Cuina al cine: Chef i A tale of samurai cooking

imprimeix
Feia temps que no escrivia de pel·lícules per aquí. No vaig tant al dia com per posar-me a comentar les últimes estrenes i m’agrada el format que ja havia agafat algun moment de parlar de diferents pel·lis amb alguna cosa en comú que les pugui emparellar per fer una bona doble sessió: avui toca d’un tema que m’apasiona especialment, el cuinar. La primera és “Chef“, novetat a les cartelleres de fa unes setmanes, un film de Jon Favreau (protagonista, guionista, director) sobre un gran cuiner que té problemes amb el propietari del seu restaurant i amb un dels crítics més importants. Li toca canviar de terç i acaba abraçant aquesta moda dels food trucks, llocs de venta de menjar ambulant en format camió. Aquí estan força de moda últimament tot i que no són legals, no poden circular pel carrer i per tant s’han de limitar als esdeveniments concrets tipus Eat Street (que un al mes cau segur) i festivals músicals com el Primavera Sound o el Cruïlla.

Al film se li poden trobar mil coses, però si no s’és massa exigent i un té simplement ganes d’estirar-se al sofà un diumenge a la tarda i passar una bona estona, és ben entretingut i simpàtic. Demostra passió per la cuina i a sobre genera salivera. Com a mínim al meu cas, tenia ànsies per menjar un d’aquells entrepans que preparen al camió. És una història d’amor amb la cuina. “A tale of samurai cooking” parla d’una història d’amor, amb la cuina pel mig (la coma importa, que aquí la cuina és molt important però no el motor, sinó l’història d’amor).

A tale of samurai cooking

Situada al Japó feudal dels samurais, ens parla d’uns samurais concrets, els que es dediquen a l’art culinari. Ens presenten un que cuina de meravella, de la família Funaki, però el seu fill que l’ha de succeir està més per l’espasa i la lluita que pel ganivet de tallar ceba. Decideixen casar-lo amb una noia de classe més baixa, però que té una habilitat especial pels fogons. Entre ells, l’historia d’amor. I entremig l’aprenentatge d’ell per convertir-se en un gran xef. I les idees d’ella per millorar plats segons els productes que li arriben del dia. Tot enfocat a un gran banquet que han de preparar per una ocasió molt important de canvi dels que governen. Acollonant el menú degustació, del què es coneix com la cuina de Kaga, que els hi preparen. Allò que feia el Ferran Adrià de moltes petites mossegades, però centenars d’anys abans. Segons he llegit el què es veu al film són plats que realment es preparaven durant el periode Edo (1603-1867), tots molt enfocats a utilitzar els productes de temporada, tant vegetals com marins. És una pel·lícula, però que segueix molts fets reals, com les lluites de poder o els protagonistes, la família Funaki, els samurais xefs que van deixar vàries recopilacions de receptes que encara es guarden avui orgullosament al Japó.

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *