Sitges 2010

imprimeix
Aquest any he concentrat el meu pas per Sitges en dos dies. Ahir i el diumenge 10, dia en el tocava el contacte amb l’essència del festival, que són les maratons nocturnes al Retiro! A poc que pugui intentaré fer-ne una cada any, encara que evitaré això de currar el dia següent com va passar aquest dilluns

Un repasset del què vaig veure:

The Ward: Sense mirar els crèdits una pel·lículeta menor, de bona factura, amb una resolució no especialment novedosa però si com a mínim aconseguida. S’hauria de valorar positivament, però quan saps que la firma el John Carpenter, hauries esperat una mica més. Coincideixo amb el Jordi Gomet (en l’apreciació i en vàries de les pel·lis que vam veure, que vam tenir una ruta molt semblant…)

Zebraman 2: Després de la decepció de les últimes que havia vist del Takashi Miike, aquest cop va tocar una de disfrutable. Divertida, passada de voltes, amb punts autoparòdics (enorme la revisió de la primera part en plan conya) i sense més, però molt entretinguda. Diuen que l’altra que es va veure a Sitges, 13 assassins, estava molt bé.

Norwegian Ninja: El rei noruec vol parar un sabotatge nord-americà amb el seu esquadró ninja. El plantejament és espectacular, amb un to molt paròdic, escenes divertídissimes, però fluixejant una mica en el seu conjunt.

Rubber: Pneumàtic amb poders telequinètics fa explotar el cap de la gent. Curiositat que donava més per un curt però tot i així, sorprenentment, aguantava bé el tipus i amb molts detalls sorprenents (el públic de la peli dins la peli, per ex) que em van agradar.

Bedevilled: Els primers dos terços, molt bé. Historia que passa d’un terror psicològic, opressiu, a un festival de sang, però que se’ls hi va de les mans en la part final i amb algun personatge una mica massa pillat (la noia que va de visita a l’illa).

Red Hill: Western ambientat a Australia. Tot i algun moment puntualment interessant, em va avorrir molt. Ni la historia, ni els personatges, ni el ritme.

I saw the devil: I per l’última del festival va quedar la millor de les que vaig veure, un thriller molt recomanable de factura coreana i amb escenes impactants i durilles. Assassinats, tortures i tensió durant tota la pel·lícula (cosa que no va evitar que fes alguna miniclapadeta provocada per la comoditat de l’Auditori i les copes de vi del sopar). Una a veure quan l’estrenin, si és que ho fan. Si no, pels “canals alternatius”.

Per últim, destacar un descobriment per alimentar-se a Sitges. Un bar nou, La Kassoleta, al carrer Jesús 55 i on vaig menjar els dos dies. Ben situat (no gaire lluny del Retiro, camí de l’Auditori), amb copes de bon vi a 2 eurus i tapes que em van sorprendre molt positivament. Presentades totes sobre pissarres, ahir per exemple unes samoses de peix i marisc o unes xips de verdures que venien amb una salsa ben bona al costat. I un pastís de pastanaga deliciós per cloure. A més, tenien Barça i hi havia espai de sobres. Apuntat pel proper any

You may also like...

1 Response

  1. jordi escrigué:

    Veig que coincidim completament amb la valoració de les pel·lícules que vam veure junts. Fins i tot amb I Saw the Devil i les petites dormidetes que em faran veure-la obligatòriament de nou ben aviat!

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *