Arxiu per autor
Tiramisú de poma
desembre 15, 2009, escrit per Nuria, classificat a General.

Una recepta fàcil i agraïda.
- 1 kg. de poma (reineta o golden)
- 150 grs. de sucre + 50 grs. de sucre
- 1 branca de canyella
- 2 ous
- 250 grs. de mascarpone
- 1 copeta de calvados (o orujo)
- 250 grs. de nata muntada
- 5 galetes tipus Maria
Elaboració:
Melmelada de poma:
- en primer lloc cal preparar la melmelada de poma: es pelen les pomes, se’ls treu el cor i es tallen a daus.
- es posa la poma en una cassola, amb 150 grs. de sucre i la branca de canyella. Ha de coure a foc lent, i s’ha d’anar remenant, de tant en tant.
- quan la poma estigui toba i gairebé desfeta es treu del foc. S’enretira la branca de canyella i es deixa refredar. Si ha quedat algun tros més sencer es pot aixafar amb una forquilla.
- quan estigui fred es posa a la nevera (millor fet d’un dia per altre).
Tiramisú:
- separar els rovells de les clares.
- en un bol barrejar els rovells amb els 50 grs. de sucre. Quan estigui ben barrejat afegir-hi, consecutivament, el mascarpone, el calvados i la nata, mesclant molt bé els ingredients cada cop.
- triturar les galetes Maria (que quedin amb un punt de granulat).
- en el fons d’una copa posar-hi una base de galetes triturades, damunt una capa de la massa del mascarpone, seguir amb una capa de melmelada de poma (acabada de treure de la nevera), continuar amb una altra capa de massa de mascarpone i finalitzar amb una capa de melmelada de poma
- posar les copes a la nevera, un mínim de 2 hores abans de menjar-ho.
(lleugera adaptació d’una recepta de la M. José Arroyo, en un curs de cuina de la Casa Elizalde)
No hi ha comentaris
Mandonguilles de calamar
novembre 24, 2009, escrit per Nuria, classificat a General.

Una bona recepta per combinar amb el calamar a la romana (per 5-6 raccions).
Ingredients:
- totes les parts del calamar que no siguin propiament les anelles més polides (potes, ales, etc.)
- carn picada (de porc o de porc i vedella, al gust de cadascú) (la quantitat seria d’un 1/2 kg. de carn picada per les potes, ales, etc. de calamar corresponents a un kg. de calamar)
- 1 ceba gran de Figueres
- 2 tomàquets madurs
- fumet de peix (podria fer-se amb aigua però queda més gustós amb fumet)
- 1 gra d’all
- julivert
- 1 rovell d’ou
- farina
- oli
- sal
- vi blanc
- opcionalment, camasecs o camagrocs
Elaboració:
- en primer lloc passeu per la picadora el calamar, la carn picada, un gra d’all laminat i el julivert.
- barregeu-ho en un bol amb el rovell d’ou (si us quedés massa líquid, podeu afegir-hi una mica de pa ratllat).
- feu boles amb aquesta massa, donant-els hi forma i passant-les lleugerament per farina.
- fregiu aquestes mandonguilles, en oli d’oliva, abundant i calent. Reserveu-les.
- poseu una mica d’oli en una cassola, sofregiu-hi la ceba, picada molt fina, a foc lent. Quan estigui ben enrossida, hi afegiu el tomàquet ratllat, sense llavors. Que vagi fent, ben lentament.
- quan el sofregit està confitat poseu-hi un raig de vi blanc (també queda molt bo amb vermut blanc). Que redueixi. Aleshores ho mulleu amb el fumet. Quan porti uns 10 minuts, hi afegiu les mandonguilles i deixeu que vagi fent xup-xup, uns 30 o 35′.
- si us ve de gust és el moment d’afegir-hi camagrocs (o algun altre tipus de bolets), que haureu saltejat a banda.
- una altra opció, per fer un plat més de festa, es posar-hi llagostins.
- és un plat que queda més bo si es fa d’un dia per altre.
2 comentaris
Calamars farcits
abril 15, 2007, escrit per Nuria, classificat a Primers, Segons.

