Arxiu per 'Begudes'
Ratafia casolana, intent 1
agost 30, 2010, escrit per Roger Compte, classificat a Begudes.
40 dies després, el resultat del meu primer intent de fer ratafia a casa. La crítica principal dels que l’han tastat (i hi estaria completament d’acord) és que ha sortit massa dolça. Bé, en format xupito i ben freda li perdonem 
Vaig utilitzar anís, que ja ve de casa amb el punt dolç (no li vaig afegir sucre). De cara a l’any que ve, m’hauria de plantejar o bé intentar-ho amb aiguardent + quantitat moderada de sucre o bé mirar si el fet de tenir-la més temps a sol i serena l’encabrona una mica. Aquest any van ser 42 dies, si no vaig errat en els càlculs, dels que cal dir que molts han estat ennuvolats. Cosa que implica que hi ha menys sol que calenti el recipient on tenia l’anís (en la meva ignorància de fins a quin punt pot afectar això al gust). Un amic, l’Enric, que també n’ha fet utilitzant el mateix anís, em comentava que a ell li ha sortit d’un gust més fort que la meva, i que rascava i tot (no vam posar les mateixes plantes i ingredients amb l’anís). Deixant de banda la dolçor, en quant a gustos no en tinc gran queixa. Ha sortit suaveta i amb alguns punts de sabor que destaquen una punta més, com la canyella i una mica el torrat del café.
De cara a l’any que ve miraré de guardar-ne una mica de l’edició 2010, fer-ne una de nova amb canvis als ingredients i valorar quina ha sortit millor. Un prova i error ben bebible, si senyor.
2 comentaris
Ratafia
juliol 12, 2010, escrit per Roger Compte, classificat a Begudes.
La cosa va començar fa uns quants anys. Estiu a la costa Brava amb els amics, i un, el Pani, treu una ratafia que havia fet el seu cosí. Poc acostumats a provar licors d’elaboració tan casolana, vam flipar amb lo bona que estava. Especialment a partir del tercer xupito. L’any passat, un altre amic, l’Enric, va fer la seva prova i també va passar el tall amb molt bona nota. Aquest m’ha tocat intentar-ho a mi
Aquest és el recipient, en el seu dia 1 (ahir vaig fer la barreja). La base de les ratafies és aiguardent (+ sucre) o anís (sense sucre, que ja és dolcet), amb nous verdes. Després hi ha tot un seguit d’herbes que variaran d’una recepta a l’altra, que n’hi ha tantes com culs. La tradició mana que es prepari per Sant Joan (una de les herbes que porta són les flors de Sant Joan) i que es deixi 40 dies al sol, remenant de tant en tant. Jo he anat unes setmanes tard… A part de la satisfacció de beure’t una beguda que has creat, hi ha tota la preparació que encara fa més maco fer aquest licor. Has de sortir a buscar les plantes i reconèixer-les: aquest ja és un exercici molt valuós que t’obliga a sortir a passejar una mica i a aprendre de botànica. Després, depén de per on et moguis o quina sigui el moment que la fas, segons quins ingredients no els podràs trobar. I aquestes variacions fa molt personals cada una de les ratafies que es fan i desfan.
Al recipient de vidre de la foto, li he posat:
- 6 litres d’anís
- 7 nous verdes (triturades una mica amb un morter)
- 1 pela de llimona
- 1 pela de taronja
- 1 branca de fonoll
- 1 branca de menta
- 1 branca d’albàbrega
- 1 branca d’olivera
- 1 branca de romaní
- 1 branca de farigola
- 1 branca de sajolida
- 1 branca de ginebra (amb unes quantes boles)
- 1 ram de flors de sant joan
- Un tros d’escorça d’alzina
- 15 grans de café
- 1 canó de canyella
- 1 nou moscada, que he xafat
- Un pessic de comí
- 1 pessic de matafaluga seca
- Unes quantes roselles
Del llistat enorme d’herbes que tenia, aquesta era una petita selecció. Vaja, que no és una recepta de llibre, simplement és per ensenyar el què hi he posat jo.
D’aquí mes i mig, arriba la cata.
3 comentaris
En busca del Sant Grial birrero: Westvleteren 12
maig 12, 2010, escrit per Roger Compte, classificat a Begudes.
Ja farà un temps que em vaig començar a aficionar a la cervesa belga, sobretot per tenir no gaire lluny de casa Le maison belge, una botiga que em permet anar provant cerveses molt bones -i, sobretot, diferents de les clàssiques estrella/moritz de bar-. El primer dia que hi vaig anar, xerrant amb els de la tenda, recordo que em van ensenyar una llista del top-10 de la birra belga. La cosa és que de les primeres posicions no en tenien cap excepte una, la Rochefort 10. Cap a casa. En algun lloc del meu cap es va guardar la promesa de fer recerca de les que faltaven. La Rochefort 10 és una cervesa espectacular, que he anat repetint vàries vegades. No és per cada dia: els seus 11’3º l’avalen. S’ha de trobar el moment, disfrutarla a poc a poc i estar preparat perquè et taji una miqueta o molt. Per la contundència entenc que no agradarà a tothom.
Més tard vaig recuperar aquesta llista. La primera, inamovible (de fet també està considerada com a millor cervesa del món) continuava sent la Westvleteren 12. És 1 dels 6 noms de les cerveses trapistes. Que una cervesa sigui trapista vol dir que està elaborada en un monestir trapense, per monjos del monestir i utilitzant les antigues receptes dels monestirs. Mentre que les “cerveses d’abadia” a vegades es fabriquen en monestirs -no sempre- i molts les han agafat multinacionals cerveseres,les trapistes són més estrictes i les han de fer o supervisar monjos d’aquesta ordre religiosa i ser fetes en una abadia trapista. Són 6 les que s’elaboren a Bèlgica (Chimay, Westmalle, Orval, Rochefort, Westvleteren i Achel) i una a Holanda (Trappe).
I anem a la Westvleteren. Ja en pots sentir parlar, que costa un ou localitzar-la. Els del monestir, no en produeixen en massa per vendre-la (l’avarícia és pecat) i l’única forma d’aconseguir-ne és visitar el monestir (amb cita prèvia) i allà en podràs beure’n i comprar-ne una quantitat mooolt petita. Fet que es transforma en que en demanin autèntiques burrades per l’eBay. Però fa unes setmanes vaig tenir un cop de sort. Estava curiosejant a la tenda online de la cervesera Struise (fan birres molt bones, i les venen només a través de la seva web i en períodes limitats) i vaig veure que venien la Westvleteren 12. N’hi havia 24 unitats a la venta, cada persona en podia comprar dos. Això de vendre-la, ho feien per demostrar als de l’abadia que es podia rebaixar els preus de l’eBay fent aquesta venta limitada a la xarxa. A ells els hi va funcionar amb les seves -també molt ben valorades- birres. I apa, 2 cervesetes d’aquestes a la llista de la compra més un parell de varietats de les Struise (la Pannepot i la Pannepeut) també considerades entre les millors belgues. 4 euros per la considerada millor birra del món no és massa car: segons a quin bar et moguis a Barcelona per la nit ja t’ho poden clavar per una Estrella. Les despeses d’enviament ja van fer una mica més de mal.
Provada, és impressionant. Per sobre els 10 graus, també per prendre en ocasió especial. I asseguro que amb panxa buida és matadora L’olor, que té un punt de mel, embriaga. El gust també, que recorda a mel, a caramel, xocolata, cafè… I al final de copa, ja més calentet, encara agafa un gust més interessant. Té sentit pagar una burrada per la cervesa? No. El fet que sigui inaccessible hi fa molt i la distància amb altres grans birres de Bèlgica crec que no és tan exagerada com per perdre el cap. Però si que, si en teniu l’oportunitat, proveu-la.
3 comentaris
La tradicional capirinha de Sant Joan
juny 23, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a Begudes.
M’ha vingut al cap la idea de preparar unes caipirinhes avui vespre, per després de la coca i el cava. Tenint cachaça i sucre em faltava l’altre component, la lima. En tres fruiteries que he passat, a les tres se’ls havia esgotat. Ho he xerrat una mica i m’han comentat que hi ha hagut unes ventes molt poc habituals de limes. Des de quan la caipirinha i el mojito són begudes oficials de Sant Joan? Deixo aquí l’enllaç de com preparar la caipirinha, escrit que vaig escriure fa un parell d’anys i mig, després d’anar al Brasil i aconsellat per un cambrer local.
No hi ha comentaris
Gintònic de maduixa
abril 18, 2009, escrit per SÍLVIA, classificat a Begudes.
Una variant de primavera del clàssic gintònic 
Ingredients:
- 5 maduixes ben madures + 1 per decorar
- 1 culleradeta de sucre moreno
- 1 tònica
- ginebra de la bona
- glaçons
Preparació:
Rentem les maduixes, les tallem a trossos i les triturem amb una batedora amb el sucre fins que en quedi una crema ben suau. L’afegim en un got, juntament amb la tònica i ginebra i gel al gust. Rematem el gin amb una maduixeta a la base del got.
1 comentari
Caipirinha
desembre 13, 2007, escrit per Roger Compte, classificat a Begudes.
Aprofitant el viatge al Brasil i les moltes caipirinhes degustades, vaig preguntar a un noi que les feia ben bones sobre l’elaboració. Aquí va la recepta per un got, multipliqueu si han de ser varios, que imagino que si… Necessitem:
- Una lima
- 2 cullerades de sucre
- 2 chupitos de cachaça (em sona que aquí es pot trobar una barata, la Ypioca)
- Gel picat
El primer i bàsic és tallar la lima, que és el típic que si no hagués preguntat no hauria fet bé. Primer li retallem la part superior i inferior. Després la tallem en 4 trossos iguals des de dalt. Agafarem cada tros d’aquests i li traurem el filet blanc del mig de la lima. Després ja els podem tallar una mica més, dividir cada tros en dos parts i tirar-ho a un bol. També hi afegirem les dos cullerades de sucre i és el moment de remenar i xafar a consciència els dos ingredients. Es pot fer amb una mà de morter, ells n’utilitzaven una que tenia una punta amb una mica de punxes (per aquí n’he vist a la venta).
Després li afegim els dos gots de chupito de cachaça i ho remenen ben bé. Només quedarà posar-ho tot a un recipient que poguem tancar, afegir el gel picat i remenar-ho ben remenat perquè es barregi. I ja està.
4 comentaris
Pericu’s Gin
febrer 6, 2006, escrit per SÍLVIA, classificat a Begudes.
La clau d’un bon gintònic… mmm… 
Ingredients:
-1 o 2 llimones
-ginebra bona (Tanqueray, Bombay Sapphire o Xoriguer. Fora Gordon’s i Gin Giró)
-1 ampolleta o llauna de 20 cl de tònica (molt millor ja freda)
-un parell de glaçons (sencer, no picat; aquest el deixarem per als mojitos)
Preparació:
D’entrada un bon gintònic és el que pràcticament no hi notem el gust de la ginebra, ojito, i el que una vegada hi hem posat tots els ingredients no ens sobra tònica. Primer, tallem la llimona pel mig i n’espremem una meitat. Aboquem el suc de la mitja llimona en un got (millor rollu “barrenyu” i no de tub); per anar bé ens ha de quedar cap a un ditet de suc, així doncs si ens en falta n’espremem l’altra meitat. Tot seguit, hi afegirem un raig de ginebra, un dit també. Deixem caure un o dos glaçons, no més, al got. A continuació, hi posarem tota la tònica; si veiem que tot plegat fa com una escumeta, anem bé. Ho barregem. I per acabar, hi afegim una mitja lluna de llimona perquè quedi monu i amb les restes de llimona espremuda mullarem els cantons del got, estil Coronita, així cada cop que beguem un glop notarem la frescor de la llimona.
Saluuut!
7 comentaris
Sans & Sans: tè de tot tipus
febrer 4, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a Begudes, De compres.
Uns dies de panxa xunga i he aprofitat per canviar el café pel té. Estrenar una tetera Bodum (a l’outlet village de La Roca del Vallés tenen una botiga amb millors preus) i recuperar un té que havia comprat i encara no havia obert. És de la varietat Luxus i fa una olor boníssima. El vaig comprar a Sans & Sans, una botiga del Born (c/Argenteria, 64) on només venen té. Em sembla que tenen unes 600 varietats. La olor només entrar dins és boníssima. A la part esquerra que es veu a la imatge hi ha tot de capses metal·liques amb les varietats de tè. A la dreta hi ha un mostrador amb tot de teteres i tasses per té de tot tipus, de dissenys molt cuidats. Tenen una carta molt amplia amb totes les varietats de té, però optaria per deixar-se aconsellar per les dependentes…
Està bé aprofitar la visita i passar per un parell de botigues més (també pijes i espectaculars com aquesta) dels voltants. Just davant hi ha cafés El Magnifico i una mica més lluny Gispert (paradís dels fruits secs), però ja en parlaré un altre dia.
