Inception
S’estrena avui: pel·lícula de ciència ficció que dirigeix Christopher Nolan (Memento, els últims Batmans, Insomnia…) i protagonitza Leonardo DiCaprio. No cal explicar gaire l’argument, de fet millor no saber-ne excessives coses, com ha estat el meu cas. Per tant no entraré a comentar els temes de la historia que hi passa. Però si que diré que m’ha sorprés, m’ha impactat, m’ha fet pensar com la bona ciència ficció pot fer pensar.
Havia llegit algun comentari que la relacionava amb Matrix, parlava d’una pel·li trencadora, que significaria un canvi al cine com ho va ser la dels germans Wachowski. A nivell visual és espectacular, molt. Però crec que no és tan trencadora com ho era Matrix. I a nivell d’historia també ho és molt de revolucionaria. Però és molt el seu món, una trama realment interessant que no penso que hagi de generar multitud d’imitacions. És una cosa molt particular. Si triunfa en taquilla, si que pot trencar. Potser els de Hollywood es plantegin que fent bones pel·lícules també poden fer pasta. I això seria una gran notícia.
Avís: són 148 minuts. Cal vigilar amb no clapar-se, que aquí 5 minuts en terra de Morfeu ja et poden deixar despenjat del “peloton” i després ja no els tornes a enganxar.
Roger, nano, la peli en qüestió és
un trunyet bastant important. Una peli d’acció de les més típiques, calcada a qualsevol altre thriller d’atracaments amb una banda de súper lladres, això si, en lloc de bancs roben pensaments subconscients. cagada total.
Bueno, no ets el primer que es caga en la peli. A mi em va semblar original, i que atrapava. I tema somnis caça bé, una mica el Desafio Total de la decada dels 10! 😀
Doncs a mi m’ha agradat bastant, i trobo que combina el fer-te pensar i anar desenvolupant teories (tot i que no t’hi pots recrear massa pq perds el fil) a mesura que corr la trama amb l’addicció ja des dels inicis fins al darrer moment de la peli. I lo millor, sortir del cine i de camí cap a casa poder exprimir cada gir de l’argument i cada situació que no t’han quedat clares i desamparanoiar la paranoia.