(nota: a la foto també surten mandonguilles de calamar… això queda per una altra recepta)
Per a 4 persones compteu:
- 8 calamars (mitjans)
- 400 grs de carn picada de porc
- 2 grans d’all
- julivert
- 1 ou
- pa sec
- farina
- oli
- 1 ceba gran
- 2 tomàquets madurs
- fumet de peix
- escura-dents
Netegeu bé els calamars (quan els compreu vigileu que estiguin ben sencers) i deixeu-los escòrrer. Separeu les bosses de la resta (potes, ales, etc.).
Passeu per la picadora la carn de porc, les potes i ales del calamar, els alls pelats i unes fulles de julivert, vigilant que quedi ben barrejat. Afegiu després l’ou i treballeu-ho tot junt. Per lligar-ho us anirà bé afegir-hi una mica de pa sec, ratllat. No cal posar-hi sal ja que la carn picada acostuma a estar amanida.
Quan estigui ben barrejat fregiu lleugerament aquest farcit en una paella, amb una mica d’oli. Aneu-ho remenant, a fi que quedi fregit tot plegat, no només la part exterior.
Amb aquest farcit (que haureu deixat refredar una mica) ompliu les bosses dels calamars, apretant però vigilant alhora de no rebentar-les. Tanqueu cada calamar amb un escura-dents i el punxeu uns quants cops (això evitarà que es rebentin al posar-los a la paella).
En una paella amb una mica d’oli hi fregiu els calamars, que abans haureu enfarinat lleugerament. Han de quedar enrossits, però no massa, ja que acabaran de coure després.
Reserveu-los.
Coleu l’oli i poseu-lo en una cassola (de fang o antiadherent). Quan estigui calent afegiu-hi una ceba picada. Que vagi coent poc a poc. Quan estigui gairebé confitada incorporeu-hi els tomàquets ratllats. Rectifiqueu el punt de sal.
Quan el sofregit estigui fet podeu passar-lo pel xino i tornar-lo a la cassola. Afegiu aleshores el fumet de peix i barregeu-ho bé. Ha de coure a foc lent. Al cap d’un quart d’hora podeu incorporar-hi els calamars farcits i que vagi fent.
Opcionalment podeu afegir-hi, en aquest moment, una mica de vi (vi blanc o vi ranci, com preferiu). I si voleu també una picada d’ametlles. Si us agraden els bolets també podeu posar-hi uns quants camagrocs, passats per la paella.
Aquest guisat queda millor si el prepareu el dia abans de menjar-lo. Podeu acompanyar-lo amb un arròs blanc.
2 comentaris
Faves a la catalana
abril 15, 2007, escrit per Nuria, classificat a Primers.

Necessitareu:
- faves (es calcula un kg per persona, abans d’esgranar-les)
- alls tendres (4 o 5)
- cebes tendres (2 o 3)
- cansalada ibèrica (50 grs)
- botifarra de faves (250 grs)
- vi ranci (1/2 vaset)
- menta fresca (3 o 4 fulles)
- oli
Poseu a escalfar una mica d’oli en una cassola antiadherent. Fregiu-hi la cansalada, tallada a daus. Quan comenci a enrossir-se, afegiu-hi els alls i les cebes, que previament haureu tallat en juliana.
Al cap d’uns 7 o 8 minuts afegiu-hi les faves, unes fulles de menta fresca i el vi ranci. Saleu-ho. Tapeu la cassola i deixeu que vagi coent, a foc lent.
Quan estiguin gairebé cuites, hi tireu la botifarra, tallada a rodelles.
És una recepta de tota la vida (de l’àvia, de la mare, etc.) passada pel sedàs de la Carme Ruscalleda (d’ella és la idea de tallar ben petits alls i cebes).
Aquesta recepta us quedarà millor si la prepareu el dia abans.
4 comentaris
Porros gratinats
febrer 26, 2007, escrit per Nuria, classificat a Primers.

Per fer aquest plat necessitem:
- porros (millor si són prims, de la mida d’un espàrrec gruixut), calculeu 4 o 5 per persona
- bacon fumat, 3 o 4 talls
- formatge de cabra “Monte Enebro” o similar (un parell de talls per persona)
Netegeu els porros, tallant-ne les petites arrels i la part verda; renteu-los bé, ja que sovint porten una mica de terra. Poseu-los a bullir en una olla amb aigua abundant i sal. Han de coure uns 25 o 30 minuts, segons la mida.
Entretant talleu el bacon a daus petits i fregiu-lo en una paella, amb poc oli. Reserveu-ho.
Un cop cuits, poseu a escòrrer els porros, si pot ser en posició vertical, amb la part blanca cap amunt, perquè deixin anar tota l’aigua.
En una plata que pugui anar al forn unteu-ne el fons amb una mica de l’oli que hagi fet el bacon. Poseu damunt els porros, com si fossin canelons, i espolseu pel entremig els trossets de bacon fregits. Al damunt de tot poseu-li el formatge, tallat a làmines més aviat fines.
Poseu la plata al forn, amb el gratinador, a uns 200º. En pocs minuts el formatge es fondrà i el plat estarà a punt.
(nota Roger: debuta últim fitxatge… ma mare
)

