Marxa popular termes d’Arenys de Munt

Avui m’he aixecat molt d’hora molt d’hora molt d’hora i he anat amb un amic, el Miquel, fins a Arenys de Munt. A les 7.30 feien una cursa que m’havien recomenat uns companys de la feina, la Marxa popular termes Arenys de Munt. No escric aquí de curses, però aquesta l’he disfrutat tant que en volia deixar constància i fer-me un recordatori per repetir-la l’any que ve. La marxa es podia fer en dos versions, 13 o 23 km. L’inici era el mateix, i cap al km 7 es separaven els camins. Jo he sortit amb l’idea d’anar amb aquest amic i fer la versió curta i a ritme molt tranquil, però en la separació de camins, després de fer aquest inici tranquilament, em veia molt bé de forma i he tirat, en solitari, per fer el complet.

M’ha agradat moltíssim el recorregut, per entremig del Parc natural del corredor i el Montnegre. Camins de terra (gairebé no hem trepitjat asfalt), molta pujada, molta baixada, vistes maques, corriols dels que disfruto baixant a tot drap i zones amb el meu terra preferit del món mundial per còrrer: catifes de pinassa. L’organització, sensacional, amb 5 avituallaments al llarg del recorregut (amb menjar i beure i somriures) i un bon entrepà de butifarra esperant al final. La inscripció eren 6 euros anticipada o 8 el mateix dia. I el què encara m’ha agradat més era l’ambient, barreja de gent que la volia fer corrent i altres que ho feien caminant, però sobretot es notava que no hi havia l’esperit excessivament competitiu que et trobes habitualment a altres curses, amb la gent obsessionada per rebaixar temps, adelantant de qualsevol manera a altres participants, fent dreceres… Aquí no hi havia ni xip ni gaire control a la sortida. Abans de les 7.30 alguns dels que la feien caminant ja feia bona estona que havien sortit. Jo l’he disfrutat molt i he fet un temps raonable, tenint en compte l’inici més lent i les parades als avituallaments amb calma. He patit força això si amb el tema fregament de samarreta i mugrons, que no és el primer cop que el passa, sort que en un parell d’avituallaments hi havia cotxe de la Creu Roja, que m’han pogut proveir de fonamentals tirites. Aquí a sota la ruta, que no m’importaria repetir algun dia, tot i que sense els camins marcats segur que em perdria…