Arxiu per 'Segons'
Musaka de mató i nous
setembre 24, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a Primers, Segons.
Tenia algunes albergínies de l’hort del meu pare per casa i estava pensant que feien una pinta que mereixien una recepta digna, i així de casualitat em va sortir la musaka vegetariana a la web Ondakin. Pinta brutal, li he canviat alguna petita coseta (en cas de dubte, acudiu a la seva recepta). Amb les mides que poso he pogut omplir una plata de vidre per forn que tinc de forma gairebé el·líptica i d’uns 20 cm de llarg.
- 3 albergínies petites
- 300 grams de mató
- 1 ceba
- Tomàquet fregit (he utilitzat un pot de passata que tenia a l’armari)
- 1 culleradeta d’orenga
- 1/2 culleradeta de canyella
- 1 pessic de nou moscada
- 50 grams de nous
- Formatge parmesà ratllat
Primer, he tallat les albergínies a rodanxes primes (sobre 1 cm de gruix), les he salat i les he posat a l’escorredor, que anessin suant i deixant l’amargor fora.
Després, he posat al foc una paella amb oli i hi he fet una ceba ben picada i a foc molt lent, una mitja horeta.
He recuperat les albergínies, les he eixugat i les he fregit en una paella amb força oli de girasol, a foc molt viu. Després les he posat sobre paper de cuina que xupés una mica l’oli sobrer.
En un bol he barrejat bé el mató, la canyella, l’orenga, la nou moscada i un bon raig d’oli d’oliva bo. Després les nous, ben trencades a trossets, fins fer una pasta més o menys homogènia.
En una plata per anar al forn i untada mínim anet amb oli, hi he dipositat una primera capa d’albergínies, amb una mica de sal per sobre. Després un bon raig del tomàquet fregit, fent una segona capa. A continuació la ceba sofregida. Ara toca la pasterada feta amb el mató i per acabar una altra capa d’albergínies (a la recepta de l’Ondakin li posaven carbassó). Per sobre una mica de parmesà ratllat i abans de servir-lo, uns minutets al forn a gratinar.
3 comentaris
Arrós d’anxoves
setembre 20, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a Primers, Segons.
L’anterior anava dedicat a la Sílvia, aquest a l’altre australiano, el Pere. Un dels últims cops que van venir a casa van portar unes anxoves, que juraria que em va dir el Pere que se les feien a casa els seus pares -a Palafrugell-, i estaven tremebundes. Per dinar d’avui he fet un arrós d’anxoves -els convidats, Raquel & Sito, han fet veure que els hi agradava 
- que he tret del llibre “Sabor Ampurdanés” de Pere Bahí, cuiner del restaurant La Xicra de… Palafrugell (llibre molt xulo, llàstima que no estigui en català). Aquest xef reivindica al llibre els arrossos que tenim al receptari català davant l’invasió de risottos. No deixa de tenir part de raó, és bastant més fàcil trobar risottos a molts restaurants que no un arrós de la terra. Aquest que he fet és dels fàcils i no és descartable que ja es tinguin tots els ingredients per casa, que és una cosa que valoro bastant per les receptes que poden entrar en rotació de repeticions:
- 1 ceba
- 400 grams d’arròs (ja que estàvem empordanesos, arrós de Pals)
- 1′5 litres d’aigua
- 8 anxoves de pot
- 50 grams d’ametlles torrades
- 25 grams de formatge manxego ratllat
En una olla posem un rajolí d’oli i hi tirem la ceba tallada perquè es faci fins al punt que es comenci a enfosquir, llavors li incorporem l’arrós i li aguantem un parell de minuts, remenant. Després afegim l’aigua (que tindrem bullint) -i a la recepta original hi posaven també un pebrot vermell tallat petit- i deixem que vagi bullint. Mentre va fent feina i xupant l’aigua, a un morter piquem les ametlles, després hi afegim les anxoves i ho piquem bé i a continuació el formatge, que quedi una senyora pasterada. Quan faltin uns 5 minuts per tenir l’arrós (aquest de Pals tarda uns 15-17 minuts) afegim la pasterada a l’arrós i ho remenem bé perquè es reparteixi bé. Més tard provem i hi posem una mica de sal, pensant que l’anxova ja hi col·labora. Apaguem el foc, deixem reposar uns minuts i cap al plat
2 comentaris
Risotto al perfum de llimona i alfàbrega
març 21, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a Primers, Segons.
Aquest ens el van ensenyar al curs de risottos de Caprabo i és un de fàcil, senzill i barat. Una de les tantes i tantes variacions a partir de la recepta base. Per a dos persones, he fet servir:
- 1 porro petit
- 1/2 ceba
- 1 vas de vi blanc
- 200 grams d’arròs arborio
- Parmesà ratllat
- Mantega
- Unes quantes fulles d’alfàbrega
- La pell d’una llimona
Tallem el porro a rodanxes finetes i el dorem, un parell de minutets. A una olla li tirem un tros de mantega, que es desfaci i després la 1/2 ceba, triturada, que es dori també. Afegim després l’arrós i el deixem un parell de minuts, que es comenci a posar translúcid. Llavors tirem el vas de vi blanc. Ho deixem una estoneta a foc alt, que redueixi i després ja li podem tirar els porros i el caldo, que tindrem tota l’estona fent xup xup a una altra olla. Afegint el caldo mica en mica, quan l’arrós es quedi sec. Amb aquest tipus d’arrós són uns 18 minuts. Més o menys. En teoria són entre 16 i 18. Avui li he deixat uns 18 ben bons i el gra ha quedat molt al dente. Que per altra banda m’encanta, però també hi ha a qui no li agrada que quedi una mica dur.
Mentre anem fent el procés d’afegir caldo, podem ratllar la pell de la llimona i el parmesà i triturar ben petites 5 o 6 fulles d’alfàbrega. Quan quedin uns 4 minuts pel final, afegim la llimona i l’alfàbrega, remenem i després “mantequem”: li tirem una mica de mantega, remenem mentre es desfà i impregna tot l’arròs i després li afegim el parma, i acabem de remenar. Rectifiquem de sal i ho parem quan estigui el gra d’arròs al punt que volem. Ho deixem reposar a la cassola i servim.
No hi ha comentaris
Freakandó de vedella amb rossinyols
desembre 9, 2008, escrit per SíL, classificat a Segons.
Tradicionarius!
Ingredients:
-mig kg de llata de vedella
-1 pastanaga
-mig porro
-1 ceba
-2 tomàquets madurs
-2 alls
-200 g de rossinyols
-farina
-1 grapadet d’ametlles torrades
-1 grapadet d’avellanes torrades
-1 llesca de pa
-julivert
-mig gotet de vi ranci
Preparació:
Enfarinem la carn i la fregim en una cassola. Quan estigui rosseta, la retirem del foc i la reservem. En quest oli hi sofregim la pastanaga, la ceba i el porro, tot talladet petit. Quan estigui dauradet, hi afegim el tomàquet, peladet i ben petitet, i el vi ranci, i ho deixem coure fins que redueixi el vi. Tot seguit, hi afegim la llata i el brou i ho deixem coure uns tres quarts d’hora. Mentrestant, fem la picada amb les avellanes, les ametelles, els alls, el julivert i el pa. Un cop passats els 4 minuts hi afegim la picada i els bolets (jo els vaig posar de pot, però lleig, millor frescos, llavors els salteu primer) i ho deixem coure uns 10 minutets més. Si ho feu d’un dia per l’altre, molt més bo. Ah, jo vaig rematar el plat amb unes patatones fregides i afegides a la cassola just abans de servir 
3 comentaris
Bacallà al forn
agost 23, 2008, escrit per Roger Compte, classificat a Segons.
Una recepta fàcil extreta del recomanable llibre que em vaig pillar a Lisboa “O grande livro das receitas de Bacalhau”. He fet servir:
- 4 lloms de bacallà
- 2 patates grans
- 2 cebes grans
- 3 grans d’all
- Oli, sal & pebre vermell dolç
Primer escaldem en aigua bullint el bacallà un parell de minuts. El traiem i deixem que es refredi. Posem a precalentar el forn a 200 graus.
En una plata preparem un fons central de l’all tallat a làmines i les cebes també tallades a tires i per sobre li posem el bacallà. Al costat, el rodegem amb patates tallades a rodanxes primes. Per sobre li tirem sal, un polsim de pebre dolç i un raig ben generós d’oli… que quedi el fons ben anegat.
Posem la plata al forn precalentat, 30 minuts, i ja ho tenim Bo, bo.
3 comentaris
Atmetllats de tofu
agost 5, 2008, escrit per Roger Compte, classificat a Segons.
Aclarim primer que no sóc fan del tofu, cosa sosa on les hi hagi. Però en tenia per la nevera d’unes proves que vaig fer, caducava i he aprofitat per fer una recepta que tenia. Quedi clar que en la recepta podem substituir el tofu per pollastre i segur que queda més bo
- Un bloc de tofu (250 grams diria)
- 60 grams d’atmetlles marcona
- Farina
- 4 cullerades soperes de salsa de soja
- Gingebre
- Tres dents d’all
- Sucre moreno
Primer de tot preparem la marinada. En un plat fondo hi posem la salsa de soja, les tres dents d’all ben triturat i el gingebre: el ratllem i l’espremem amb les mans perquè surti una culleradeta de suc de gingebre més o menys. Tallem el tofu a daus i el posem a marinar, remenant una mica perquè s’empapi bé. Ho deixem a la nevera ben bé 1 horeta (una mica més i tot).
En un plat barregem la farina i les atmetlles triturades. Traiem el tofu marinat de la nevera i ho barregem amb l’arrebossat. Ho fregim en oli ben calent, un parell de minuts, i ja ho tenim. Queda gustós… gairebé dignifica lel tofu
1 comentari
Verat amb salsa d’avellanes
agost 3, 2008, escrit per Roger Compte, classificat a Segons.
Verat: un peix a un preu raonable, com ja indica el seu nom i que és ben bo. Per aquesta recepta, treta del llibre de la Mireia Carbó La cuina salvavides, he fet servir (per dos):
- 2 verats
- 2 patates
- 40 gr d’avellanes torrades
- 60 gr de parmesà ratllat
- 1 gra d’all
- Oli & sal
Primer, pelar les patates, tallar-les a rodanxes i fregir-les a foc ben calent. Quan comencin a posar-se doradetes les traiem i les posem de fons a una plata per anar al forn. A sobre de les patates li col·loquem els dos verats (demanant a la peixateria que l’obrin i el desespinin, que sempre estalvia feina), salats. El forn el teniem precalentat a 180 graus, i hi deixem el peix un quartet d’hora.
Mentrestant preparem la salsa: ajuntem l’all, les avellanes i el parmesà, li afegim una mica de sal i ho triturem amb el minipimer. Anem afegint oli perquè agafi la consistència de salsa que volem.
Al cap del quart d’hora traiem la plata. Ruixem el verat i les patates amb la salsa i ho deixem al forn uns minutets més. Ho traiem i a disfrutar
No hi ha comentaris
Rosada amb cuscus de verdures
juliol 28, 2008, escrit per Roger Compte, classificat a Segons.
La recepta original portava lluç, però vaja la rosada fa el fet, inclús congelada com era el cas. He fet servir (per dos persones o per dinar + carmanyola per la setmana):
- Un parell de talls de rosada
- 200 grams de cuscus
- 2 pastanagues
- 2 tomàquets
- 1 ceba
Primer he fet el sofregit: la ceba picada ben fina primer, després la pastanaga pelada i triturada i després el tomàquet pelat, triturat i amb una mica de sal i sucre. Ho he deixat una estona i després hi he incorporat el cuscus (que prèviament havia preparat perquè s’inflés durant uns 10-15 minuts amb aigua calenta). Barrejat bé el cuscus amb el sofregit, parem el foc.
Fregim la rosada en oli ben calent, dos minuts per banda i ja podem preparar el plat amb el cuscus per sota i la rosada a dalt. Fàcil i sa: double hit combo.
No hi ha comentaris
Calamars a les 2 espècies
juliol 26, 2008, escrit per Roger Compte, classificat a Primers, Segons.
Això, per un parell de persones:
- 400 grams d’anelles de calamar
- 100 grams de farina d’arròs
- 2 clares d’ou
- 1 cullerada sopera de curri en pols
- 1 cullerada sopera de pebre negre
- Mig carbassó
- Oli de girasol
Agafem la farina i en fem tres grapats. Un el deixem tal qual, l’altre el barregem amb el curri i l’altre amb el pebre negre.
Batem les clares. Tallem el carbassó amb la mandolina que quedi ben primet i el passem per la farina sense res i després per la clara. El tirem a una paella amb l’oli ben calent i retirem quan estigui doradet. Després enfarinem la meitat dels calamars amb la farina de pebre negre i l’altra meitat amb la de curri. Els passem per la clara i els fregim. Al treure de la paella ho passem per un paper absorbent perquè xupi l’oli. Li tirem una mica de sal i ja estan per ser degustats. Fàcil
(a la recepta d’on ho vai treure -a una revista- en comptes del carbassó li posaven xampinyons laminats. Quedi dit)
No hi ha comentaris
Pastís sanot de carbassa i nous
maig 12, 2008, escrit per Roger Compte, classificat a Primers, Segons.
Aclarim el “sanot”: estic fent un curs de cuina vegetariana a La Sedeta (no m’he fet vegetarià, aclaro) i fem receptes així bones i senzill. Que es podrien fer amb altres ingredients sense cap problema, però agafem les versions més “sanes” -colesterol, greixos saturats, etc…- (la farina integral, tofu en comptes de crema de llet…). Per fer aquest pastís he fet servir:
Per la base:
- 150 grams de farina integral
- 80 ml d’oli
- 40 ml d’aigua
- Un pessic de sal
Pel farcit:
- 4 cebes (400 grams)
- 200 gr de carbassa
- 250 grams de tofu
- 2 ous
- Una dotzena de nous, trossejades
- Oli d’oliva bo
- Sal, pebre, nou moscada i gingebre.
- Formatge parmesà ratllat
Primer fem la base. Es pot comprar, però ja que estem per lo sa, ho fem bé. Barregem els ingredients de la base (afegint farina si fa falta o una mica d’aigua si queda massa sec) i fem una bola. Agafem el motllo pel pastís, l’untem d’oli i estenem la massa per la base i les parets, fent-ne una capa fina. Punxem la base amb una forquilla, li podem posar alguna cosa de pes a sobre -cigrons?- perquè no s’infli i la posem al forn precalentat a 180 graus fins que comenci a quedar torradeta. La traiem, que no es cremés -he estat a punt avui-.
Preparem el farcit: per un cantó tallem la ceba petita i la posem a daurar a foc lent amb una paella amb molt poc oli i tapada, fins que quedi transparent. Llavors hi afegim la carbassa tallada a daus, que es vagi fent fins que quedi tova. Amb el resultat podem fer dos coses: ho afegim tal qual, per a qui li agradi notar els trossos de carbassa i ceba, o passar-ho pel minipimer, que aquest cop ho he fet així.
Per altre banda, a la batedora hi posem el tofu, 2 cullerades d’oli d’oliva bo, sal, pebre, nou moscada i una mica de gingebre ratllat. En un bol hi posem els dos ous (es podria fer sense i seria encara més sanot, però així el pastís queda una mica més compacte), els batem, i li afegim el tofu triturat i la ceba & carbassa. Remenem tot que quedi ben homogeni i li afegim les nous, tallades a trossos ben petits. Remenem una mica perquè quedin repartides i ho aboquem sobre el motllo que tenim amb la massa cuita. Un cop ben distribuit, per sobre li tirem una mica de parmesà ratllat
Ho posem al forn precalentat a 180º i estarà llest en cosa d’una mitja horeta. Ho indica el clàssic truco de punxar-ho amb un escuradents i quan surt net, ja està.
-