Arxiu per 'Japonès'
Espinacs amb sesàm. Popeye-chan
febrer 1, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a Japonès.
Humor s’escriu amb H. Últim plat que em faltava del primer dia del curset de cuina japonesa. Per fer aquest necessitem:
- 250 gr d’espinacs crus
- 3 cullerades de crema de sesàm
- 2 cullerades de salsa de soja
Posem aigua a bullir, una mica salada. Amb l’aigua bullint hi posem l’espinaca (sencera, sense tallar) durant un parell de minuts. Si es posa primer cap a dalt, que se suqui la part del tall (que és més dura) i després es submergeix tot, quedarà tot més o menys al mateix punt. Immediatament després es treuen i es posen a escorrer sota aigua freda. Després les escorrem una mica i les tallem en trossos de 3 centimetres de llarg. Després en un bol barrejem els espinacs amb la crema de sesàm i la salsa de soja. La crema de sèsam serà l’ingredient puta, més difícil de trobar. També es pot fer amb grans de sèsam prensats, encara que així té un sabor més suau. En principi als supers que deia abans s’hauria de trobar la crema sense masses problemes…
4 comentaris
Onigiri
gener 28, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a Japonès.
3 comentaris
Sopa de miso
gener 28, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a Japonès.
Un clàssic dels restaurants japos, la sopa de miso. Necessitarem:
- 1 cullarada d’algues seques wakame
- 2 cullarades de miso
- 100 g de tofu tallat en daus petits
- 1 ceba tendra tallada fineta
- 500 ml de caldo de peix (altrament conegut com a dashi)
Per un canto es prepara el caldo (el dashi aquest el venen soluble). Per l’altra posem les algues wakabe en aigua abundant, són seques i es van expansionant ràpid, en 10-15 minuts està. Anem al tema: posem a calentar el caldo a foc lent, a continuació hi afegim les algues wakame i el tofu i pujem el foc. Afegim el miso. Abans que es posi a bullir afegim la ceba tendra i ho retirem enseguida del foc. A part d’aquests ingredients se li poden afegir altres coses: verdures vàries, carn…
Miso: són grans de soja cuits i fermentats (pot ser durant mesos i mesos) amb una llevadura que es diu Koji. Hi ha qui ho fa a casa, però és millor (els japos ho fan) comprar-ho ja fet, rollo pasterada. N’hi ha de tipus blanc (siro-miso), fet amb llevadura d’arròs i de tipus vermell (aka-miso), fet amb llevadura de civada. El blanc és més suau i el que més s’utilitza en sopes.
No hi ha comentaris
Arrós bàsic a la japonesa
gener 28, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a Japonès.
Els orientals no fan l’arrós ben bé com nosaltres. Ja es veu si anem al restaurant perquè és una cosa com més enganxifosa, que permet per altra banda poder-lo agafar sense problemes amb els palets. Els japonesos (i també altres cultures orientals) utilitzen l’arrós com nosaltres el pa, d’acompanyament i per tant en fan cada dia.
Anem al howto: necessitem arrós del típic que fem servir aquí, de gra rodó (també es pot comprar arrós japonés -més petit i transparent-). Posem l’arrós que volguem fer a una olla i el cubrim d’aigua. Amb les mans l’hem d’anar rentant i canviant l’aigua, fins que l’aigua que surti sigui clara. Al començament sortirà blanquinosa. Això és pel midó: nosaltres el deixem, els japos prefereixen treure’l. Un cop nets deixem l’arrós a la cassola i li afegim la mateixa quantitat d’aigua que d’arròs. Ho deixem reposar uns 30 minuts perquè els grans d’arròs absorveixin l’aigua. Seguidament ho posem al foc, amb l’olla totalment tapada, que estarà fort. Quan bulli es baixa el foc al mínim i es deixa uns 10 minuts que serà el què tardarà a consumir l’aigua. És bàsic no anar aixecant la tapa, que si no se’n va el vapor d’aigua i es queda massa aviat sense liquid… Si es fa bé pots girar l’olla cap per avall i no cau. El món del ciment vegetal 
-