Arxiu per 'Per picar'
Mousse d’alvocat
agost 13, 2010, escrit per SÍLVIA, classificat a Per picar, Primers.
Ingredients:
-4 alvocats (1 x persona)
-1 gra d’all
-el suc d’una llimona
-mig got d’oli d’oliva
-mig got d’aigua mineral
-sal
Preparació:
Buidem els alvocats amb una cullera i els barregem en un bol amb la resta d’ingredients amb el túrmix fins que no hi quedi cap grumollet. És millor començar per triturar els líquids amb el gra d’all i quan estigui ben fi anar-hi afegint els alvocats. Segons la cremositat i l’espessor que vulgueu, rectifiquem + o – d’aigua i oli. Per decorar, la veritat és que qualsevol cosa hi va bé: cibulet, fruites ben talladetes… jo he optat per una sal rosa de l’Himàlaia que em feia il·lu estrenar.
5 comentaris
Cóc de seitons
juliol 31, 2010, escrit per Roger Compte, classificat a Per picar, Primers.
Fa unes setmanes vaig anar a la presentació del llibre “Els dolços i els salats als forns de Vinarós”. L’ha escrit el Massitet d’Olleta de verdures i a part d’alegrar-me per ell, que ens conèixem, em va semblar una iniciativa absolutament reivindicable. Tot el què sigui preservar patrimoni gastronòmic, endavant! Tenia pendent de provar alguna recepta del llibre i he començat avui agafant la preparació del cóc de sardines. En el meu cas, substituint-ho per seitons. Que al matí he passat pel mercat, i n’hi havia uns de ja triats que em miraven amb ulls de compra’m. Com jo hi he posat seitons, es poden fer múltiples variants a partir de la massa, i em sembla que és una massa que aprofitaré sovint -per fàcil i resultona- ja que és un recurs útil quan has de portar alguna cosa de menjar i et vols escapar de les classiques quiche o truita de patates.
He utilitzat:
- 1/2 kg de farina (en el meu cas integral, però no fa falta que ho sigui)
- 125 grams d’oli d’oliva del bo
- 250 grams d’aigua
- 20 grams de llevat
- 10 grams de sal
- 700 grams de seitó ben triat
- 2 grans d’all
- 2 branquetes de julivert
- 20 grams de pinyons
A nivell mides, de la massa que he fet me n’ha sobrat una mica (ho he estirat el què em cabia al meu silpad) així que un altre dia potser rebaixo les proporcions de la massa. Que és molt senzilla de fer. En un bol hi posem l’aigua i l’oli i hi desfem el llevat (del fresc, que ara es troba a bastants supers. Si és del sec, calculeu una tercera part del pes). Després anem afegint la farina i remenant i incorporant-ho bé amb una espàtula. Quan ho tinguem ja tot ben barrejat, incorporem la sal, ho remenem una mica més, ho treiem del bol i ho amassem una bona estona (per exemple fent el moviment d’estirar la massa i doblegar-la sobre si mateixa) fins que agafi una textura elàstica. Ho deixem reposar 5 minuts.
Agafem una plata (en el meu cas la silpad -làmina de silicona-) i hi estirem a sobre la massa, mirant que ens quedi primeta i que als bordes quedi una mica més gruixut. Ho deixem un quartet d’hora que fermenti. Amb la calor que fot ara, no li costa gaire animar-se.
Després li posem per sobre els seitons, prèviament netejats i escorreguts. S’ha de vigilar que estiguin molt atapeïts, que un cop al forn minvaran i quedaran espais buits. Ja ho podem posar al forn que tindrem precalentat a 180 graus. Jo ho he deixat amb la part de sota i als últims 10 minuts també li he arrencat la part de dalt. Al cap de 20 minuts, obrim el forn i espolsem per sobre l’all i el julivert picat i els pinyons (com es pot veure a la foto, no m’he quedat curt: m’agraden massa). Serà cosa d’uns 20 minuts més (depenent del forn, clar) i ja ho podrem treure i disfrutar.
Per acompanyar-lo, tenia una cervesa belga en fresca, l’Orval, que és una de les 6 cerveses trapistes que existeixen, que té un gust ben particular (potser més amarg i menys dolcet) que les altres, i que lligava perfecte amb el cóc. A més a l’etiqueta de l’ampolla hi tenen un cap de peix penjant d’un ham, així que tot quadra.
8 comentaris
Croquetes
juny 6, 2010, escrit per SÍLVIA, classificat a Per picar, Primers, Segons.
De pernil… De formatge…
Recepta fàcil però entretinguda. Ha valgut la pena, que mones i bones que m’han quedat! 
La recepta de la Ruscalleda la clava (Cuinar per ser feliç).
Ingredients per a unes 16 croquetes:
-1 ceba
-50 g de farina
-25 g de farina de blat de moro (Maizena)
-1/4 de l de llet
-2 ous (separem les clares dels rovells)
-nou moscada
-sal
-oli d’oliva
-150 g de formatge ratllat (75 g d’emmental + 75 g de gruyère)
-75 g de pernil ibèric
Preparació:
Primer de tot, piquem la ceba ben fina i la coem en una paella amb un raig d’oli. Mentre això va fent, en un bol barregem els rovells, la farina, la Maizena, una mica de sal i una punta de nou moscada. Dividim aquesta mescla en dos; a una li afegim el formatge i a l’altre el pernil, i mesclem bé. Un cop cuita la ceba, necessitarem una altra paella per dividir-la, meitat i meitat; i a una li afegim la barreja de formatge i a l’altra la de pernil. Barregem sense parar que si no s’enganxa i caca (us aconsello primer coure una massa i després l’altra, si no podeu acabar una mica dels nervis) i ho deixem coure fins que quedi una massa fineta (uns 8 min.). Ho aboquem en un bol i ho deixem refredar. Repetim la mateixa operació amb l’altra massa. I ara ve la part que mola, fer les boles de les croquetes. Jo al final he ficat les masses uns 20 min. al congelador per poder manejar-les perquè no me’n sortia… Bé, un cop més fredes amb l’ajuda d’un parell de culleres he anat fent les croquetes; normalment m’agrada enguarrar-me les mans, però aquesta massa es resisteix! Després, es passen per les clares d’ou batudes i pel pa ratllat, i a coure amb oli ben roent!
Són currada, però res a veure amb les congelades!
2 comentaris
Seitons emborratxats i arrebossats
juny 1, 2010, escrit per Roger Compte, classificat a Per picar, Primers.
Ho he repetit un parell de cops últimament. Tornant de la feina, parar al mercat (Abeceria, es clar!) passar per les 4 parades de peix que hi ha obertes per la tarda i emportarme uns quants seitons ja netejats d’espines. El primer dia, tenia una mica de vi ranci que em va sobrar d’una altra recepta i vaig fer una prova i em va agradar. El què necessito és poc (ho poso sense quantitats, que en funció de la quantitat de seitons ja es veu la quantitat del reste que es necessita:
- Seitons
- Vi ranci
- Ou/s
- Farina
El relat dels fets va així:
Surto del mercat amb la compra, arribo a casa, aparco la moto. Trec els seitons, els netejo una mica i els hi trec la mica d’espina que hi ha quedat. Els escoro una mica i els poso en un plat fons. Els cobreixo amb vi ranci i cap a la nevera, tapat amb un paper film.
Aquí va un lapse d’unes dues hores que es pot completar anant a comprar pel barri, veient un capítol de Roma/Breaking bad/Treme, etc…, netejant el pis, llegint poesia i fumant en pipa tot adoptant una postura d’interessant…
Passades les dues hores, trec el plat de la nevera, poso els seitons a escòrrer a la pica i planifico una ruta des de la pica als fogons, on hi tinc una paella amb oli ben calent. Entremig hi tinc un plat amb farina i un amb ou batut. Passo els seitons per farina, trec la sobrant, després els passo per l’ou, i els poso a la paella. Quan estan doradets, els poso en un altre plat sobre paper absorvent perquè xupi una mica l’oli sobrant.
Entenc que el clàssic és posar-los en vinagre, però aquest vi ranci li dona un punt com anisat que m’agrada I si teniu ganes de provar-los amb un punt de gust diferent…
3 comentaris
Focaccia
abril 16, 2010, escrit per Roger Compte, classificat a Pa, Per picar, Primers.
Després d’un text sobre pa que pot fer que sembli una punta complicat, anem a una variant del combo farina-aigua-llevat que és MOLT fàcil. No cal aprendre trucs d’amassar, no cal emmerdar tota la cuina, ho prometo. Amb vosaltres, la focaccia, en una recepta cedida gentilment per un amic italià de la feina. Que l’ha testejat cops i cops. La de la foto, és la del primer dia que en vaig fer. Va sortir prou bona, però se me’n va anar la mà amb la sal. No ha tornat a passar en ocasions posteriors -una calçotada n’és testimoni- però de les de després ja no he pensat a fer-ne foto.
