Million Dollar Baby
Aquesta pel·li la dirigeix i actua el Clint Eastwood, que és un entrenador de boxejadors, que per circumstàncies de la vida accepta entrenar una noia, la Hillary Swank. S’ha emportat tots els elogis de la crítica, d’obra mestra en amunt, però a mi no m’ha impressionat especialment. És una bona pel·li, estan molt bé el Clint Eastwood, el Morgan Freeman i la Hillary Swank (més de boxejadora que de post-boxejadora), però la historia és força previsible. No negarem que està ben dirigida, amb molta sobrietat, però potser si no tingués el nom Eastwood a darrere no hi hauria hagut tan rebombori. De totes formes, continua sent recomanable veure-la…
Ai, he borrat sense voler (estava eliminant en plan massiu els 50 i pico comentaris d’spam que m’havien entrat) el comentari de la Judith, que deia: “previsible?”
I si, la vaig trobar previsible. No entraré en detalls, per no espatllar la pel·li a ningú, però jo anava endevinant el què aniria passant… Amb la historia del Morgan Freeman ja sabies com acabaria la noia…
T’entenc, a mi em passa el mateix amb el Cor de la Ciutat. Ës molt previsible…el Huari no és mort.
Hola!
A mi la pel·lícula em va encantar.
És veritat que sembla molt previsible, tal com tu dius, però te molt sentiment darrere.
A principi es veu el masclisme, perquè, tot i no voler tenir relació amb cap persona, el Clin Eastwood no accepta a la Hilary Swank, perquè és noia.
Bé, en realitat es veu una mica de tot.
El no voler acceptar-la perque és noi i el no voler acceptar-la perquè no accepta a ningú més.
En resum, la psicòloga del meu pare li va receptar que la veiés. Crec que és un autosuperament d’algo. A mi em va emocionar, em va fer plorar.
Jo també la recomano a tothom!
Gemma.