersei prim per alguna nit que faci una mica més de fresca… El primer cap de setmana a l’Habana va venir un front fred -que molt molt fred no va ser- i va caure una mica de pluja i va fer núvol.

Dormir: sempre vaig dormir a cases particulars, que és un sistema que tenen ben muntat a Cuba. Dorms a cases de gent, que preparen una habitació pel turista i així pots conviure amb ells i conèixer bastant millor el país que no anant d’hotel a hotel. El preu eren uns 20-25 CUC per habitació per nit. Després li sumaves, si volies, 3 CUC d’esmorzar i uns 7 CUC de sopar. Tenint en compte que el sou mensual d’un metge són uns 25 CUC aquesta els hi és una bona opció. Han de vigilar per això, perquè cada mes han de pagar al govern uns 140 CUC, ho omplin o no. I en casos com Viñales n’hi ha tantes en proporció al poble, que només baixar de l’autocar se’t tiren a sobre intentant que vagis a la seva. (més…)

Viatge a l’oest del Canadà

// agost 2nd, 2009 // No Comments » // Viatges

Per recordar-ho jo una mica i ajudar a qui hi vulgui anar, aporto la crònica del què vaig fer a les vacances d’aquest any, un viatge de 3 setmanes a l’oest del Canadà (fotografies al Flickr), volant Barcelona – Vancouver (directe amb Air Transat, per uns 730 euros) i allà, passant per Vancouver, Vancouver Island i el gruix als parcs nacionals de les Rocoses (jasper, banff, yoho), dedicant-nos molt al tema caminades.

El país el vaig trobar una punta més car que aquí. No en tot, a vegades dinant a un restaurant la cosa podia sortir una mica més barata, però en general picava una mica més i en algunes coses concretes (alcohol, tabac…) molt més. La temperatura, boníssima. La major part en pantalons curts, sense la calor bèstia de Barcelona (només els últims dies a Vancouver) i només vaig utilitzar un polar curt, tot i que també portava un impermeable d’aquests windstopper per si feia falta. Que no va fer. Vam tenir sort, amb poques pluges i molts dies espectaculars. Diuen que tenen un parell de setmanes d’estiu i ens devien tocar. A més, a l’anar-hi al juliol tens moltíssimes hores de llum per aprofitar el dia. Quan estàvem a la zona dels parcs nacionals se’ns feia fosc gairebé a les 11 (a l’estat de Vancouver, British Columbia, és una hora de diferència). Hem fet la major part del viatge en cotxe. Val molt la pena, per la llibertat que et dona d’anar on vulguis i al teu ritme. En comptes de fer-ho tot en cotxe, hi ha la opció de fer els viatges més llargs amb els autobusos Greyhound (també vam trobar qui no llogava cotxe i des del lloc on el deixava l’autocar contractava excursions). L’altre opció, potser la més recomanable si hi vas sol, és apuntar-te als Moose Travel Network, uns autocars que fan la ruta pels llocs més interessants, que t’ajuden amb les reserves dels hostels i on és molt fàcil conèixer gent. Parlant de hostels, normalment m’agrada no tenir-ho tot tan lligat, però aquí al juliol els hostels es comencen a omplir aviat i ho vam reservar. Val la pena. Que si no et pot tocar pagar força més per dormir. I amb el cotxe ja vam poder anar fent el viatge a la nostre mida i variant els plans. Que les distàncies dins dels parcs nacionals tampoc eren tan bèsties… Del cotxe per cert, val la pena destacar que la gasolina sortia a uns 60 cèntims d’euro.

El viatge:

Dia 1 (11/7): Barcelona – Vancouver
Volem amb Air transat. L’avió (comoditat, menjar, pantalles de tele, auriculars que s’han de pagar) és bastant cutrot per ser un vol tan llarg (10,30 hores), però la diferència de preu amb altres opcions i el fet de ser directe valia la pena. De l’aeroport de Vancouver, hi ha taxis i shuttles, però val la pena agafar el transport públic (que no el publiciten gaire), que funciona bé i és molt més barat. Agafant la combinació dels busos 98B i 424. Les energies amb el vol i el canvi horari (9 hores de diferència) són poques i arribem a sopar i gràcies. Tot i que es veu molt ambient nocturn al carrer on tenim el hostel (molt cèntric, Granville, al Hi-Vancouver Central) (més…)

Viatge a Austràlia i Nova Zelanda: les fotos

// desembre 22nd, 2008 // 1 Comment » // Viatges

Bueno, n´hi ha unes quantes, però a qui pugui interessar…

Singapur (41 fotos)

Australia (549 fotos)

Nova Zelanda (271 fotos)

La ruta per Nova Zelanda

// desembre 19th, 2008 // No Comments » // Viatges

De l’exitosa saga de posts “La ruta per…” ens arriba… Nova Zelanda. Com el d’Australia, aixi bastant aproximat, pero vaja, per fer-se’n una idea…


Mostra un mapa més gran

La ruta per Australia

// desembre 18th, 2008 // 3 Comments » // Viatges

Tot just arribat avui del meu viatget de tres mesos i mig per Australia i Nova Zelanda… he omplert uns quants blocs (de paper i boli) amb els que encara no sé que en faré. Per començar les rutes, a grosso modo, que he fet pels dos països.

Primer, la d’Australia:


Mostra un mapa més gran

No és molt molt exacte. Alguns recorreguts son linies rectes que van ser camins per la costa. Tot gairebe en autocar, excepte els trajectes Alice Springs-Cairns i Brisbane-Adelaide que van ser en avió i alguns en barco (Fraser Island, Kangaroo Island, Magnetic Island, Gran Barrera de corall).

Els viatges de Loliplanet

// maig 8th, 2008 // 5 Comments » // Viatges

El Pep i la Cris són dos amics que fa un temps van decidir fer la volta al món durant any i pico. Ho van explicar al blog Loliplanet. Ara la Cris, periodista, ha començat una secció cada dimarts al programa d’iCat fm Cabaret Elèctric. Cada dia parla d’un país: pot ser interessant per futurs viatges que els que llegiu això tingueu previstos. A la web de la secció Loliplanet. Viatjar amb la guia Cris Gros trobareu el llistat de països dels que parlarà i hi podeu escoltar els programes ja emesos…

En el meu cas no em podrà ajudar… Algú ha estat i em vol passar algun consell / recomanació de Singapur, Austràlia i Nova Zelanda?

Black Crowes a Amsterdam

// abril 13th, 2008 // 2 Comments » // Música, Viatges

Si fa un parell d’anys em vaig extasiar amb el concert de Pearl Jam, ara m’ha passat el mateix amb els Black Crowes, un grup amb el que tenen certs paral·lelismes. Molts discos publicats, infinitat de temes boníssims, un cantant que se surt en directe i una voluntat de canviar cada cop el setlist del concert per fer-lo diferent.

Aquest cop ens va tocar un setlist molt del meu gust: clàssicots de sempre (remedy, hard to handle, cursed diamond…), temes del nou disc (el bo i més tranquil Warpaint) i algunes cançons de les que no toquen habitualment (com acabar -espectacularment- amb 3 versions com Let’s all get stoned, Space Captain i Hey grandma). A més en una sala amb el so de p.m (el Heineken Music Hall, davant l’estadi de l’Ajax) i veient-ho tot des de la primera fila, com a bon fan. Ara a esperar que publiquin el disc com estan fent amb tots els concerts d’aquesta gira a Live Downloads. I com ja havia fet abans Pearl Jam.

Dormir i formatgejar a Amsterdam
: un parell d’apunts pràctics de la visita a Amsterdam. Per clapar, un hotel moolt ben situat: Hotel Aspen. 40 euros l’individual, sense esmorzar. Net i amb l’únic inconvenient d’unes escales dramàticament inclinades. I l’altre novetat (d’altres visites) a destacar és una tenda de formatges artesanals que em va tornar boig: De Kaaskamer (Runstraat, 7). Multitud de formatges holandesos i de tot el món, tots artesanals. Els hi dius que dubtes què comprar i que et vagin traient cosetes i ja tens un tastet muntat per lo gratis. Ara, després comprar no surt barat. El preferit va ser un “Le Vieux Gris 2 anys” (això posa al ticket de la compra), que és tipus l’Old Amsterdam. Val la pena fer-hi la visita, que no queda gaire allunyat del centre… L’altre botiga formatgera que tenia apuntada però que al final no vaig visitar és Kaasland, que sembla una mica més gran que la que vaig anar.

Uns dies per la Garrotxa

// març 31st, 2008 // No Comments » // Viatges

Ciclistes parats al mig de la via Olot Girona

Per a qui pugui fer servei la informació, algunes dades de l’estada per la Garrotxa que vam fer per Setmana Santa. La idea era fer la via verda Olot-Girona en bici i fer algunes excursionetes per la zona. La llàstima és que el temps no va acompanyar gens.

La via verda: va des d’Olot fins a Girona (mapa) tot i que es pot arribar fins a Sant Feliu de Guíxols. Vam llogar les bicis a l’ATMA, a Les Preses: 20 euros per la bici i després podies agafar un servei de retorn – et venien a buscar les bicis i això sortia a uns 8 euros per cap. Retorn que et podia incloure a tu pel mateix preu o no, si ja tenien molta gent: llavors a buscar-se la vida amb autobús Girona-Les preses. Aquest sistema era una mica raro.

La ruta Olot-Girona dura unes 4-5 horetes a ritme molt tranquilot. Gairebé tot és baixada o pla excepte (més…)

Viatge en globus sobre el Lluçanès

// març 13th, 2008 // No Comments » // Viatges

GLobus

Una d’aquelles coses que fa gràcia fer al menys un cop a la vida, viatjar en globus. Si fos més barat, repetiriem, clar. Explico la experiència per a qui li pugui servir. Vam agafar els serveis de Globus Kontiki. El preu del viatge per persona és 130 euros, però nosaltres vam agafar un vol a mida (sortint de Lluçà, concretament) i la cosa va pujar als 160. Ja dic, per no fer-ho cada setmana. El preu inclou el vol que et diuen que serà d’una hora i quart aproximadament (no ho poden saber perquè depén del vent). Nosaltres vam tenir sort i vam estar gairebé dos hores. També t’inclou fotografies que fan ells que et donen en un CD (des de dalt jo em vaig afartar a fer-ne, però sempre estan bé les que fan ells des de baix), un esmorzar ben contundent un cop baixat del globus i el retorn al punt d’inici amb el jeep que et va seguint tota l’estona. El lloc on vas a parar depén del vent. El tracte amb la gent de Kontiki va anar molt bé, molt agradable i anava bé anar aprenent coses de com funciona el globus mentre flipes amb el paisatge.

L’experiència va ser espectacular. I de por o vertigen, cap. Ni te n’adones que avances o puges. I això que vam pujar fins a un màxim de 2500 metres i ens anàvem movent amunt i a dalt per seguir les corrents d’aire que més interessaven. En un moment, en plan vacilada de control del globus, el van baixar fins a un bosc i vam tocar un arbre amb les mans. Quan no estàvem a gaire altura vam veure una família de porc senglars corretejant pel bosc, que va ser un altre moment xulo. I, sobretot, totes les imatges que es veuen des de la boirosa plana de Vic fins als nevats Pirineus eren espectaculars.

De la multitud de fotos que vaig arribar a tirar n’he pujat unes quantes a l’àlbum El Lluçanès des de l’aire, a Flickr.

La Primitiva, menjant (molt) bé a Lluçà

// març 9th, 2008 // 1 Comment » // Restaurants, Viatges

Per un cop, anem lluny de Barcelona, cap a Osona, a l’entranyable localitat de Lluçà. Que en el seu temps fou centre neuràlgic del Lluçànés -tal com certifica (les restes de) el castell que l’observa des de les altures- i que ara són 4 cases repartides enmig de camps. I una església. I davant de l’església, un restaurant. Que es diu La Primitiva (Tel. 93 853 00 75 o 627 27 15 48). Obren només divendres sopar, dissabte dinar i sopar i diumenge dinar. I és una autèntica sorpresa. Abans hi feien menjar clàssicot de tota la vida, sense res massa destacable i ara de cop s’ha convertit en un restaurant amb una cuina molt bona. Sorprenent per trobar un lloc tan convincent i elaborat i tan lluny de tot arreu. Per dins està decorat amb molt de gust, té unes vistes molt xules i l’inici ja és diferent: una carta que són etiquetes sobre ampolles de vi buides.

Avui per dinar, per exemple, m’he pres un trio espectacular: sopa de peix i ravioli de llagostí (8.50 €), magret d’ànec amb formatge de cabra (11.50 €) i per culminar de postres una fluïd d’avellana (que era un coulant, dur per fora, líquid per dins) amb gelat de moscatell (aquí no he apuntat preu, però juraria que sobre els 5 €). Els preus serien més o menys la línia habitual a la carta, per tant amb vi, dos plats, postres i cafés, la cosa tira sobre els 30 euros. Però es menja realment bé. Altres plats que he apuntat que feien patxoca: de primer, canelons de bolets i espinacs, coca de sobrassada i gorgonzola, rissotto de ceps o amanida de llenties i bacallà. De segons, hamburguesa de tonyina, pop a la gallega, arrós negre amb turbot o cua de bou estofada.

Lluçà queda lluny de Barcelona (posa-li hora i 20) així que cal buscar coses per fer per justificar el viatge: davant del restaurant (millor reservar, que és petit, per cert) hi ha l’església romànica de Santa Maria de Lluçà, (consagrada el 905), que té un claustre petitó i molt xulo i uns frescos molt curiosos i amb detalls molt diferents a la resta que s’han trobat a Catalunya de l’època, com explica bé el senyor que l’està cuidant. Que es dedica a investigar, per internet i com pot aquestes diferències: la seva teoria és que van fitxar un italià, deixeble de Giotto. A part d’aquesta visita, des de l’esglèsia mateix es pot sortir caminant, pujant a la muntanya on es troben les rüines del castell medieval de Lluçà. Es tarda una mitja horeta. A part de les restes del castell, hi ha unes vistes magnífiques. A més d’aquestes dos visites clàssiques llusa.net proposen altres opcions.

[Nota aclaridora: part del meu ADN ve de la casa que es troba a uns 500 metres d'on hi ha l'església i el restaurant. Amb la gent que porta aquest últim per això, no hi tinc res a veure]

Buscadors verticals d’hotels: Trabber & Minube

// febrer 18th, 2008 // No Comments » // Internet, Viatges

Havia de buscar algun lloc on deixar-me caure a Amsterdam (Black Crowes in concert!!) i he aprofitat per provar un parell de buscadors verticals d’hotels que havia descobert a Error 500. El què fan aquests cercadors és ajuntar ofertes d’hotels. Així pots comparar des d’un mateix lloc preus de diferents webs especialitzades en la reserva hotelera online com booking o hostelclub. Els dos que comento es diuen Trabber i Minube. Els dos fan aquest servei tant amb hotels com amb vols (on hi ha força més competència, amb webs com Terminal A). El segon, Minube, té una cosa interessant que es diu alertas. Dius on vols fer el viatge, una data de sortida aproximada, un preu màxim que vols pagar i quan trobin vols que coincideixin amb el teu criteri, t’avisen.