Sant Cugat – La Pubilla (Gràcia). Còrrer i esmorzar de forquilla

imprimeix
El dissabte vam fer la primera edició d’aquesta cursa improvisada, que va comptar amb una xifra de dos participants. Jo, i l’Ivan. Era una idea que tenia al cap, perquè ja havia fet aquesta ruta i el pla era guanyador. Partir de Gal·la placidia, agafant els ferrocarrils de la Generalitat, que en poc més de 20 minuts et deixen a l’estació de Sant Cugat. D’allà sortir corrent, passar pel mig de Collserola i 16 quilòmetres després arribar altre cop a Gal·la placidia, amb la satisfacció d’haver-se guanyat un esmorzar de forquilla com Déu mana a La Pubilla.

La de sobre és la ruta, per si ho voleu provar (convocarem noves edicions en el futur, segur!). De l’estació de Sant Cugat el tema és anar a buscar la Rambla del Celler. Un cop hi sou, és anarla resseguint fins al final. Quan quedi el camí tallat, és girar cap a la dreta i al cap de no res veurem un camí de terra que s’allunya de Sant Cugat i que porta cap al pi del Xandri. Anem bé. És qüestió d’anar seguint les indicacions per arribar a Can Borrell (un altre bon lloc per esmorzar contundentment). Quan hi estem a punt d’arribar veurem que hi ha un camí ample per on poden passar cotxes que arriba fins a la masia o un que s’enfila una mica i és més estret. Agafem aquest, que també ens porta a darrere la masia, on veurem dos camins. És qüestió d’agafar el de l’esquerra, el que marca Sant Medir. En cas de dubte, camí cap a Sant Medir. Si fins aquí la ruta era relativament plana, ara la cosa ja es comença a posar més divertida amb moltes pujades i baixades i creuar algun petit rierol. Atenció amb les bicis, que n’hi ha que es creuen les fletxes del camí i van acceleradíssims.

Després d’un bon tros de pujades arribareu a Sant Medir que és el moment per fer una petita pausa i aprofitar les bones fonts que hi ha per refrescar-se i beure una mica. Sortirem de Sant Medir per una carretera de terra ben aplanada. Allà se’ns presenta pastilla blava o pastilla vermella. A l’esquerra hi ha un trencant que posa “Urbanització Sant medir”, que ens portarà a la sortida del parc que és per la Font Groga. Pujades i baixades i passar per algunes urbanitzacions. En canvi si continuem recte pel camí (la ruta que vam fer i trobareu al mapa de dalt) trobarem una ruta per un camí molt xulo i tan estret al començament que no hi ha ni bicis i també arribarem al mateix punt que l’altra opció. El preu a pagar és que al començament haurem de superar un tros d’asfalt amb una pujada (molt) matadora. Quan coronem el cim, veurem una indicació cap a la font del Sert a mà esquerra. L’hem de seguir: allà deixem l’asfalt i comença un caminet encantador. Passarem de llarg la font i farem unes bones pujades. Quan es creuin varis camins, en cas de dubte, sempre agafar el principal i el que fa pujada. Això ens portarà a la Font Groga, un lloc ple de cotxes dels que van en bici o a passejar pel parc. Ahir la font no funcionava.

Ara toca sortir a la carretera i girar a la dreta. És poca estoneta, al final veurem que la carretera es divideix en dos i agafem el cantó esquerre, que té un carril bici i el Tibidabo al fons. Al cap de poca estona veurem que hi ha una petita esplanada de terra i l’inici d’un camí que fa bona baixada. El que ens portarà si el seguim sense desviarnos cap a la carretera de les aigues, previ pas per una font a mitja baixada on refrescar-nos. De la carretera de les aigues fins a Gal·la placidia és anar tirant cap a baix sense cap gran complicació i aprofitant per descansar les cames després de tanta pujada. És una ruta cansada, però va bé aquests últims quilòmetres tot en baixada, des de poc després de la Font Groga.

Si teniu ganes d’entrenar amb poc asfalt i bastantes pujades i baixades, és una ruta fantàstica, especialment a aquesta època de l’any. La vaig fer més cap a l’hivern i també la vaig disfrutar. Però a l’estiu pot convertir-se en una suada històrica, tot i que té alguns trossos amb bona ombra.

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *