The Road, la peli

El llibre em va agradar molt. Es feia fàcil imaginar que portant-la al cine, hi havia números per decepcionar, més davant d’una historia que donava tant espai lliure perquè la imaginació de cada un es construís la versió del món post-apocalíptic que presenta. Però sorprenentment els hi ha sortit un producte que si no està a l’altura del llibre, si que vola ben alt. L’ambientació i la fotografia (del Javier Aguirresarobe) et situen perfectament i després els dos protagonistes, Viggo Mortensen i fill, estan perfectes en el paper de desnutrits, desubicats, desnaturalitzats, perduts. No té el poder evocador del llibre, que deixa moltes coses a l’aire. Consell: si penseu llegir el llibre, deixeu la pel·li per més endavant, que sinó ja tindreu la imatge al cap massa clara.

Del què he vist aquest 2010, del que més m’ha agradat. L’altre (aprofitem que escric per recomanar), Hunger, un film del 2008 dirigit per un desconegut per mi de nom Steve McQueen (no canviar-se’l són ganes de complicar-se les cerques a Google!) sobre uns presos irlandesos de l’IRA i les seves vagues de fam. Duríssim. I passa de minuts i minuts sense diàleg a una escena entre un pres i un capellà en pla seqüència gairebé fix que impacta tant com les imatges d’ells perdent el cap a la presó.

You may also like...

4 Responses

  1. Joan Ribas ha dit:

    A mi el llibre no em va agradar. Vaig acabar el llibre tenint la impressió de que havia perdut el temps…
    Crec que l’ambientació que descriu el llibre es queda a mig camí. Penso que hi han molts altres llibres/videojocs/pelis que descriuen escenaris post-apocaliptics més originals o millor encarats.

  2. Roger ha dit:

    Home, crec que la gràcia precisament és que estàs molt poc definit i que el lector és el que s’ha de muntar tota la historia. Llibres/videojcos/comics/pelis post-apocaliptics recomanables? Akira?

  3. banyasegol ha dit:

    ei, acab d’encetar el llibre aquests darrers dies i pareix que promet bastant, tot i que necessit temps per païr el llegit. Ja he trobat la BSO ideal, el Broken dels Soulsavers, em sembla que quadra bastant amb l’esperit de la novel·la. Ja et comentaré més coses!

  4. Roger ha dit:

    Doncs com a BSO sembla perfecte. Fosc, com la novel·la!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *