Cuestion de pelotas
Si vau disfrutar amb Zoolander i sou dels que rieu amb Ben Stiller, no us perdeu Cuestion de pelotas que suposo que s’estrena divendres. Millora el nivell d’Starsky Hutch, amb un argument completament 80’s (frikis fan equip i acaben guanyant als guapos). Que a la meva generació ens recorda les mítiques pel·lícules de sofà el diumenge a la tarda com La revancha de los novatos, Los albondigas en remojo i altres perles de l’estil. Va sobre un joc, el dodgeball (que jo al cole hi jugaven com “jugar a matar”) on es tiren boles a l’equip oponent -> el toques i cau la bola, l’elimines, li tires la bola i l’agafa al vol, t’elimines tu.
Res, que el nivell de gags està molt alt, hi ha moltes aparicions de famosos sorpresa (els populars cameos) com la de Lance Armstrong, el Ben Stiller borda el paper de xulín i no pares de riure. Si aneu a veure-la quedeu-vos després dels crèdits que hi ha una bona broma final. Si l’Stiller no us fa gràcia, oblideu-la.
Ai, si, i l’Amenabar ha sortit de l’armari. Dins o fora, em continua semblant un tio molt sobrevalorat. Amb la noticia d’avui es confirma una cosa que de moment només estava a l’status de llegenda urbana. Algun dia es confirmarà allò d’aquell presentador de televisió i doblador i la seva passió pel reciclatge alimentici extrem (forma elegant de dir una porcada)?
Això em fa recordar els bells i distants records a l’escola, a les Grimm, quan un cop vam jugar al Dogdeball aquest al vestíbul, abaix de tot de les escales…i rarament vai guanyar; m’anava cargant a tothom, tenia pressa, m’estava pixant i la ideia de deixar-me matar no m’agradava. Al final quedarem la Carolina i jo…i me la vai follar( no literalment). Alleujat pensant que podia anar a pixar, els meus companys de classe em van agafar a coll i em tiraren per l’aire victorejant-me…fills de puta, em vaig tacar els calçotets i els pantalons, sort que aquests últims eren foscos.
Veure Ben Stiller es cropofobia 😉 (vaig canviar d’opinió en veure Zoolander)
El presentador és el Sr. Con-intestino Romero?
Perdó el poc tacte.
Pani: perdre no és una humiliació, pixar-se a sobre si. Suposo que és una lliçó que dona la vida. 😀
Coprofobia no, coprofilia 😀