Arxiu per 'General'
Restaurants
març 1, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a General.
I tancant el breu parèntesi de posts sense recepta -que és el contingut principal d’aquest blog-, comentar que he col·locat al menú lateral un accés a Restaurants. Que són recomanacions (que no crítiques) de restaurants que m’han agradat que escric per l’altre blog que tinc, Amb compte. A vegades algun amic em deia que buscava lo dels restaurants aquí i no ho trobava, així que hi poso un accés directe. Per mi tinc clar que aquest blog és el de cuinar només i que menjar sense intervenir jo no hi compta. A part que ja escrivia recomanacions a l’altre abans de començar aquest blog. Però vaja, són connexions mentals que a vegades no són tan evidents 
Recordar també que aquest cap de setmana serà el Barcelona Degusta. Al que no aniré perquè no pararé per aquí.
No hi ha comentaris
Fòrum gastronòmic Girona 09
febrer 22, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a General.
Ahir em vaig passar pel Fòrum Gastronòmic Girona 09, aprofitant que els organitzadors acreditaven els que tenim blogs gastronòmics, perquè a la tarda es feien unes xerrades al voltant dels blogs. Sent sincers, no esperava que s’arreglés el món en aquestes xerrades: en canvi l’entrada al Fòrum a primera hora va ser triomfal. Em vaig apuntar a un taller de formatges i caves catalans (els tallers costaven 3 euros) que va ser espectacular. Una selecció de 6 formatges d’aquí maridats amb caves també de la terra, i tot presentat molt bé per l’Enric Canut per la part del formatge i Roger Viusà per la part del vi. M’agraden molt els formatges, però l’experiència de tastar-los a poc a poc i fixante amb els detalls (com la diferència de gust i textura entre la part del mig i la part més propera a la pell) que anava comentant l’Enric va ser una joia. L’alineació va ser:
1. Recuit de la fonteta Vs Agustí Torelló Mata Trepat 07
2. Tou dels til·lers Vs Manel Raventós Gran Reserva Personal 2000
3. Bauma Vs Recaredo Reserva particular 01
4. Formatge de l’Alt Urgell Vs Albet i Noya Brut 21
5. Formatge serrat d’ovella Vs Parisad 00 de Can Rafols dels Caus Serrat
6. Formatge Blau de l’Avi Ton Vs Parxet Cuvee Dessert
Combinacions de llàgrima de felicitat. Els quarts potser eren els que sortien més beneficiats d’anar en matrimoni. I de cava el que em va agradar més va ser el Recaredo. De formatges… m’agrada tot! I eren prou diferents tots, perquè no sigui necessari entrar a dir si estimo més el pare o la mare. Ara un proper objectiu és trobar on fan coses d’aquestes que vull repetir.
Després d’això vaig estar donant la volta per la fira, on hi havia molts estands de productes relacionats amb la gastronomia. Sobretot menjars. I aquí va ser el moment on vaig maltractar el meu estòmac en un fòrum de gastronomia, que té la seva gràcia. Perquè en el món de lo gratis, comences a agafar coses sense criteri i fent unes combinacions impossibles. Passant d’un gelat dolç a una pasta salada, tornant a un gelat… I anar-ho regant amb vi. En una estona vaig menjar gelats de gamba, gelat de coco al curry (uns que es diuen Pole Sud, dels que em vaig oblidar de tastar el de parmesà), volandeiras (les germanes petites de les vieires, boníssimes), formatges variats, fritanguisme… A l’estand d’Inèdit -amplia presència de la marca per tot arreu- combinacions de la birra, que continua sense matar-me, amb carxofes fetes amb receptes de varis xefs. Boníssima la “carxofa morada amb els seus companys de l’hort”, de la Lola Puig que pel què sembla té un dels restaurants emergents i està nominada a cuiner de l’any.
En la part bloguera, primer una interessant xerrada del fotògraf d’El Bulli sobre com feien les fotos dels plats de cada temporada, amb demostració pràctica al final. Molt xulo, tot i que pels que tenim blogs de receptes, no ens soluciona massa la vida el què vam veure. Que a casa no tenim ni focus, ni anem a comprar elements d’atrezzo per cada foto -tot i que algun invent ja faré…-, ni ens podem esperar 5 o 10 minuts per preparar i fer la foto. Que els plats es refreden i nosaltres, després, ens els hem de menjar.
Després la xerrada sobre els blogs gastrònomics del Manuel Gago. Ben organitzada i apuntant com està la xarxa, com ara s’ha desplaçat part de la comunicació cap a plataformes tipus Facebook o Youtube. En aquest sentit si que trobo que potser se li va donar massa èmfasi a la paraula blog, que no deixa de ser un format de web. Per mi té tant valor el meu comentari d’un restaurant com el de l’usuari que no té temps de fer-se un blog, però entra a portals de serveis (digueli lanetro, verema o el que sigui) i allà penja una ressenya del què ha viscut al restaurant. Vaja, que l’important és el contingut, no el continent.
Després es van sumar dos blogaires més per fer una taula rodona: Joan Gómez Pallarès, del weblog De Vinis (que no coneixia, perquè del tema vins controlo poquíssim) i Roberto Gonzalez, el Pingüe Gourmet, veterà cuiner-blogaire de terres lleoneses. El debat potser es va oblidar en alguns moments que qui fa un blog té un seu espai i li dedica el temps que vol i perquè vol. És a dir, que a mi no em demanis que segueixi unes normes o que no publiqui receptes de tortillas con judias perquè ho fa tot el món. Aquest és el meu raconet i per un cop que sóc el cap, deixa’m-ho disfrutar. Però va ser interessant sentir experiències de gent que toca temes allunyats del què faig jo aquí: vins de puta mare, restaurants de factures alegres, receptes ben elaborades…
Vam acabar els de la taula rodona i alguns altres autors de blogs, sopant per Girona i conversant agradablement de menjar, com no. Una de les coses a agraïr del Fòrum és que es faci a Girona. Que ja cansa que tot sigui a Barcelona i és sanissim sortir a fora -pels que som de Can Fanga-, especialment en cap de setmana. Propera parada, Lactium, fira del formatge a Vic
6 comentaris
L’esquelet del risotto
gener 31, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a General.
El dimecres vaig anar a un curs de risottos que organitzaven els del Club Social Caprabo (gràcies, Gemma), i que impartia un cuiner del restaurant Piazze d’Italia. Ens va ensenyar a fer 3 tipus de risottos (un d’espàrrecs ja el faig de tant en tant i els altres dos molt bones idees que faré en breu), però el millor va ser que deixés clar l’esquelet a partir del qual construir qualsevol variació. I que compartiré aquí, que val la pena saber-ho. Jo ho venia a fer semblant, però lo del vi molts cops no el posava (en funció de si en tenia a casa o no) i lo de la mantega al final si que no. L’explicació la barrejo entre el què em van comentar al curset i unes instruccions que tinc d’un amic italià, l’Stefano, de la feina.
1. En una olla afegir una cullerada de mantega o oli (tenint en compte que la mantega serà més suau i l’oli més potent… comentava el cuiner que per un d’espàrrecs li posaria mantega i per un de marisc, oli)
2. Sofregir-hi ceba picada 1′ – 1’30”, simplement que quedi transpararent, que no es comenci a dorar, a foc mig
3. Afegim l’arrós (deia que les millors varietats són el carnaroli i el arborio, que absorbeixen més bé el líquid i el sabor i aguanten millor la cocció) i amb el foc més alt, el remenes bé un mig minut fins que el gra comenci a quedar translúcid.
4. Tirem un got de vi blanc (també podríem utilitzar cava o vi negre en segons quins arrossos) i remenem fins que evapori, vigilant que l’arrós no s’enganxi
5. Moment de tirar el caldo (vegetal, de pollastre o de peix… segons el tipus d’ingredients que li posem), deixant el foc a la meitat. Li posem uns quants cullerots, que cobreixi bé l’arrós, i quan l’hagi absorbit en tornem a tirar. Anar repetint, vigilant que no es quedi sec ni tampoc que li posem massa líquid i al final ens quedi caldós. Anar remenant. Això són uns 17-18 minuts en el cas de l’arrós arborio. Normalment la proporció acostuma a ser sobre 1 vas d’arrós per 2,5 de caldo, però vaja, s’ha d’anar fent aquest procés d’anar omplint per clavar-ho.
6. Quan l’arrós estigui gairebé al dente (li faltin un parell de minuts) hi ha el moment mantega. Agregar-li mantega (uns 30 gr per 3/4 persones) i unes quantes cullerades de parmesà ratllat (aquí sempre m’haig de frenar, que si fos per mi…). També, si fa falta, sal i pebre.
7. Acabar de remenar i si faltés una miqueta de líquid, s’afegeix
Per fer les variacions: els ingredients es podrien posar després del punt 4. Sempre que no siguin ingredients amb cocció curta (gambes, per ex, que les posaries a 2-3 min del final) o es desfacin (bolets, per ex, que també els posaries al final). I és ideal utilitzar l’ingredient principal per fer el caldo. Si fas un de gambes, doncs utilitzar els caps de gamba per fer el caldo. I si en fas un d’espàrrecs, doncs bullir-los en el caldo vegetal que utilitzaràs. Sempre potenciarà el sabor.
Ara tenint aquesta entrada em puc dedicar a penjar receptes de risotto en plan massiu. De l’estil:
Risotto de gorgonzola i figues.
1. Seguiu la recepta de l’esquelet del rissotto
2. A falta d’uns 4 minuts li afegiu el gorgonzola (després no fa falta que afegiu el parmesà)
3. Al final li poseu per sobre làmines de figa confitada.
7 comentaris
Descanset
setembre 5, 2008, escrit per Roger Compte, classificat a General.
Em prenc un descans de receptes mentre viatjo pel món. Espero tornar amb alguna recepta interessant de les antípodes, tot i que molta tradició culinaria de renom no em sona que tinguin. En unes setmanes la Silvia tornarà a estar per aqui i a veure si posa alguna recepta (Sil, pressió!).
També en un temps hi haurà alguna novetat via la meva feina. Una cosa relacionada amb la cuina i internet i en la que he estat ficat des de la idea inicial fins que he marxat de viatge. A interactiva.cat s’anunciarà al seu moment, segur Si m’avisen per mail ja faré un minitext per aquí…
3 comentaris
De receptes i Creative Commons
agost 8, 2008, escrit per Roger Compte, classificat a General.
Ahir vaig estar mirant el tema de la llicència Creative Commons que tinc a la web (a baix de la columna dreta) i vaig veure que no estava bé. Fins ara la web estava amb una llicència que permetia a tothom qui ho vulgués utilitzar les receptes d’aquesta web, sempre que se’n citi l’origen i no es faci un ús comercial. Però també restringia fer-ne obres derivades, que és una cosa tan tonta com que si algú vol agafar una recepta d’aquí i canviar les avellanes per nous doncs en principi no està reconegut. Ho he canviat per una altra, Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya de Creative Commons, que diu que qui vulgui faci variacions sobre les receptes d’aquesta web (sense treure’n ús comercial i citant d’on s’ha tret), però que després si les penja a la seva web, les ofereixi amb la mateixa llicència d’ús Creative Commons.
Un post una mica palorro, però suposo que està bé deixar-ho clar
No hi ha comentaris
Imprimir les receptes
juny 8, 2008, escrit per Roger Compte, classificat a General.
He solucionat una mancança del blog, que és la versió per imprimir de les receptes… Ara a sota de cada recepta hi ha un botó per imprimir-la que porta a una versió de la pàgina on es veu una versió bàsica i optimitzada per imprimir de cada article. A nivell tècnic, és el plugin WP-Print pel WordPress, que el vaig haver de traduïr a mà al català. Si pel què sigui algú el necessita traduït que me’l demani, que li passo els arxius…
2 comentaris
Vichysoisse de poma
novembre 5, 2007, escrit per Roger Compte, classificat a General.
Un primer plat ben lleugeret i agradable, que vaig treure del llibre de cuina que més utilitzo per quan ve gent a casa, La cuina que no amoïna, de la Mireia Carbó (ja ho hauré dit, però el recomano molt i molt).
Hi vaig posar:
- 4 pomes Golden (+ 1 extra per decoració)
- 3 porros
- 50 grams de mantega
- 1/2 litre de llet
- 1/2 litre d’aigua
- Sal & pebre
Primer, es pelen les pomes i es tallen a dauets petits. Dels 3 porros, ens quedem amb la part blanca i els tallem a rodanxes fines. Agafem una cassola que sigui prou fonda i li tirem la mantega, a foc mig. Un cop desfeta, li posem la poma i els porros tallats, i ho tenim un quart d’hora, anant remenant. Ara és el moment de tirarli la llet, l’aigua, i salpebrar-ho. Ho deixem un quartet d’hora més, que vagi fent.
Apaguem el foc, ho triturem amb el turmix, i ho passem pel xino (tasca dura i desagraïda on les hi hagi). Ja la podem guardar a la nevera per servir-la més tard ben fresqueta.
Jo, per decorar, vaig tallar una làmines de la part central de la poma amb una mandolina i la vaig fregir amb oli de girasol.
6 comentaris
Llom a la salsa dolça de soja
juliol 20, 2007, escrit per Roger Compte, classificat a General.
Molt fàcil, per alegrar-te una mica el plat de carn. Li posem:
- Llom de porc
- Soja
- Mel
- Pell d’una taronja
Fàcil: fem els lloms a una paella amb una mica d’oli. Quan estiguin fets, els retirem. Aprofitant el suquet que han deixat anar a la paella, li tirem la resta d’ingredients (jo per 6 talls li vaig tirar cullerada i mitja de soja, cullerada i mitja de mel i la pell d’una taronja ratllada) i deixem que vagi reduïnt a foc baix fins que agafi una textura de salsa, remenant de tant en tant. I ja està.
4 comentaris
Copy paste al poder!? Doncs et quedes sense postres!
juny 13, 2007, escrit per SíL, classificat a General.
Hola!
Avui no sóc aquí per escriure cap recepta… Avui estic una mica enfadadota… Resulta que el Roger remenant pel Gúguel ha anat a parar a una web sobre xocolata, que el tema cacau sempre interessa 
Quan hem arribat a la secció de les receptes… Dius, ui, calla, com em sonen aquestes receptes! I aquesta foto? Mira quin estil d’escriure, així dolcet com el meu, oi? No, és clar, si totes les receptes que hi ha, almenys fins avui, són meves! De pe a pa! Copy paste al poder!!!! Fins i tot la foto de la capçalera… sniff! 
A vere, que ja sabem que el tema receptes és reciclable 100%, of course, tu me la dius, jo la faig i jo la torno a passar, passa la cabra! però, per favore, aportem-hi el nostre toc de color, no? Siguem creatius, originals i sobretot… diferents! Com mola ser diferent!
SíL
16 comentaris
Cuina per separats
març 14, 2007, escrit per Roger Compte, classificat a General.
Avui han parlat d’aquesta web a “Tot és possible” de Rac1, programa de l’Elisenda Camps. Me n’he enterat perquè el Dani (gràcies!) m’ha avisat via mail. L’han recomanat per a separats Dels que escrivim aquí n’hi ha de casats, amb parella i algun que altre solter… El tema separats encara no el toquem, però vaja la idea de receptes no especialment complicades i que quedin bé és bona per tothom. Per escoltar-lo: http://boomp3.com/m/9d297baa4d62
L’altre dia també va sortir en un monogràfic de blogs col·lectius a l’iCatFM…
- 
