Llamada perdida

Per segon cop s’estrena una pel·li del Takashi Miike als cines. Aquesta és una de por, a l’estil d’altres japoneses que han arribat per aquí, amb mal rotllo i fantasmes en forma de tia amb el cap baixat, els cabells llargs i la pell blanca. M’ha semblat millor que The Ring i La maldición per exemple. En aquesta pel·li el mètode no és el video. Tu pots rebre una trucada amb una melodia determinada (que no és la del teu mòbil) i quan mires veus que és una trucada que t’has fet tu mateix en el futur. A la bústia de veu hi ha un missatge que ets tu en els instants previs a la teva mort. Quin bon rotllo. Com a curiositat jo -friki que sóc- tenia ja la ‘melodia de la mort’ al meu mòbil: es feia curiós això d’anar sentint-la cada dos per tres a la pel·li.

Més textos de: "Cinema"

• » 3 estrenes: Super 8, El origen del planeta de los simios i 13 asesinos
• » L'efecte Ed Wood: Mega Shark Vs Giant Octopus
• » "Pensa per tu mateix, questiona l'autoritat". Bill Hicks, gran còmic
• » El Dogma espanyol
• » Nous herois cinèfils: Katsuhito Ishii