Dogville és Viladecans

Ahir vaig anar a veure Dogville, del Lars von Trier. Per algun prejudici meu estúpid (em feia una mica de ràbia els aires intelectualoides de l’home) fins no fa gaire no havia vist cap cosa seva. El primer que vaig veure, i em va agradar molt, va ser la sèrie de televisió The Kingdom (Riget), sobre un hospital amb fantasmes. Dogville (com la tonteria del Dogma que es va inventar) és molt pretenciosa. És com una obra de teatre, que passa en un poble on les parets dels edificis no existeixen, estan simplement pintades al terra. L’artifici aquest, passada la sorpresa inicial, fins i tot ajudava a augmentar la sensació de claustrofobia.. Ara, cap al final em va baixar una mica l’alt concepte que estava tenint de la pel li:: el personatge del Tom (un dels protagonistes) que feia uns girs una mica estranys, la historia que s’allargava massa, la veu en off del narrador que cada cop era més omnipresent… En definitiva, em va semblar un experiment interessant però lleugerament fallit :O No em sembla una obra mestra com he llegit a alguns llocs…

Més textos de: "Cinema"

• » 3 estrenes: Super 8, El origen del planeta de los simios i 13 asesinos
• » L'efecte Ed Wood: Mega Shark Vs Giant Octopus
• » "Pensa per tu mateix, questiona l'autoritat". Bill Hicks, gran còmic
• » El Dogma espanyol
• » Nous herois cinèfils: Katsuhito Ishii