Les mides que poso són les que m’han fet servei per un motlle de silicona rectangular de 25 cm de llarg. Si és més petit, reduiu proporcionalment…
Necessitem:
- 350 grams de farina (de la panificable/de mitja força, si no de la normal)
- 310 ml d’aigua tèbia
- 25 grams de llevat fresc (que és el tamany de les càpsules que venen a alguns supermercats). Si és llevat del sec, serà 1/3 de la quantitat)
- 1 cullerada rasa de sal
- Romaní
- oli d’oliva bo
Primer dissolem el llevat dins l’aigua tèbia. L’afegim a un bol gran (cal que hi sobri un bon espai, ja que la massa creixerà bastant després), amb la meitat de la farina i ho remenem una miqueta (sense matar-se) amb una espàtula. Ho deixem reposar un parell de minuts. Afegim la sal i la resta de farina i ho mesclem bé amb l’espàtula. Ja tenim la barreja preparada, no serà una cosa consistent com molts pans que treballarem, és molt més liquida, però no cal patir, que no caldrà manipular-la (gaire) amb les mans.
Tapem el bol amb un plàstic i triem una opció:
A) Gent sobradament preparada i planificadora: La barreja la fem amb temps i ho deixem unes 12 horetes a la nevera. 2 hores abans que vagi al forn la deixem a temperatura ambient. Fa gràcia veure com creix i s’omple tot de bombolletes, senyal que el llevat ha fet bé la seva feina.
B) Improvisant a última hora. En comptes de 12 hores a la nevera, ho deixem un parell d’hores, tapat, a temperatura ambient.
En principi amb la opció A, més lent i a la nevera, s’hauria de notar una millora en el sabor.
Fet aquest creixement de la massa, posem a precalentar el forn a 230 graus, dalt i baix, una mitja horeta. Mentrestant, traiem un motllo i l’untem bé d’oli -tampoc ens excedim!-. Després aboquem la mescla al motlle i amb les mans (untades d’oli, així no s’enganxarà) l’acabem de distribuir una mica. I punxant amb els dits els hi fem uns clots per tota la massa. Per sobre li tirem un bon rajolí d’oli i fulles de romaní, que li donaran molt bon gust. Tampoc ens passéssim, que l’olor del romaní és penetrant i no cal embriagar.
Ho posem al forn i hauria de tardar uns 20 minuts. Pujarà de volum i ha de quedar torradeta per dalt, però vigilant de no passar-nos amb el temps que sinó quedaria massa seca.
Deixem refredar una mica… i a menjar. Tant d’acompanyament, com de principal. Al de la foto li vaig posar olives negres. També es pot obrir per la meitat i farcir-les amb embotit…
Fàcil, no?
10 comentaris
Pica-pica d’alvocat
gener 9, 2010, escrit per SÍLVIA, classificat a Per picar.
Una delícia customitzada de la meva profe preferida de cuina mexicana, que des de llavors m’he tirat a l’alvocat, de mil maneres!
Ingredients:
-torradeta de pagès
-1 alvocat
-1 tomàquet d’amanir madur
-formatge cheddar
-oli d’oliva
-sal Maldon
-julivert
Preparació:
Primer de tot buidem l’alvocat i l’aixafem bé amb l’ajuda d’una forquilla; ha de quedar cremós. L’untem a la torrada, al damunt hi posem unes rodanxes de tomàquet i per sobre el cheddar fos; jo el fonc al microones (sobretot temperatura superbaixa que si no s’enganxa) amb un pelet de llet. Un rajolí d’oli d’oliva bo, un pèl de sal Maldon i una punta de julivert. Nyaaam!
1 comentari
Melmelada de taronja amarga
gener 8, 2010, escrit per Roger Compte, classificat a Berenars, Per picar.
A sota casa hi tinc un taronger que ara està ben curull. Les taronges que fa, per això, amarguejen. Ja que no n’hi trec suc, abans que se’ls hi passi la bona època volia aprofitar per provar de fer la meva primera melmelada. Feta: n’he quedat més que satisfet! Hi he posat:
- 6 taronges
- 1 llimona
- Sucre de canya integral (mateixa quantitat que fruita)
- Canyella
He netejat les taronges (que hi ha bastant ocell amb tendència a la defecació en altura per la zona) i després les he posat tal qual a bullir una horeta. Diuen que això treu amargor. Les he escorregut i tirat a la batedora, amb una llimona (a la que li he tret la pell només). Ho he triturat ben fi i cap a la panificadora, posant-hi la mateixa quantitat de sucre que de fruita i una cullerada generosa de canyella. Clic a programa de melmelada i que vagi fent la hora i 20 que triga (sense panificadora, posar a olla a foc lent, remenant per vigilar que no s’enganxi, el temps pot ser més o menys el mateix: parar quan l’espessor és la que busquem).
Per altra banda he agafat uns quants pots de vidre (3 amb aquestes mides) i els he posat en aigua bullint per esterilitzar-los. A continuació hi he abocat la melmelada, els he tapat i els he deixat cap per avall (així diria que hi han d’estar un dia, perquè facin bé el buit i no agafin res a dins i per tant aguantin molt temps).
Combinada amb un bon iogurt natural sense sucre està molt bona!
4 comentaris
Magdalenes de rovellons
gener 6, 2010, escrit per SÍLVIA, classificat a Per picar.
Seguim amb les magdalenes… Aquestes són soprenentment boníssimes!
Ingredients (8 unitats):
-200 g de rovellons (o els bolets que vulgueu)
-1 ceba
-1 gra d’all
-2 ous
-100 g de farina
-1 sobret de llevat
-50 cc de llet
-25 cc d’oli
-sal
Preparació:
Triturem la ceba i el gra d’all i els coem a foc suau amb un raig d’oli. Quan estigui estovadet, hi afegirem els rovellons i els saltarem amb el foc més viu. D’altra banda, barregem la farina, els ous, la llet, l’oli, la sal i el llevat i fem que quedi una massa ben llisa. A continuació, a aquesta massa hi afegim el saltat de bolets, ho amalgamem bé i ja podem col·locar-la en motllets i al forn a uns 170 graus uns 20 minutets, o amb el truc de l’escuradents per saber si ja estan a punt. Acompanyades amb una mica de verd, genials!
Quan les torni a fer ja pensaré a fer una foto que es vegi bé l’interior de la magdalena, però aquest dia hi havia gana!
2 comentaris
Magdalenes de romaní, olives negres i emmental
desembre 2, 2009, escrit per SÍLVIA, classificat a Per picar.
Ingredients:
-1/2 kg de farina
-2 branquetes de romaní sec ben esmicolat
-1 sobre de llevat
-30 g d’olives negres sense pinyol
-100 g d’emmental ratllat
-1 got de llet
-200 g de mantega
-4 ous
-una micona de sal
Preparació:
Primer de tot, tamisem la farina i el llevat i ho barregem amb el romaní, les olives tallades ben petites, els ous batuts i una mica de sal. Mentrestant, fonem la mantega al microones i tot seguim l’afegim a la barreja juntament amb l’emmental i a poc a poc la llet, que es vagi amalgament bé. Ho amassem amb les mans perquè quedi ben lligat. Tampem la pasta amb paper film perquè no es ressequi i la deixem reposar unes 12 horetes. Passat aquest temps, la distribuïm en motllos (silicona 4 ever) i ho coem al forn a uns 180 graus (com sempre depenent del forn) fins que estigui cuit (uns 20 min.)
6 comentaris
Torradetes amb pèsols, pera i pecorino
abril 12, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a Per picar.
Ahir per picar abans del plat principal vaig posar torradetes. Una amb olivada comprada la setmana passada, una altra amb brie i melmelada de maduixa per sobre i com a novetat i amb una mica més de treball, aquesta. Primer, fer les torradetes. Vaig comprar una baguette, i la vaig tallar en llesques finetes, les vaig untar amb oli pels dos cantons i les vaig posar al forn (190º) 10 minuts. Ben cruixents!
Primer vaig posar a calentar una olla amb aigua i quan bullia li vaig tirar els pèsols congelats. 2-3 minuts, llavors escorre’ls, passar per aigua freda i cap a triturar-ho, amb una mica d’oli bo, pebre, sal i nou moscada. Després vaig tallar la pera a daus, i el pecorino (sóc fan) a daus de la mateixa mida. Els barreges bé en un bol i els hi tires una mica de vinagre balsàmic de Mòdena o de Jerez. I ara ho montes fàcil. Crema de pèsols sobre la torrada i uns quants daus culminant-ho.
La recepta l’he tret del magnífic llibre (quines fotos, quins plats!) “Queso. De la fondue al pastel de queso” (Ediciones CEAC).
