Arxiu per 'General'
Cuina per separats
març 14, 2007, escrit per Roger Compte, classificat a General.
Avui han parlat d’aquesta web a “Tot és possible” de Rac1, programa de l’Elisenda Camps. Me n’he enterat perquè el Dani (gràcies!) m’ha avisat via mail. L’han recomanat per a separats 
Dels que escrivim aquí n’hi ha de casats, amb parella i algun que altre solter… El tema separats encara no el toquem, però vaja la idea de receptes no especialment complicades i que quedin bé és bona per tothom. Per escoltar-lo: http://boomp3.com/m/9d297baa4d62
L’altre dia també va sortir en un monogràfic de blogs col·lectius a l’iCatFM…
5 comentaris
Torradetes de Santa Teresa
novembre 12, 2006, escrit per Cris, classificat a General, Postres.
De la meva àvia he heretat aquesta recepta. Sense voler-ho, quan ella m’ho preparava per berenar, vaig aprendre aquest plat típic de Setmana Santa, vàlid per a qualsevol tarda de diumenge de tardor o hivern.
Ingredients:
-Una barra de pa del dia abans (perquè estigui eixut i no se’ns trenqui)
-Llet (descremada va bé, que la recepta ja és prou calòrica)
-Pela de llimona
-Branca de canyella
-Canyella en pols
-Sucre morè (o blanc, però el morè és tan bo…)
-Un ou
-Oli d’oliva
Opcional:
-Vainilla (un tros de braqueta)
-Sucre avainillat
Les torradetes de Santa Teresa són un plat senzill, ràpid i boníssim, a més que tradicional.
Posem a bollir la llet, amb la branca de canyella, la pela de llimona i opcionalment si ho hem triat, la vainilla i el sucre avainillat. Un cop ha arrencat el bull, parem el foc i deixem refredar. Tallem el pa -generós en molla- a llesques gruixudes i l’empapem amb la llet aromatitzada ja refredada. Amb compte que no es trenquin, passem les llesques empapades de per l’ou batut i les fregim amb l’oli d’oliva que ja teníem calent al foc.
Posem les llesques fregides sobre un paper de cuina perquè absorbeixin l’excés d’oli i ràpidament les espolvoregem amb canyella i els hi tirem el sucre per sobre. Un postres deliciós!
2 comentaris
Mongetes amb cloïsses
novembre 10, 2006, escrit per SÍLVIA, classificat a General.
Ingredients x 4 persones:
-1/2 de cloïsses (“almejas”, com diria el Montilla)
-600 g de mongetes cuites
-1 ceba
-1 gra d’all
-1 copa de vi blanc
-1 got de brou de peix, o aigua a males
-oli d’oliva
-pebre
Preparació:
Fem una esbandida ràpida a les cloïsses passant-les per sota l’aixeta; les escorrem i les posem en una paella/olla baixa perquè s’obrin amb el brou i la copa de vi, amb el foc viu i tapadeta. Mentrestant, posarem a coure l’all i la ceba, tot ratlladet, a foc suau, sense que agafi color. Just quan les cloïsses estiguin obertes les retirem del foc, i agafem el suc i el posem amb l’all i la ceba, amb una mica de pebre. Tot seguit, hi afegim les mongetis, que han de quedar cobertes, i deixem que facin xup-xup un quart d’hora. I per acabar només ens falta posar-hi les cloïsses, emplatar-ho i a halar!
(si reposa unes hores serà + gustoset)
Bon profiiit!
1 comentari
Pastís de carbassó i formatge
octubre 27, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a General.
Intent de pastís, ho escric abans d’haver-ho provat. O sigui que igual és fiasco. Servirà per acompanyar la victoria del Barça d’avui. Hi he posat:
- 2 carbassons
- Formatge ratllat
- Formatge de cabra
- 1 llimona
- Olives negres
- Massa de pizza o pasta brisa
Per començar, netejar els dos carbassons, treure’ls-hi el cap i el peu i ratllar-los amb un ratllador de forat gros, que quedin laminetes. Això ho salem una mica i ho posem a un colador mitja horeta. Imagino que deu ser per lo mateix que es fa això amb les alberginies, per treure una mica d’amargor. Digo yo.
Per altra banda agafem el clàssic motllo de pastissos, l’untem amb oli o mantega, i el cobrim amb la pasta brisa. Punxem una mica el fons amb una forquilla i ho enfornem a 200 graus uns 10 minuts. Al cap d’aquest temps la pasta estarà una mica doradeta i ja la podem treure.
Preparem el farcit. Els carbassons que teniem al colador, els escorrem i els sequem. Els barrejem amb el formatge ratllat (he posat un que era combinatoria de 3 formatges), el formatge de cabra (clàssic de rulo) tallat a daus petitons, la ratlladura de la pell de la llimona, les olives negres (que per acabar d’amortitzar la ratlladora ikea, també les he ratllat, pel forat gros) i una mica de pebre.
Amb el farciment omplim el pastís, li tirem una mica d’oli per sobre i ho posem al forn a 200 graus, durant uns 15 minuts o quan veiem que el carbassó ja es comença a dorar.
5 comentaris
Tomàquets secs
juliol 27, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a General.
Vull dedicar el meu petit i sincer elogi a tant interessant tuning dels clàssics tomàquets de tota la vida. La seva particularitat resideix en que es deixen assecar i en aquesta forma els podem tenir conservats molt temps. De fet, he passat ara una època de no parar de menjar perquè vaig descobrir al fons d’un armari uns que m’havien portat d’Italia.
En venen de ja preparadets com els de la foto, però es poden comprar secs i després els poses en un pot de vidre amb oli bo i all tallat a trossets petitons, que li donarà un toc una mica picant. L’oli els hidratarà i a la vegada, d’aquesta manera en conserva continuaran durant molt temps. En faig servir a amanides o amb pasta (tomàquet sec i olives, un winner mediterrani). Lo bo és que l’oli ha anat agafant el gust i després va bé utilitzar-lo al plat que sigui perquè li dona un gust encara més potent.
Actualitzo: m’havia deixat d’autolinkarme cap al pesto de tomàquets secs. Avui (2/09) mateix l’he posat d’acompanyament a uns rogers a la planxa i la combinació ha estat espectacular.
8 comentaris
Arròs amb botifarres
juny 9, 2006, escrit per rutxe, classificat a General.
Per als amants dels arrossos consistents…
Ingredients per a 4 persones:
-3 o 4 cebes
-Una mica de tomàquet natural triturat
-4 tassetes d’arròs (la mesura internacional de totes les mames per l’arròs)
-Una botifarra crua i una de negre
-1,5 litres de caldo de carn (si fa pal, pasti avecrem xup xup i fa el fet)
-Ramet lligat (a totes les receptes ho posen i queda bé…)
-Per fer variacions sobre el tema: dos ous o 200gr de parmesà ratllat.
La preparació es fàcil: Hi posem un raig d’oli a la cassola i dorem les botifarres tallades a trossets. Un cop fet això, les retirem i aprofitem l’oli per fer un sofregit amb la ceba i el tomàquet (hi ha qui a vegades li afegeix pastanagues). Hi afegim el caldo bullint i hi tirem l’arròs i el ramet. L’arròs triga de 10 a 15 min depenent del foc i la cassola. Ho aneu provant i afegint caldo per tal que no s’enganxi. Es millor anar afegint el caldo (que el tindrem bullint) a poc a poc per tal d’aconseguir que l’arròs quedi com més ens agradi (o més sec o més caldós). Just cinc minuts abans d’acabar el bull hi afegim les botifarres.
Variant 1: Fem l’arròs per tal que quedi molt sec, batem dos ous com si féssim una truita, ho tirem per sobre i a gratinar al forn. (El que podeu trobar com a arròs amb crosta)
Variant 2: També amb l’arròs sequet tirem per sobre parmesà ratllat i a gratinar. Boníssim.
3 comentaris
Sopa de carbassó atmetllada
maig 15, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a General.
“Y si quieres bailar, sopa de carbassó! Hey!” Un altra recepta molt bàsica -és que no hi ha més nivell, Pi-. Hi he posat:
- 1 carbassó gran
- 1 ceba petita
- 1 patata petita
- 1 grapat d’atmetlles
- 1/2 paquet de formatge Filadelfia
Al gra: posem aigua a bullir amb sal. Li tirem el carbassó, la ceba i la patata, netejats, pelats i tallats a trossos. Que vagi fent mitja horeta. Al minipimer hi tirem un grapat d’atmetlles pelades i les triturem (no a nivell polsim sinò que quedi una mica més granulós). Quan les tinguem fetes, afegim les verdures i el formatge cremós. Botó minipimer -> triturar tot -> ja està. Per prendre freda o calenta, a gust del consumidor o segons la temperatura ambient.
3 comentaris
Preparant els espinacs
febrer 6, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a General.
A la recepta del plat d’espinacs japonès que comentava una mica més avall hi ha hagut una aportació del Quim ben interessant. Amb una forma per preparar els espinacs, que té molt bona pinta. La transcric literalment:
“Els espinacs, queden molt millor si en lloc de bullir-los els posem en un vol, amb un grapat de sal i els anem treballant com si amassesim pà fins que tinguin el color i la textura dels espinacs ja cuits. Despres, ven rentats sota l’aigua freda i ja esatàn a punt.Els espicacs, queden molt millor si en lloc de bullir-los els posem en un vol, amb un grapat de sal i els anem treballant com si amassesim pà fins que tinguin el color i la textura dels espinacs ja cuits. Despres, ven rentats sota l’aigua freda i ja esatàn a punt.
Els has d’anar treballant una estona fins que veus que tenen el color i la textura dels espinacs cuits i et queda tot d’aigua de color verd al vol. Despres, ben nets sota l’aixeta i bén escorreguts. Com que no els has bulit, conserven molt mes tot el seu gust. Les vegades que els he fet així “lassanya d’espinacs” la gent ha “al·lucinat” de lo bons que estaven”.
A part del Quim, sembla que al Cuines també ho preparen així…
No hi ha comentaris
1, 2, 3… començant
gener 28, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a General.
Feia ja molts mesos que tenia mig feta aquesta pàgina. La idea, fàcil: te’n vas a viure sol, cuinaràs més, on guardes les receptes que funcionen per tenir-ho tot més accessible? Un format weblog em va semblar una molt bona idea perquè així ho tindria penjat a la xarxa (fent algun backup de tant en tant) i a més al poder tenir comentaris els errors i suggerències que em digui la gent que passi per aquí poden enriquir i molt el què digui. Cuece o enriquece?
La gràcia (a mi particularment m’encanta) és que alguns amics amants de la cuina m’han dit que hi volien escriure. Més textos, més actualització, més varietat, més punts de vista.
Al final he decidit posar-m’hi perquè vaig començar un curs de cuina japonesa a La Sedeta i m’anava bé tenir els apunts en format digital. Per experiència, això de tenir-ho en fulls separats fa que s’acabi perdent. El curs el dona la professora Miho Miyata i no sóc el primer blogueru que el fa. El defunkid de LaMundial.net va ferlo fa dos anys i mig i va escriure un parell d’articles: un de general i un amb receptes.
Bé, comencem. No puc parlar per l’altra gent però ja adverteixo que el meu nivell culinari no és gaire alt. Ganes d’aprendre no me’n falten això si.
