Ruta per còrrer: Montcada i Reixac – Baixador de Vallvidrera (pel GR92)

imprimeix
La que he fet avui és una ruta ideal pels de Can Fanga. Compleix el que m’agrada: és variada a nivell de perfil, té ben poc asfalt i molta natura i a inici i final de la ruta hi ha un bon accés en transport públic, freqüent. Sumali que a l’arribar tens recompensa-esmorzar, ruta rodona.

Em deixava una cosa molt i molt important: té molta ombra -especialment si es fa pel matí- i això en dies d’avui -la temuda onada de calor- és bàsic. El recorregut s’inicia a l’estació de tren de “Montcada i Reixac – Manresa” i acaba al Baixador de Vallvidrera, estació dels Ferrocarrils de la Generalitat. Jo, que em moc en moto, l’he deixat a plaça Catalunya i d’allà surts i hi acabes tornant en línia directe a les dues estacions.

La ruta és una etapa del GR92: la podeu veure al Wikiloc. 18 quilòmetres, 650 de desnivell positiu, 500 de negatiu (segons l’enllaç, al meu mòbil sortia una mica menys, sobre els 550 positius). Et pots descarregar el track GPS o consultar el llibre que indica la ruta del GR92, però realment és molt senzill de seguir, perquè a tot arreu hi ha els senyals del GR: linia vermella i blanca paraleles, vas pel bon camí. Linia vermella i blanca perpendiculars fent una creu: és per on no has de tirar. No hem tingut cap gran problema per seguir el camí, excepte en la part final, ja tocant a Vallvidrera, on hi havia un encreuament (prop del desviament de la Font de la Budellera) que les indicacions semblaven dir que tocava anar cap amunt i al final resulta que era cap avall. Està tan assenyalat, que només sortir de l’estació de tren de Montacada i Reixac ja veus les senyals que indiquen quin és el camí a seguir.

Com deia, poc asfalt, molt tros entre boscos, corriols, camins estrets, molta pujada i baixada (ideal per enfortir cames si estàs amb ganes de muntanya) i no hi hem trobat excessiva gent -algunes bicis als trossos on agafavem alguna pista més ampla- i del món animal, un conill no gaire després de sortir. A més d’ombra i un camí divertit, també regala algunes grans vistes de Barcelona des de Collserola i m’ha donat idees per fer variants de rutes que ja havia fet per alguns dels llocs que hem passat. Tema aigua: millor anar carregat amb aigua -nosaltres portàvem el camelbag- que només hi havia fonts a la part final, concretament la Font groga, allà tocant a la carretera de l’arrabassada i més endavant la font del Claret -crec que es diu- que estava fresquíssima i era tot un regal.

Gairebé dos hores i mitja més tard (no hem marcat un ritme massa exigent, hem parat alguns moments per veure vistes, descansar un moment, comprovar que seguiem bé el GR92) hem acabat al Baixador de Vallvidrera. Atenció motivació final! A l’arribar, en comptes de tirar cap a l’estació, anem a la carretera i girem a l’esquerra, aviat veurem un indicador que senyala “Pinya 2”. El seguim i arribem a un bar on fan un entrepà de butifarra sensacional. No sé si era la gana que portava, però m’ha entusiasmat: pa cruixent, ben xucat de tomàquet i botifarra molt bona. I molt gran! Jo que em guio per les motivacions gastronòmiques a final de ruta, tinc una excusa fantàstica per repetir.

You may also like...

3 Responses

  1. surfzone escrigué:

    Sens dubte, la traca final motiva molt XD

  2. David escrigué:

    Hola,
    Sóc un veí de Montcada i avui he fet aquesta ruta.
    La veritat és que ha estat dura. He fet part del recorregut caminant.
    Les vistes molt xules.
    He tingut dubtes de tant en tant per seguir la ruta correcta, cosa que m’ha portat a fer19,7 km.Al final he parat a 1 km del baixador, on m’ha recollit la meva dona.
    El meu temps ha estat de 2 hores 20 minuts.
    Gràcies per donar-me a conèixer aquesta ruta.

  3. Roger Compte escrigué:

    Hola David, m’alegro d’haver animat algú a fer-la! Si que és durilla, però és maca entre tant arbre i ombreta 🙂

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *