Arxiu per 'Japonès'
Gyoza
febrer 22, 2008, escrit per Roger Compte, classificat a Japonès, Primers.
Una de les receptes que tenia pendents de fer des de més temps. És un plat típic dels restaurants japonesos, que vaig llegir que deriva d’un plat xinés, el Jiaozi. Els momos tibetans o els pierogi de Polònia. Al final me n’he sortit i ha començat l’inici d’una bonica relació que continuarà amb provatures de farcits diferents. Per aquest primer intent (prou reeixit, encara que la foto no sigui massa brillant), he fet servir:
- 150 grams de carn picada de porc
- 300 grams de col
- 1 ceba tendra
- Fulles de pasta per fer gyoza
- Soja
- Sake
- Tahina
- Vinagre d’arròs
Primer pas: comprar ingredients raros japonesos: bàsicament sake, vinagre d’arròs i la pasta per fer gyoza. Tenia els dos primers, el tercer el venen en paquetets congelats d’unes 25 que se’n van sobre els 2-3 euros. A qualsevol super oriental se’n pot trobar, imagino (vaig fer fa un temps una llista d’establiments d’aquests – Al Tokyo-ya i al de Balmes en tenen segur).
Ja a casa: posar a bullir la col en aigua bullint amb sal i un rajolí d’oli durant un parell de minutets, simplement perquè s’estovi. Després agafem la col i la ceba tendra i les piquem finissimes. Ho posem juntament amb la carn picada en un bol. Aquí hi afegim la barreja d’adobo que seria un parell de cullerades de salsa de soja, una cullerada de tahina (en sustitució a l’oli de sèsam original de la recepta), una cullerada de sake i una mica de sal i pebre. Això ho hem de barrejar ben bé fins que ens quedi una massa compacta.
Ara toca desplegar sobre el marbre (o silestone o el que sigui) de la cuina la pasta de gyoza i posar-li al mig, amb l’ajuda d’una cullereta, porcions de la massa (la quantitat en funció que després ens ho permeti tancar). Després ve el moment per nota, que és com tancar-les. Primer untem la vora amb aigua i després tanquem però fent petits plecs. Com que aquesta explicació no queda gaire clara, res millor que un bon vídeo demostratiu al youtube.
Amb tots els gyoza tancats arriba el moment paella. Posem una paella amb poc oli, la calentem i, a foc viu, hi afegim els gyoza, amb la cresta cap amunt. Al cap d’un minut, tindrem el sota dels gyoza torradet. És el moment de baixar el foc, agafar mig got d’aigua, tirar-lo a la paella i tapar-ho ràpidament. Ho anem remenant una mica, que no s’enganxin, i quan l’aigua s’hagi evaporat (seran uns 10 minutets) ja ho podem treure.
Per sucar-les, en un potet vaig posar meitat de salsa de soja i meitat de vinagre d’arròs.
Ara només em queda anar provant amb farcits diferents (gambes, només de verdures…). Per la combinació del primer dia potser li hauria d’haver afegit una punta de fruits secs (anacardos, per ex) trossejats, que segur que hi queden bé.
6 comentaris
Rotllets de truita i espàrrecs
desembre 10, 2006, escrit per SÍLVIA, classificat a Japonès, Per picar, Primers.
Ideal per fer pica-piques i trencar amb les típiques olives i patates guarres 
Ingredients:
-7 o 8 espàrrecs verds
-3 ous
-salsa de soja
-sal Maldon
-oli
-paper film
Preparació:
Agafem un paella i hi posem aigua a bullir. Mentre s’escalfa fem una esbandida ràpida als espàrrecs sota l’aixeta i els tallem la part final, + dura. Un cop l’aigua arrenqui el bull, posem els esparreguets a la paella i deixem que bullin a foc suau. Per aprofitar el temps, batem els ous i hi afegim una cullerada de salsa de soja. Amb un paella que no s’enganxi i amb una mica d’oli hi posem els ous batuts x fer-los com si fos una crep, sense deixar que es torri, que ha de quedar blanquet. Un cop tenim la truita-crep feta la retirem i la col·loquem damunt d’un bon tall de paper film. En un punta de la truita hi posem els espàrrecs, que haurem escorregut després de veure que estan ben cuits al punxar-los amb un ganivet i notar que estan tovets; i els hi espolsem una mica de sal Maldon al damunt. I enrotllem la truiteta amb molta cura… rrrrrt! redoble de tambors perquè és un moment delicat. Ha de quedar ben forta i apretem bé. Quan la tenim enroscada, la tornem a enrotllar amb el paper film perquè quedi ben agafada i la deixem refredar a la nevera perquè acabi de quallar. Passades 3 o 4 horetes traiem el paper film del rotllet i ja el podem tallar a rodanxetes ben mones. Recomanable salsa de soja x remullar 
*amb aquests ingredients surt un rotllet; jo en vaig fer 2 per a un pica-pica x 6
No hi ha comentaris
Tu-nyina amb salsa de soja i vinagre de Mòdena
juliol 17, 2006, escrit per SÍLVIA, classificat a Japonès, Primers, Segons.
Ingredients per a 4 persones:
-4 talls de tonyina
-1 tasseta de soja
-1 tasseta i mitja de vinagre de Mòdena
-4 culleradetes de sucre moreno
-un raig d’oli
Preparació:
Tallem els talls de tonyina a dauets i els fregim volta i volta pim-pam en una paella amb un raig d’oli. És important que quedi cru per dins; ah, i tampoc ho salem, que la salsa de soja ja és prou forta! Un cop marcats els traiem de la paella i hi afegim en el mateix oli la resta d’ingredients: el sucre, la soja i el vinagre, i ho deixem reduir fins que el sucre s’hagi caramel·litzat una micona, rotllu uns 10-15 minuts. Un cop reduïda aquesta salseta, l’afegim al damunt dels dauets de tonyina. Boníssim, rotllu japo
-podeu acompanyar el plat amb una mica d’arròs blanc, mmm!
4 comentaris
Mongetes verdes amb salseta de miso
maig 8, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a Japonès.
- 300 grams de mongetes verdes
- 2 cullerades de mirin
- 4-5 cullerades de miso vermell
- 2 cullerades de sake
- 3 cullerades de sucre
Fem la salsa: sake i mirin a l’olla. Ho calentem i quan bulli, que haurà evaporat l’alcohol, baixem el foc al mínim, i afegim el sucre i el miso. El miso el podem anar afegint a poc a poc i tastant perquè el gust no quedi massa fort.
Les mongetes les tallem a trossets petits i les tirem en aigua bullint amb una mica de sal. Les deixem que s’escaldin només 1-2 minuts, perquè quedin ben verdes, cruixents i conservant totes les propietats -al menys així els hi agrada als japos-.
Preparem el plat amb les mongetes, la salsa i una mica de sèsam per sobre.
No hi ha comentaris
Yakisoba (vegetal)
març 26, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a Japonès, Primers.
- Pastanaga
- Col
- Ceba
- Fideus “xinots”. Com els de la foto, venen en color blanc i en forma de bloc rectangular compacte. La Judith posa als comentaris que són del tipus “soba”. Per abans d’anar dormir. Jaja, jeje.
- Salsa de soja
- Salsa “sauce”
Per un cantó fem els fideus. Els bullim el temps que ens marqui l’envoltori i fins i tot una mica menys. Després els retirem, els escorrem els removem una mica amb les mans per evitar que s’enganxin. Per l’altre cantó en una paella fregim les verdures: jo hi he posat ceba, pastanaga, carbassó i col, però això pot anar variant en funció de gustos i el què tinguem. Sembla que l’únic element bàsic per ser considerat yakisoba seria la col. No poso quantitats de res però per dos persones podria ser un carbassó, una ceba, una pastanaga i mitja col, i un paquet de fideus d’aquests de 200 grams.
Fregim amb poc oli la verdura (hi tirariem també la carn, si la fessim amb carn), li afegim sal i pebre, i quan estigui fet, ho reservem. I a la mateixa paella, amb foc viu, fregim els fideus. I després li reafegim les verdures. A continuació serà el moment de tirar les salses. Una mica a ull. Tenint en compte que la salsa “sauce” (els japos li diuen d’aquesta manera molt anglesa, però es refereixen a una salsa en concret, que és semblant a la salsa Perrins) és la que pot marcar el regustillo especial del Yakisoba i que la salsa de soja està bé però és saladota, per tant convé no passar-se. Els japos fan servir la soja de la mateixa manera que nosaltres la sal.
5 comentaris
Tempura de llagostins (a la catalana)
març 5, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a Japonès.
- Llagostins (salta la sorpresa)
- Farina de tempura (al seu super oriental més proper)
Preparant els llagostins: els hi traiem el cap i la closca, però deixant la part final de la cua. A la cua hi ha una part que sobresurt que és com un fibló: la xafem perquè tregui el suc (porta una mica de líquid i així evitem que esquitxi a l’oli). Després fem una petita incisió amb un ganivet a la part de dalt del llagostí i li traiem l’intestí (un filet de color negre/marró). Per acabar i per què quedin més ben presentats li fem tres incisions a la panxa en el mateix sentit que van els nervis perquè quedi estirat i no curvat -als de la foto me n’he oblidat-. Després els podem embolicar amb un drap o paper de cuina, que no quedin tan molls.
Preparant l’arrebossat: barregem 200 ml. de farina de tempura amb 160 ml d’aigua. Bàsic que l’aigua sigui freda. Si pot ser de nevera millor. Ho barrejem molt a poc a poc, amb cura. Si anem més a saco quedarà enganxifós.
Fregint els llagostins: posem oli a una olla (suficient quantitat perquè els llagostins hi quedin coberts). Millor si és oli suau (tipus girasol), que el d’oliva té un gust més fort. I quan estigui molt calent (ho podem comprovar tirant una gota de l’arrebossat) hi tirem els llagostins que haurem sucat amb l’arrebossat. Una estoneta sumergits i els traiem, posant-los a un plat amb paper de cuina, que xuparà una mica l’oli.
El truc: quan tinguem el llagostí sucat amb l’arrebossat, podem aprofitar que al començament degotarà l’arrebossat per deixar que caiguin unes gotes a l’olla amb oli bullint. Es faran unes boletes a l’olla. Al moment, agafant el llagostí per la cua, el remenem per l’olla un moment perquè se li enganxin aquestes boletes i després ja el podem tirar tot sencer cap a dins. D’aquesta manera la tempura agafarà una forma més irregular i més artística (i tindrà més cruixentor, en el cas que existís aquesta paraula).
La salsa habitual: Encara que no l’hagi fet servir aquest cop, deixo aquí la preparació. Barrejem 50 ml de salsa de soja, 50 ml de mirin i 200 ml de dashi (caldo de peix). Per aquest dashi -el mateix que es fa servir per la sopa de miso, per ex-, venen sobrets instantanis als supers orientals. Posem la barreja a una olla, ho posem a calentar, i al moment que bulli ja ho podem enretirar.
Però bé, sucats els llagostins amb salsa romesco queda fantàstic.
Verdures atempurades: si en comptes de llagostins es vol fer amb verdures, agafem les verdures que ens cridin més l’atenció (pastanagues, ceba, alberginia, esparrecs, etc…) i les tallem a tiretes primes. Les barrejem totes i les tirem a dins l’arrebossat. Les agafem i directes a l’oli bullent. Quedaran fetes una massa compacta, vaja com el què et serveixen al restaurant.
No hi ha comentaris
Pollo al curry
febrer 26, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a Japonès, Segons.
- 1 ceba
- 2 patates
- 2 pits de pollastre
- Pasta de curry
- Arròs
El dia que el vam fer al curset, ho vam fer amb vedella. Però el què tenia congelat era pollastre… Primer, en una olla amb una mica d’oli fregim la ceba. Quan es comenci a dorar li tirem la pastanaga, les patates i el pollastre tallats perquè es fregeixin una miqueta. A continuació tirem l’aigua: jo li he tirat 4 gots, però per un altre cop amb 3 faria. Ho deixem mitja horeta bullint. Quan bull, per la carn i tot això es forma una espumeta guarrilla que va bé treure-la.Al cap d’aquesta mitja horeta, que les verdures ja estaran tovetes, li posem uns 100 grams de la pasta de curry (vaig comprar la Golden Curry, de picant Medium Hot, al super japonès de c/Comte Borrell, 334). Per un altre dia potser li posaria una mica més de quantitat del què li he posat, que potser ha quedat un gust massa suau. La cosa és anar barrejant la pasta aquesta mica en mica i provant-ho fins que es trobi que té un punt bo de gust. Ho deixem uns 5 minuts que vagi fent i ja ho podem treure. Al final, per donar-li més gust li podem ratllar una mica d’all per sobre.
Per acompanyar, una miqueta d’arròs al costat, que es pugui empapar bé de la salsa curry.
No hi ha comentaris
Nap amb vinagre
febrer 18, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a Japonès.
A vegades aquestes receptes japos que fem al curset sonen molt pitjor del què després acaben sent. Aquesta en concret és fàcil i és una variant de l’amanida de cogombres i algues: mooolt refrescant. Necessitem:
- Un tros de nap japonés (conegut com a daikon)
- Una llimona
- 3 cullerades de sucre
- 6 cullerades de vinagre d’arrós
Tallem el nap japonés (és estil Rocco, llarguissim) en rodanxes ben primetes i el salem. El deixem una estona perquè s’estovi i després l’escorrem amb les mans mateix. Preparem la salsa (vinagre d’arrós i sucre, en proporció de 2 a 1 ) i en acabat tirem el nap a la salsa. Tallem llimona molt fina i l’afegim a l’amanida. Després tot a la nevera, que hi estigui una bona estona abans de servir-la.
No hi ha comentaris
Amanida de cogombres i algues
febrer 11, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a Japonès.
Una amanida realment molt refrescant. Necessitem:
- Un cogombre (pepinu)
- Una cullerada d’algues wakabe
- 6 cullerades de vinagre d’arrós
- 3 cullerades de sucre
- Un tros de gengibre
Primer tallem el cogombre en trossos finets. Els posem en algun plat/bol espolvorejats de sal. A la vegada tirem una cullerada d’algues wakabe (unes algues que venen seques) en un got d’aigua. Al cap de 15 minuts tindrem les algues i el cogombre sucós. Posem les algues al recipient final i després el cogombre, havent-lo escorregut bé amb les mans, que el seu suc no prengui sabor al vinagre d’arrós. Per un cantó barrejem la salsa: vinagre d’arrós i sucre en una proporció de 2 a 1. Després la tirem dins, junt amb el gengibre, que hem de tallar en tiretes moooolt fines (si són massa grans es nota massa el gust quan mossegues). Remenem i ho posem tapat a la nevera que estigui una bona estona per tenir-ho fred quan ho portem a taula.
1 comentari
Karaage (el pollo frito a la japonesa)
febrer 6, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a Japonès.
- 2 pits de pollastre
- Fecula de patata (que es pot substituir per Maicena)
- Per fer l’adob: 3-4 cullerades de soja / 2 dents d’all / 1 cullerada de mirin / 2 cullerades de sake
He comprat ingredients bàsics aprofitant que avui he passat pel super japonès Tokyo-Ya (c/Comte Borrell 334-336) -tot de coses que no sé que eren de pinta lisèrgica i preus no gaire barats-. Anem al pollo: preparem en un plat fons l’adob, posant tot el què comento a dalt (l’all, ratllat). A dins hi tirem el pollastre, tallat en tires i ho deixem macerar durant 30-40 minuts.
Després traiem el pollastre de l’adob i l’arrebossem amb la fècula de patata. Aquí ha vingut el meu -lleuger- error: el pollastre s’ha de escorrer força, que si està molt “moll” la fècula de patata s’hi enganxa amb més gruix. Després quan es fregeix passa que queda una mica blanquinós, com es veu a la foto. A nivell de gust no crec que afecti, però de presentació si.
Final: amb les tires de pollastre arrebossades, les tirem a una cassola/wok plena d’oli ben calent (i que cobreixi els talls completament) i els tenim rollo 3-4 minuts. S’ha de buscar utilitzar un oli lleuger, que no tingui tant gust com el d’oliva…
