Sitges – Saw, Finding Neverland, Strings

Finding neverland és una bona pel·lícula sobre el creador de Peter Pan (a càrrec d’un Johnny Depp amb accent anglès i tufillo a nominacions a premis varios). En tota la seva innocència, l’amor pels nens… estil el Michael Jackson que ell ens vol vendre. Bona pel·li encara que no és el tipus de cine que m’agradi més… Saw és una historia d’un serial killer. Molt bé visualment (recorda a Seven) i amb una historia interessant (assassí que fa que les víctimes acabin provocant la seva pròpia mort), ha convençut molt. Si s’estrena i es promociona bé… Strings havia de ser la pel·li xunga del dia (film de titelles danès!), però al contrari, ha agradat molt. Bona fotografia, una historia suficientment atraient, (metafora de la situació del món actual segons el director) i uns titelles lligats amb uns fils que venen del cel i són la seva connexió amb la vida.

De l’entrevista amb la Buffy, em quedo de quan la tia estava parlant amb passió de les pel·lis japoneses, del seu ús del silenci, la mirada diferent… i li pregunto quines pel·lis japoneses li han agradat. Diu: Shaolin Soccer, Hero i The Eye. Per un cantó bé, bones eleccions. En geografia, un zero. Cap és japonesa. Les dos primeres són xines i The Eye és de directors tailandesos i coproduida tbe amb Hong Kong. 0/3