Kill Bill 2

imprimeix
Digue’m privilegiat, però ja he vist Kill Bill 2. Al cine, res de descarrega il·legal :p El Tarantino torna a demostrar que és un mestre en l’art d’engolir cine i construir un puzle que millora els originals. Fantàstics els homenatges al cinema d’arts marcials en les escenes d’entrenament amb el mestre Pai Mei. És més lenteta, amb més diàleg que la primera… en aquest sentit no espereu el no-parar d’acció de la primera. A la primera, un 9, a aquesta un 8,5. I tant a una com l’altra la Uma Thurman està (molt) impressionant.

Així mig per casualitat avui he estat escoltant els Fun Lovin Criminals. Són el grup ideal per fer bandes sonores pel Tarantino, com ell, el què fan és el no-va-màs de lo cool. Però no han fet mai res junts. Probablement perquè al seu primer disc, el gran èxit Scooby Snacks portava un tros de diàleg de Pulp fiction i van tenir bastants problemes legals en aquest sentit. Una llàstima. Recomano els tres primers discos, Come find yourself, 100% colombian i Mimosa, disc molt més relaxat, que deu el seu nom a un combinat de xampany i taronja. Crec recordar.

Lligant els dos paràgrafs anteriors… comentar que la banda sonora de la segona part és més fluixeta.

You may also like...

1 Response

  1. Peterpat escrigué:

    Q va! Un 9 per la segona i un 6 o un 8 per la primera, depenent si ja has vist la segona o no respectivament. Total, que la primera no és res més que estètica sense la segona. Em va encantar.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *