Arxiu per 'De compres'
De gelateries italianes: Bellamia & Ottimo
juliol 16, 2010, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Una cosa que feia un temps que no feia: recomanant llocs d’alimentació per Gràcia. El Bellamia, una gelateria a la plaça Virreina (cantonada muntanya-Besós) que no fa gaires mesos que està oberta. Vaig fer una visita quan la calor encara no ens fonia, vaig xerrar amb els que ho porten, em van explicar com fan tots els gelats de forma artesanal y amb productes seleccionats. I destacant, sobretot, que eren italians (rajadeta sobre els que s’hi feien passar). Autèntics, cap imitació! I la segona visita va arribar ahir al vespre. Passaven ja les 11 de la nit i la botiga encara estava oberta. Una gran notícia pels que tenim estòmac 24 hores. Vaig demanar que em recomanessin algun sabor i em van dir que estava de sort, que tots eren acabats de fer, que si em tirava més l’estil crema o l’estil fruita. Al final, doble selecció, els dos primers que em van deixar provar: meló i crema merengada. Espectaculars, sincerament. Refrescant el meló, embriagador el de llet merengada. La terrina petita em va costar 2’50 euros.
A veure si aguanten a nivell de qualitat i preus, però és un candidat amb números a millor gelateria del barri. El considerat líder de gelateries italianes gracienques, el de la plaça Revolució, em van dir que va canviar d’amos. No sé si s’ha notat, perquè fa molt temps que no hi passo (massa cues!). Aquell gelat de doble xocolata que tenien era escandalós. I a plaça Rius i Taulet, hi ha l’Ottimo, que és un altre lloc on menjar un molt bon gelat. I que a part destaca per oferir sabors poc habituals: violeta, litchi, figues…
Actualitzo: Alerta, un altre a visitar: el Tomo II, que recomana la Flaneuse (que té un tumblr i un blog ben veterano): no em queda en la immediata zona d’influència, però si s’ha de fer un esforç… el farem.
5 comentaris
Formatges artesans catalans @ Lactium II
maig 2, 2010, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
A part de la tirada cap a Osona que tinc per genètica, qualsevol fira de formatges m’és motiu d’interès. Aquest cap de setmana, segona edició del Lactium a Vic. Representació de parades de la creixent producció de formatges artesans catalans (més i millors) i una àrea de degustació (pagant, que també pots anar picant paradeta paradeta, que és el que feia tothom). D’aquest any m’ha agradat molt el tast que organitzaven (un parell de cops al dia) els de Caseus Afinadors, per només 3 euros i que inexplicablement no estava ple. No recordo el nom de qui ens ha fet la xerrada durant més d’una hora, però ha explicat fantàsticament el procés de producció (amb les seves variants) del formatge i la situació (millorant) a Catalunya. Mentre provàvem formatges artesans, un total de set. Una xerrada molt interessant, amb els apunts justos sobre el tast, sense caure en la carregada retòrica que ens allunya al “populacho” de molts tasts de vins. De vins ho hem regat amb un blanc, que ha recomanat per acompanyar els formatges per davant de negres de criança que no s’hi portarien tant bé. També ha recomanat una opció molt interessant i que penso practicar: la cervesa artesana. De fet una estona abans he fet una canya de la varietat malta de la paradeta de la Cervesa catalana del Montseny i l’hem pres amb un gallec (un San Simon tetilla fumadet) i la cosa lligava molt bé. Maridatge de proximitat: per fumat amb torrat i perquè la paradeta de la birra i la gallega estaven al costat 
Dels 7 escollits pel tast, alguns ja els havia comentat al text sobre el primer Lactium (en concret els d’El Set, fets amb llet d’ovella ripollesa -bons però cars- i els fantàstics garrotxes del Bauma). També hi ha hagut un de Maó, gustós, saladet i un amb romaní. Dels provats, queda un hat-trick de recomanacions, 3 que m’han agradat mooolt:
- Piràmide de “Formatges cuirols”. Un de pasta tova de cabra, molt gustós. Són del Berguedà (no tenen web, però per un paperot que he agafat tenen un mail, jventuros@hotmail.com)
- Cremós d’alba. Un formatge tipus “torta del casar” que fan els de “Mas d’alba“. Si aquell és amb ovella i molt fort de gust, aquest és amb cabra i més suau. Torradetes i a disfrutar. D’ells abans ja n’havia comprat un que es diu PetitOt d’Alba, també de cabra, de pasta tova, suau, molt bo.
- El blau de “Formatges Camps”. Sort que l’hem provat al tast, perquè a la paradeta se’ls havia acabat i m’ha semblat acollonantment bo, el que he disfrutat més del dia. No són gaire habituals els blaus a la producció de Catalunya, però aquí hi ha un encert. Aquest són de les terres lleidatanes, d’El Palau d’Anglesola (i a falta de web, el mail que he agafat és formatgescamps@gmail.com)
Són 3 concrets que m’han flipat. També recomanaria dels que he anat provant, el Serrat gros de Serrat gros o varis (tupí, tou dels til·lers…) dels de Tros de Sort (que en teoria i segons el del tast aviat tindran també un blau). Però vaja, és una selecció entre el que dona la meva memòria, que és poc, feta ja a partir d’una selecció prèvia que és el màxim de formatges que puc tastar per dia sense acabar amb cara de làctic.
1 comentari
Forn Baluard
febrer 20, 2010, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Últimament he agafat la sana tradició de baixar amb la moto a la Barceloneta alguns dissabtes al matí. Primer, de camí, parada al Renobell (aprovisionament de farines, arrossos, sucres, xocolates i els tomàquets secs bio, nyam, nyam). Després deixar la moto a prop del mercat de la Barceloneta, aprofitar que per fi fa una mica de bon temps per fer cafè amb el sol tocant a la cara, comprar una mica al mercat (petitó però molt ben arreglat) i encaminar-se finalment cap al Forn Baluard. Potser és el forn que m’agrada ara més de la ciutat. M’agrada la disposició, molt obert, amb l’obrador a la vista, ple de gent i de vida. I evidentment m’encant el pa i encara més que no sigui tan car com altres de la “gama alta”, digueli Turris o BCN/Rejkavik. Avui m’he agafat un pa de pàges, però acostumo a comprar el pa Barceloneta, fet amb massa mare i una crosta que és una delícia. El fet de últimament anar-me aficionant a fer pa a casa, fa que encara valori més quan trobo pans tan bons. Que per altra banda hauria de ser més habitual, ja és trist que a la majoria de forns siguin tan dolents. A la seva web teniu una mostra llistat dels tipus de pans que fan. Quan hi passo sempre em faig algun regalet per consumir al moment: em torna boig la tarta de Santiago que hi tenen. Acostumat a que et posin aquelles coses tan resseques als bars de tapes, la seva és un festival de lo flonjo. I un gust! Bona manera de començar gastronòmicament el cap de setmana
Una altra opció interessant si ja esteu pr la zona és anar a la biblioteca de la Barceloneta, on tenen una selecció molt potent de llibres de gastronomia. Avui precisament passava a tornar-hi el “Los altos de la baja cocina”, un còmic de l’Alvarez Rabo encarregat pels del Mugaritz on fa conya del món de l’alta cuina. Ben divertit. I si la visita ja és més cap al migdia, fer l’aperitiu a l’Elèctric Bar, que està a la plaça de la Barceloneta. D’aquells de fum, soroll i vermuts que et tomben al segon got. Actualitzo: I una altra recomanació, no provada, la de La Cova fumada, que diu el Marc als comentaris i que també m’havien recomanat per altres cantons.
M’agrada molt la Barceloneta. Creuem els dits perquè no l’acabin convertint en un barri diferent al que és ara.
2 comentaris
Melocomo, xarcuteria italiana
gener 25, 2010, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Melocomo és una xarcuteria italiana que ha obert fa un parell de mesos al Poblenou i que vaig visitar aquest dia per primer i no últim cop. Està al carrer Pujades 188, a una de les zones xules de Barcelona, que és la que vertebra la Rambla del Poblenou i que dona per una bona caminada amb parades a birra i tapa fins arribar al mar. De la botiga, en vaig agafar l’altre dia una targeta al Cucine mandarosso, on vaig dinar molt bé com sempre. I després parlant-ho amb un noi italià de la feina em va acabar d’animar a visitar-la per provar un formatge que no havia provat: el parmesà fet amb llet de búfala. Sembla que la búfala té vida més enllà de la mozzarella. El parmesà ja m’agrada, així que apuntava a èxit segur i si, rotund. La diferencia entre l’habitual de llet de vaca i aquest, potser és que és una mica més greixós i no té un punt tan granulat com el clàssic. Té mil utilitzacions en cuina, però sol i menjat a poc a poc, insuperable. De preu estava a 24 euros el quilo, que barat no és, però els parmesans ja ho tenen això.
Anava amb presses i no vaig poder repassar la botiga a fons, però porten diferents formatges (burrata, gorgonzola…) i embotits d’Itàlia. A més de vendre pasta seca i pasta fresca. A part del parma, també em vaig emportar uns talls de mortadel·la amb festucs que amb un bon pa van servir breument -aquestes coses duren poc- d’esmorzar perfecte.
5 comentaris
Tenda Renobell
juny 27, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Feia un temps que volia recomanar aquesta tenda, que va ser tota una troballa quan la vaig descobrir. Ara hi he multiplicat les visites des que tinc la panificadora per casa. Perquè al Jaime J Renobell (Passeig Picasso, 34) hi tenen un assortit de farines fantàstic per anar fent proves i errors amb els pans casolans. La guanyadora és la integral de força ecològica, però tinc l’objectiu d’anar provant totes les que hi han que són unes quantes. Avui mateix toca intentar-ne un amb farina de sègol i altres ingredients que vaig comprar allà, pipes de girasol (que si que es troben més fàcil, però aquí al ser a l’engròs no et claven tant com a la gran majoria de súpers) i Ras el Hanout (una barreja d’espècies marroquí que desconeixia fins fa poc).
Hi tenen una mica de tot (a part d’un aire de botiga de tota la vida, allunyat d’altres fashionitats del seu entorn), i de coses que no pots trobar a altres botigues: molts tipus de llegums, d’arrossos, de sucres o d’espècies a l’engrós, també molts aliments ecològics. Aprofito per comprar-hi una xocolata de fondura que tenen etiquetada per ells que em surt molt bona per fer els postres. Després de varies visites, comprant coses diferents, m’he adonat que continua faltant-me tenir a casa un assortit més gran de pots de vidre per tenir-ho tot ben ordenat i etiquetat, com les cuina dels que en saben… Un dels problemes de la botiga, és que agafant farines a quilos, s’acaba suant per arribar a casa. El cotxe i carregar seria una opció pràctica
Pels que no ho tenen gaire a prop (a mi tampoc m’hi queda massa), es pot aprofitar per fer la ruta de compres gastronòmiques pel Born, passant pels cafès El Magnifico o els fruits secs de Casa Gispert. A Olleta de verdures ja comentaven aquesta ruta de compres pel barri, afegint-hi el Vila Viniteca i alguns establiments als que no he comprat, com el forn Vilamala o la botifarreria de Santa Maria.
4 comentaris
Lactium: fira del formatge a Vic
maig 1, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
M’hi he passat avui al matí. I m’he demostrat que el cos tolera molta quantitat i diversitat de formatge És tot just la primera edició del Lactium, aquesta fira formatgera que comença a Vic. La part més destacada de cara al públic és una renglera de “casetes” amb representació dels productors de formatge artesà de Catalunya (i alguns de fora, digueli Idiazabal, formatge gallec, de Menorca…) i alguna de productes que es poden combinar amb el formatge (melmelades, cerveses…). Aquesta part m’ha semblat fantàstica, tots amb formatge tallat disposat per anar picant i posan-t’ho complicat. Es fa difícil, molt difícil, triar quin compraràs. Has de seleccionar, que bons ho són, però barats, la majoria no. A part d’un tros d’Idiazabal, que és una de les meves debilitats, han caigut un del ‘garrotxa’ Bauma i un dels de l’Empordà que fan ‘el Set’ (Mas Marcè), un formatge que elaboren amb l’ovella ripollesa, de la que es veu que no en queden gaires i que quallen amb herbacol. Tot natural! Va bé això d’anar xerrant i aprenent una mica de com elaboren els seus formatges. La majoria no els coneixia, però alguns si, i he detectat algun cas de formatge més car aquí que no en botiga (que la meva idea era que sense intermediari el trobaria aquí una mica més barat…).
Al mig d’aquesta filera de tendes hi havia una carpa de degustació. Un platet amb 5 formatges i combinacions per maridar (avellanes, gerds…), que valia 4 euros amb birra o aigua i 5 amb vi. Es podia agafar en la variant suau, mitjà o intens. He tirat per la intens, com no. El problema era que faltava una mica d’informació. De quin formatge era cada un, de quin era l’ordre recomanable i també de quines combinacions anirien millor (dels formatges amb la resta d’elements del plat). M’han comentat que avui els faltaven els que en sabien, que estaven jutjant al concurs de formatges artesans, que es feia al Casino de Vic. Hi he tret el cap i no feia pinta de ser una feina desagraïda. Muntanyes de formatges amb una pinta espectacular.
En resum, una bona iniciativa, que espero que continui els propers anys a Vic. Idealment, milloraria això de la zona de degustació i habilitaria una zona d’activitats complementaries, per fer més tastos, maridatges, cursos de cuina de formatges, etc…
Al Flickr hi he pujat un àlbum de fotos de la fira. Hi ha també alguna foto del dinar. Al restaurant D.O. Vic, on hem menjat molt bé, per uns 28 euros per cap. La veritat és que mirant el menú/carta he patit per decidir-me!
No hi ha comentaris
Anem cap a Vic, a comprar formatges
abril 29, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
1, 2 i 3 de maig, a Vic, Lactium. Nova fira de formatges. Malgrat que a la web no els hi aniria malament una mica més d’informació, ja en tinc suficient per acostar-m’hi aquest divendres. 3 motius: zona de degustació, zona de compra i concurs de formatges artesanals.
D’aquests artesanals, un que m’ha cridat l’atenció últimament (recomanació del Xesco, company de feina que escriu al Descobrir Cuina) és el Petit nevat, un de cabra de gust i textura suau i molt bo. A més l’elaboren no gaire lluny, a Vilassar de Dalt (a Can Pujol). Si els trobo per Vic preguntaré com tenen el tema de visites, per provar els que facin i perquè imagino que sempre sortirà més barat comprar-los a ells que no al mercat….
2 comentaris
La Maison Belge
març 28, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Un post de llocs on anar a comprar, que tenia la subvariant oblidada. La botiga es diu La Maison Belge i està a Gràcia, concretament al carrer Montseny, 17. Hi venen especialitats belgues, com poden ser formatges, xocolates o galetes. Però aquí la reina de la botiga és la cervesa. Perquè si t’agrada la cervesa amb caràcter, Bèlgica és la Meca. I en aquesta botiga tenen una varietat espectacular de cerveses belgues que no crec que es trobin fàcilment enlloc més de Barcelona.
Els preus de les cerveses es poden moure entre els 2.5 euros i els 4, però tampoc és tan car si et fixes en el què et claven a segons quins bars per la nit. I la diferència abismal entre qualsevol birra d’aquestes i una Estrella i ja no diguem una Heineken. Els cops que hi he anat, intento comprar birres que no hagi tastat i em deixo aconsellar pel propietari, que hi entén un munt i que l’altre dia em va deixar ben clar què són les cerveses trapistes, què son les d’abadia i que si les Duvel i sobretot la Leffe són les més “comercials”…
En l’última visita em vaig emportar un trio trapista (trapista: cervesa elaborada en monestirs trapistes sota, en principi, supervisió dels monjos. Monestirs on utilitzen la seva aigua per elaborar la birra, el grau de neteja a tot arreu és espectacular…). El trio va ser: La Westmalle Tripel -que juraria que ja havia provat- la Rochefort Trappist 10 -ben forta, amb 11 graus d’alcohol i per degustar amb molta tranquil·litat i no gaire freda- i la Triple d’Abbaye du Val-Dieu -que em va convèncer molt-. Fortes, amb molt de cos, però per prendre’n una de sola. I millor amb alguna cosa a l’estómac…
Si arriba per aquí algun fan de la cervesa belga, que comenti la seva favorita als comentaris. Que em comprometo a provar-la Entre d’altres, i que recordi, m’agrada una que ve en botella gran (0’75 deu ser) que es diu La chouffe.
2 comentaris
Forn Turris
abril 27, 2008, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Fa un temps ho havien recomanat a l’Avui, ho havien recomanat a A Taula i també m’ho havien recomanat offline. Forn Turris (Aribatu, 158), una fleca on fan pa com abans, és a dir amb una massa mare natural i deixant que aquesta fermenti hores i hores. La diferència amb la majoria de forns actuals és que li posen química i fermenta només una horeta així fent-ho a primera hora del matí ja tenen per anar fent els pans.
I sense haver provat el pa normal, que està a un preu no gaire més alt del de la resta de forns -però que tenia una pinta brutal- ja el vull recomanar. Al comprar, vaig tirar per la via més pijota: pa d’olives, espectacular. El vaig comprar per fer un entrepà però no va arribar a casa. I després un pa de motllo amb fruits secs. Però no quatre fruits secs pel mig, gairebé més fruit sec que pa. També boníssim i molt contundent. Els pans aquests especials no són barats precisament, però per fer de tant en tant un extra val la pena anar-hi. I a falta de tastar el pa “normal” que també ha de ser molt millor que els habituals, al menys si em fio de les crítiques i del procés d’elaboració del pa que fan.
Sumo aquest a la llista de forns on val la pena de tant en tant passar-hi i gastar una mica més: també el Forn Fortino, a Gràcia i el Barcelona Reykjavik, al Raval.
1 comentari
Flam de mató de la granja Armengol
gener 26, 2008, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Toca escriure d’un dels meus postres preferits… nivell compra, no recepta. La Granja Armengol són una empresa de Gurb (Osona) que es dediquen a vendre llet i productes làctics. Fan coses sense conservants ni colorants: la data de caducitat és curteta. L’estrella -per mi- és el flam de mató, que té una textura i un gust brutal. També fan iogurts amb melmelada boníssims, pastissos de formatge o mousse de varios tipus. Vaja, que si es s’ha d’anar per Vic val la pena fer-hi una aturadeta.
A Vic tenen una botiga no gaire lluny de la plaça on fan mercat i no fa gaire (aquest passat estiu diria) van obrir-ne una de nova. Per Internet em surt una adreça (Rambla les davallades, 3) que imagino que deu ser la primera que deia. Allà per exemple el flam de mató està sobre els 0.90 euros. A Barcelona es pot trobar a algun lloc, però puja uns 20 cèntims més. Pel barri de Gràcia tinc controlat que en venguin -els hi has de demanar, que no en tenen sempre- a la Granja Comulada, a la plaça Rovira, i a la pastisseria que fa cantonada de Verdi amb el carrer Robí.
