La t�pica pel�li que nom�s fan als Verdi i est� de puta mare

imprimeix
Ahir vaig anar a veure El regreso, una pel�li rusa que (juraria) es va emportar algun premi al Festival de Berl�n. Em va agradar molt, i partint de tal conclusi�, evidentment, la recomano obertament. Excepte per a aquells a qui no agradin les pel�l�cules lentes, on no sembla que passin gaires coses. Explica la historia d’una familia, mare i dos fills, que veu trencada la normalitat amb l’arribada del pare, despr�s de molts anys desaparegut. El pare s’emporta els nens a fer un viatge i pescar. Entre les moltes coses que em van encantar de la pel�li, l’�s expressiu del silenci, les imatges (fotografia impressionant) i els moviments de camera molt po�tics i un tema que sembla no trascendental per� que a mi m’importa: que no quedi tot tancat i explicat. Qu� hi ha a la caixa? Fotografies del passat? Una met�fora dels records que desenterra?

El dilluns vaig veure La mala educaci�n. Com a gran sorpresa en un film de l’Almodovar, hi surt un transvestit. Fora sarcasmes, comen�a b�, t� punts de sortida interessants, per� al final em va donar l’impressi� que ho recargolava tot massa i acabava quedant un pastitx.

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *