Arxiu per 'De compres'
Melocomo, xarcuteria italiana
gener 25, 2010, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Melocomo és una xarcuteria italiana que ha obert fa un parell de mesos al Poblenou i que vaig visitar aquest dia per primer i no últim cop. Està al carrer Pujades 188, a una de les zones xules de Barcelona, que és la que vertebra la Rambla del Poblenou i que dona per una bona caminada amb parades a birra i tapa fins arribar al mar. De la botiga, en vaig agafar l’altre dia una targeta al Cucine mandarosso, on vaig dinar molt bé com sempre. I després parlant-ho amb un noi italià de la feina em va acabar d’animar a visitar-la per provar un formatge que no havia provat: el parmesà fet amb llet de búfala. Sembla que la búfala té vida més enllà de la mozzarella. El parmesà ja m’agrada, així que apuntava a èxit segur i si, rotund. La diferencia entre l’habitual de llet de vaca i aquest, potser és que és una mica més greixós i no té un punt tan granulat com el clàssic. Té mil utilitzacions en cuina, però sol i menjat a poc a poc, insuperable. De preu estava a 24 euros el quilo, que barat no és, però els parmesans ja ho tenen això.
Anava amb presses i no vaig poder repassar la botiga a fons, però porten diferents formatges (burrata, gorgonzola…) i embotits d’Itàlia. A més de vendre pasta seca i pasta fresca. A part del parma, també em vaig emportar uns talls de mortadel·la amb festucs que amb un bon pa van servir breument -aquestes coses duren poc- d’esmorzar perfecte.
5 comentaris
Tenda Renobell
juny 27, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Feia un temps que volia recomanar aquesta tenda, que va ser tota una troballa quan la vaig descobrir. Ara hi he multiplicat les visites des que tinc la panificadora per casa. Perquè al Jaime J Renobell (Passeig Picasso, 34) hi tenen un assortit de farines fantàstic per anar fent proves i errors amb els pans casolans. La guanyadora és la integral de força ecològica, però tinc l’objectiu d’anar provant totes les que hi han que són unes quantes. Avui mateix toca intentar-ne un amb farina de sègol i altres ingredients que vaig comprar allà, pipes de girasol (que si que es troben més fàcil, però aquí al ser a l’engròs no et claven tant com a la gran majoria de súpers) i Ras el Hanout (una barreja d’espècies marroquí que desconeixia fins fa poc).
Hi tenen una mica de tot (a part d’un aire de botiga de tota la vida, allunyat d’altres fashionitats del seu entorn), i de coses que no pots trobar a altres botigues: molts tipus de llegums, d’arrossos, de sucres o d’espècies a l’engrós, també molts aliments ecològics. Aprofito per comprar-hi una xocolata de fondura que tenen etiquetada per ells que em surt molt bona per fer els postres. Després de varies visites, comprant coses diferents, m’he adonat que continua faltant-me tenir a casa un assortit més gran de pots de vidre per tenir-ho tot ben ordenat i etiquetat, com les cuina dels que en saben… Un dels problemes de la botiga, és que agafant farines a quilos, s’acaba suant per arribar a casa. El cotxe i carregar seria una opció pràctica 
Pels que no ho tenen gaire a prop (a mi tampoc m’hi queda massa), es pot aprofitar per fer la ruta de compres gastronòmiques pel Born, passant pels cafès El Magnifico o els fruits secs de Casa Gispert. A Olleta de verdures ja comentaven aquesta ruta de compres pel barri, afegint-hi el Vila Viniteca i alguns establiments als que no he comprat, com el forn Vilamala o la botifarreria de Santa Maria.
4 comentaris
Lactium: fira del formatge a Vic
maig 1, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
M’hi he passat avui al matí. I m’he demostrat que el cos tolera molta quantitat i diversitat de formatge És tot just la primera edició del Lactium, aquesta fira formatgera que comença a Vic. La part més destacada de cara al públic és una renglera de “casetes” amb representació dels productors de formatge artesà de Catalunya (i alguns de fora, digueli Idiazabal, formatge gallec, de Menorca…) i alguna de productes que es poden combinar amb el formatge (melmelades, cerveses…). Aquesta part m’ha semblat fantàstica, tots amb formatge tallat disposat per anar picant i posan-t’ho complicat. Es fa difícil, molt difícil, triar quin compraràs. Has de seleccionar, que bons ho són, però barats, la majoria no. A part d’un tros d’Idiazabal, que és una de les meves debilitats, han caigut un del ‘garrotxa’ Bauma i un dels de l’Empordà que fan ‘el Set’ (Mas Marcè), un formatge que elaboren amb l’ovella ripollesa, de la que es veu que no en queden gaires i que quallen amb herbacol. Tot natural! Va bé això d’anar xerrant i aprenent una mica de com elaboren els seus formatges. La majoria no els coneixia, però alguns si, i he detectat algun cas de formatge més car aquí que no en botiga (que la meva idea era que sense intermediari el trobaria aquí una mica més barat…).
Al mig d’aquesta filera de tendes hi havia una carpa de degustació. Un platet amb 5 formatges i combinacions per maridar (avellanes, gerds…), que valia 4 euros amb birra o aigua i 5 amb vi. Es podia agafar en la variant suau, mitjà o intens. He tirat per la intens, com no. El problema era que faltava una mica d’informació. De quin formatge era cada un, de quin era l’ordre recomanable i també de quines combinacions anirien millor (dels formatges amb la resta d’elements del plat). M’han comentat que avui els faltaven els que en sabien, que estaven jutjant al concurs de formatges artesans, que es feia al Casino de Vic. Hi he tret el cap i no feia pinta de ser una feina desagraïda. Muntanyes de formatges amb una pinta espectacular.
En resum, una bona iniciativa, que espero que continui els propers anys a Vic. Idealment, milloraria això de la zona de degustació i habilitaria una zona d’activitats complementaries, per fer més tastos, maridatges, cursos de cuina de formatges, etc…
Al Flickr hi he pujat un àlbum de fotos de la fira. Hi ha també alguna foto del dinar. Al restaurant D.O. Vic, on hem menjat molt bé, per uns 28 euros per cap. La veritat és que mirant el menú/carta he patit per decidir-me!
No hi ha comentaris
Anem cap a Vic, a comprar formatges
abril 29, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
1, 2 i 3 de maig, a Vic, Lactium. Nova fira de formatges. Malgrat que a la web no els hi aniria malament una mica més d’informació, ja en tinc suficient per acostar-m’hi aquest divendres. 3 motius: zona de degustació, zona de compra i concurs de formatges artesanals.
D’aquests artesanals, un que m’ha cridat l’atenció últimament (recomanació del Xesco, company de feina que escriu al Descobrir Cuina) és el Petit nevat, un de cabra de gust i textura suau i molt bo. A més l’elaboren no gaire lluny, a Vilassar de Dalt (a Can Pujol). Si els trobo per Vic preguntaré com tenen el tema de visites, per provar els que facin i perquè imagino que sempre sortirà més barat comprar-los a ells que no al mercat….
2 comentaris
La Maison Belge
març 28, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Un post de llocs on anar a comprar, que tenia la subvariant oblidada. La botiga es diu La Maison Belge i està a Gràcia, concretament al carrer Montseny, 17. Hi venen especialitats belgues, com poden ser formatges, xocolates o galetes. Però aquí la reina de la botiga és la cervesa. Perquè si t’agrada la cervesa amb caràcter, Bèlgica és la Meca. I en aquesta botiga tenen una varietat espectacular de cerveses belgues que no crec que es trobin fàcilment enlloc més de Barcelona.
Els preus de les cerveses es poden moure entre els 2.5 euros i els 4, però tampoc és tan car si et fixes en el què et claven a segons quins bars per la nit. I la diferència abismal entre qualsevol birra d’aquestes i una Estrella i ja no diguem una Heineken. Els cops que hi he anat, intento comprar birres que no hagi tastat i em deixo aconsellar pel propietari, que hi entén un munt i que l’altre dia em va deixar ben clar què són les cerveses trapistes, què son les d’abadia i que si les Duvel i sobretot la Leffe són les més “comercials”…
En l’última visita em vaig emportar un trio trapista (trapista: cervesa elaborada en monestirs trapistes sota, en principi, supervisió dels monjos. Monestirs on utilitzen la seva aigua per elaborar la birra, el grau de neteja a tot arreu és espectacular…). El trio va ser: La Westmalle Tripel -que juraria que ja havia provat- la Rochefort Trappist 10 -ben forta, amb 11 graus d’alcohol i per degustar amb molta tranquil·litat i no gaire freda- i la Triple d’Abbaye du Val-Dieu -que em va convèncer molt-. Fortes, amb molt de cos, però per prendre’n una de sola. I millor amb alguna cosa a l’estómac…
Si arriba per aquí algun fan de la cervesa belga, que comenti la seva favorita als comentaris. Que em comprometo a provar-la Entre d’altres, i que recordi, m’agrada una que ve en botella gran (0’75 deu ser) que es diu La chouffe.
2 comentaris
Forn Turris
abril 27, 2008, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Fa un temps ho havien recomanat a l’Avui, ho havien recomanat a A Taula i també m’ho havien recomanat offline. Forn Turris (Aribatu, 158), una fleca on fan pa com abans, és a dir amb una massa mare natural i deixant que aquesta fermenti hores i hores. La diferència amb la majoria de forns actuals és que li posen química i fermenta només una horeta així fent-ho a primera hora del matí ja tenen per anar fent els pans.
I sense haver provat el pa normal, que està a un preu no gaire més alt del de la resta de forns -però que tenia una pinta brutal- ja el vull recomanar. Al comprar, vaig tirar per la via més pijota: pa d’olives, espectacular. El vaig comprar per fer un entrepà però no va arribar a casa. I després un pa de motllo amb fruits secs. Però no quatre fruits secs pel mig, gairebé més fruit sec que pa. També boníssim i molt contundent. Els pans aquests especials no són barats precisament, però per fer de tant en tant un extra val la pena anar-hi. I a falta de tastar el pa “normal” que també ha de ser molt millor que els habituals, al menys si em fio de les crítiques i del procés d’elaboració del pa que fan.
Sumo aquest a la llista de forns on val la pena de tant en tant passar-hi i gastar una mica més: també el Forn Fortino, a Gràcia i el Barcelona Reykjavik, al Raval.
1 comentari
Flam de mató de la granja Armengol
gener 26, 2008, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Toca escriure d’un dels meus postres preferits… nivell compra, no recepta. La Granja Armengol són una empresa de Gurb (Osona) que es dediquen a vendre llet i productes làctics. Fan coses sense conservants ni colorants: la data de caducitat és curteta. L’estrella -per mi- és el flam de mató, que té una textura i un gust brutal. També fan iogurts amb melmelada boníssims, pastissos de formatge o mousse de varios tipus. Vaja, que si es s’ha d’anar per Vic val la pena fer-hi una aturadeta.
A Vic tenen una botiga no gaire lluny de la plaça on fan mercat i no fa gaire (aquest passat estiu diria) van obrir-ne una de nova. Per Internet em surt una adreça (Rambla les davallades, 3) que imagino que deu ser la primera que deia. Allà per exemple el flam de mató està sobre els 0.90 euros. A Barcelona es pot trobar a algun lloc, però puja uns 20 cèntims més. Pel barri de Gràcia tinc controlat que en venguin -els hi has de demanar, que no en tenen sempre- a la Granja Comulada, a la plaça Rovira, i a la pastisseria que fa cantonada de Verdi amb el carrer Robí.
31 comentaris
Pastisseria Formentor
gener 12, 2008, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Escric això encara amb el bon regust a la boca d’una ensaïmada amb sobrassada i sucre. Aquesta pastisseria em cau ben a propet de casa (c/Camèlies, 19 Tel: 93 213 35 40) i com a punt diferencial té el subtítol “pastisseria mallorquina”. A més de trobar les coses habituals en les altres pastisseries, en aquesta hi ha especialitats de Ses Illes. Habitualment tenen ensaïmades de nata, sobrassada, cabell d’àngel, crema cremada (nyam, nyam), de trufa o d’albercocs. No puc posar la mà al foc sobre totes aquestes ensaïmades perquè només n’he menjat de sobrassada però si van per la línia han de ser boníssimes.
A part d’això fan especialitats només alguns dies de la setmana. Tal com hi ha escrit a la tarjeta de la pastisseria, aquest és l’ordre: dimarts, coca de trempó (recepta), el dimecres empanades de xai, el dijous coca de sobrassada i el divendres els cocarrois d’espinacs (recepta).
3 comentaris
Cafés El Magnífico
novembre 11, 2007, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Tenia oblidada la categoria de botigues, anem per la compra de cafè, que la faig sempre aquí. Reivindiquem les cafeteres de tota la vida davant la invasió Nespresso i similars! Cafés El Magnífico (web xunga, va malament en Firefox) és una botiga que es troba al carrer Argenteria, 64 (just davant de la de té Sans i Sans). Només entrar ja se’t desperten tots els sentits amb la olor a cafè torrat. Després ve el moment difícil: escollir el café. Tenen una carta enorme amb moltíssimes varietats i barreges. Jo cada cop vaig variant, que en això està la gràcia. Ahir vaig triar un Guatemala antigua (que el descriuen com a “equilibrat, amb tons d’espècies i xocolata”). Aquest sortia a 18 euros el quilo, en vaig comprar una bossa de 250 grams. És espectacular la olor que surt de la bossa en principi tancada! Selecciones el cafè, deixante aconsellar i després te’l molen al moment, preguntant abans per quin tipus de cafetera el vols. Que les Nespresso i similars fan molt bon cafè i tot és molt senzill i tot plegat. Però m’encanta això d’anar poder provant cafès diferents i tan bons.
4 comentaris
A casa portuguesa
maig 26, 2007, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
N’havia parlat de passada fa un temps, quan havia obert, però es mereix un post en si mateixa. A casa portuguesa és una botiga de productes portuguesos que es troba al carrer Verdi, una mica per sobre dels cines (número 58). El primer que et trobes a l’entrar són els pastissos que et criden des de la vitrina. Fan coses superbones. Entre totes les varietats dolces, el producte mediàtic són els pasteis de Betlem (els que hagin estat a Lisboa, ja els coneixeran), que a més des de fa uns mesos (van canviar el pastisser, es veu) encara estan més bons, amb la pasta més cruixent. Van a euro la unitat. A dins de la botiga, molt ben organitzada i decorada pots trobar tot tipus de productes portuguesos. Vins, conserves, cerveses… Per recomanar un parell de coses que he pres últimament i que m’han encantat: unes olives negres fetes amb allets i tot d’herbes que estan boníssimes i un vinho verde (suau i que passa com l’aigua), el Vinhas Altas, que ve en una ampolla de disseny molt xulo. També tenen (diria que no sempre i potser l’has de demanar) un formatge espectacular, que és el Sierra da Estrela (si no em falla la memòria amb el nom) que és una espècie de torta del casar, amb un gust una punta més suau. A la seva web tenen un blog on van informant de novetats o canvis d’horari.
* Nota de transparència bloguil: els propietaris de la botiga (un parell de portuguesos molt ficats al món de la música i el cine -organitzaven un festival a Portugal) són amics d’amics.
