“Ombligo sin fondo”, Chris Shaw

Ara feia temps que no em posava amb un còmic (això de dir-li novel·la gràfica no m’agrada gens). M’han deixat aquest totxo de 700 pàgines (més incòmode de portar-lo que no llarg de llegir), obra de Chris Shaw (i editat per Apa Apa, 27 euros), que he disfrutat moltíssim. Explica la historia d’una família que es reuneix després de molts anys de no estar junts perquè els pares -avis ja- han decidit separar-se després de 40 anys de casats. A partir d’aquest punt de partida es teixeix una complexa teranyina amb les histories i problemes personals dels membres de la família, amb un estil que és tan capaç de fixar-se en els petits detalls (el vent, la sorra, un pensament fugisser) com transmetre’t la fotografia completa. És una història molt maca, que emociona i que en l’aspecte tècnic incorpora coses potser poc habituals a l’hora d’explicar l’historia com posar plans arquitectònics de la casa on passa la historia. Els que entenen de còmics, que no és el cas, el comparen amb el treball del Chris Ware (n’havia llegit el boníssim Jimmy Corrigan) que té un estil de dibuix més “precís” que li donava un aire més d’historieta antiga al còmic.