“Pensa per tu mateix, questiona l’autoritat”. Bill Hicks, gran còmic

imprimeix
Un dels discos que més escoltava en l’època de l’institut era l’Aenima dels Tool, música densa, recarregada, barroca, amb lletres sobre drogues i misticismes variats. Al llibre que venia amb el CD hi havia una fotografia del Bill Hicks, un còmic nord-americà, amb la llegenda “Another dead hero”. Una de les cançons d’aquell disc és “Third eye”, que en algunes versions s’iniciava amb un monòleg que començava amb la frase “Think for yourself, question authority”. La frase encaixa com un guant en el què comunica el Bill Hicks als seus monòlegs, però no és seva. És del Timothy Leary, un nom lligat a la cultura del LSD i al lliurepensament. En altres versions de la cançó per això, s’utilitzen unes frases del Hicks sobre les drogues.

No fa gaire he entrat en contacte amb el còmic nord-americà a través d’un bon documental que es va estrenar el 2009: “American, the Bill Hicks story”. Molt recomanable. Com a documental en podria treure més suc, però és una bona aproximació a la seva figura, com des dels monòlegs i una òptica “còmica” de la vida, anava deixant anar punyals i més punyals sobre temes tan espinosos (especialment als EEUU) com les drogues, el sexe, la religió o l’abús d’autoritat del govern. Potser per furgar tant a la ferida, va tenir més èxit a Anglaterra que als Estats Units, on de totes formes tenia una base de fans lleial i on continua sent reivindicat (el Louis CK de qui vaig parlar n’és una versió no tan salvatge). Al documental per exemple es veu com questiona i s’implica personalment en fer que la gent no es cregui tot el què els hi diu el Govern sobre la massacre de Waco (els d’una secta, dels Davidians, tancats en una casa, els ataquen i més de 60 persones moren dins cremades, nens inclosos).

Amb el punt de partida del documental, després és relativaments senzill localitzar a la xarxa actuacions d’ell en teatres. Algunes amb subtítols en castellà. Per recomanar-ne una de bon exemple, curta, concisa i de cop de puny a la mandibula, “One night stand”, que és mitja horeta en un teatre de Chicago on comença parlant del fet de fumar i les agressions dels no fumadors, passa a les drogues, el sexe i com el govern converteix coses bones en els enemics del poble. Molt recomanable, segur que si continués viu ara estaria fent campanyes a favor de Wikileaks i moviments semblants.

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *