Arxiu per 'Segons'
Croquetes
juny 6, 2010, escrit per SÍLVIA, classificat a Per picar, Primers, Segons.
De pernil… De formatge…
Recepta fàcil però entretinguda. Ha valgut la pena, que mones i bones que m’han quedat! 
La recepta de la Ruscalleda la clava (Cuinar per ser feliç).
Ingredients per a unes 16 croquetes:
-1 ceba
-50 g de farina
-25 g de farina de blat de moro (Maizena)
-1/4 de l de llet
-2 ous (separem les clares dels rovells)
-nou moscada
-sal
-oli d’oliva
-150 g de formatge ratllat (75 g d’emmental + 75 g de gruyère)
-75 g de pernil ibèric
Preparació:
Primer de tot, piquem la ceba ben fina i la coem en una paella amb un raig d’oli. Mentre això va fent, en un bol barregem els rovells, la farina, la Maizena, una mica de sal i una punta de nou moscada. Dividim aquesta mescla en dos; a una li afegim el formatge i a l’altre el pernil, i mesclem bé. Un cop cuita la ceba, necessitarem una altra paella per dividir-la, meitat i meitat; i a una li afegim la barreja de formatge i a l’altra la de pernil. Barregem sense parar que si no s’enganxa i caca (us aconsello primer coure una massa i després l’altra, si no podeu acabar una mica dels nervis) i ho deixem coure fins que quedi una massa fineta (uns 8 min.). Ho aboquem en un bol i ho deixem refredar. Repetim la mateixa operació amb l’altra massa. I ara ve la part que mola, fer les boles de les croquetes. Jo al final he ficat les masses uns 20 min. al congelador per poder manejar-les perquè no me’n sortia… Bé, un cop més fredes amb l’ajuda d’un parell de culleres he anat fent les croquetes; normalment m’agrada enguarrar-me les mans, però aquesta massa es resisteix! Després, es passen per les clares d’ou batudes i pel pa ratllat, i a coure amb oli ben roent!
Són currada, però res a veure amb les congelades!
2 comentaris
Sípia amb mandonguilles
maig 9, 2010, escrit per SÍLVIA, classificat a Segons.
Va de mandonguilles…
Ingredients:
-700 g de sípia bruta (unes 3 sípies grosses)
-300 g de carn magra picada
-300 g de vedella picada
-farina
-1 ou
-molla de pa
-1 rajolí de llet
-brou de peix
-brou de carn
-2 cebes
-1 tomàquet
-2 grans d’all
-2 torradetes
-80 g d’avellana torrada
Preparació:
Primer de tot, fem el sofregit amb una ceba i el tomàquet, així es va fent a poc a poc mentre fem la resta del plat. Per fer la pasta de les mandonguilles, barregem la carn magra i la vedella picades amb l’ou i la molla de pa, que haurem remullat amb una mica de llet; com més molla de pa hi posem, més amorosetes quedaran les mandonguilles. Un cop ben barrejat, fem les boletes i les enfarinem una mica. Les fregim amb el foc una mica fort, que quedin rosses.
Ara ve el drama de la sípia… Les tallem a tires; sobretot que us les netegin bé, perquè si no tindreu la guerra de la tinta a la cuina! El senyor Bic hi hauria fet negoci Les saltem en una cassola amb un bon raig d’oli i quan estiguin cuitetes hi afegirem l’altra ceba i un gra d’all ben picadets, i quan s’hagin fet una mica, hi afegirem dos cullerots ben bons de cada brou i les mandonguilles. Ho deixem coure uns 20 minuts.
Mentrestant, fem la picada. Posem les avellanes, l’altre gra d’all, les dues torradetes i ho piquem; amb la picadora del túrmix per la via ràpida o amb el morter de tota la vida, més lent el tema. Un cop tenim la picada feta, hi afegim un parell de cullerades del sofregit, que ja tindrem a punt. Si us en sobra, cap al congelador, que sempre va bé tenir-ne de fet. Incorporem la barreja de la picada amb el sofregit a la cassola i ho remenem bé i deixem que faci xup-xup uns minuts més perquè s’espesseixi. És una mica currada, però és de llagrimeta de bo, deliciós!
4 comentaris
Mandonguilles de bacallà amb pèsols
maig 8, 2010, escrit per Roger Compte, classificat a Segons.
He acudit un cop més al “Cuina catalana de veritat”, del Pere Sans (Editorial Comanegra) un recull fantàstic de la nostre cuina tradicional, que nomes té el problema pels que no som tan avançats a la cuina de la vaguetat a l’hora d’enumerar quantitats en cada recepta. M’havia despertat avui amb ganes de cuinar bacallà i al veure pel mig els pèsols a les propostes de combinació de les mandonguilles, m’he decidit. Que ara estan tremendos. Cap al mercat de l’Abeceria a comprar: el bacallà sempre el compro a la parada de la bacallaneria Ràfols. Sempre m’ha sortit molt bo el que els hi he comprat, però a part, sóc dels que valoro el carinyo que et donen i la parella que porten la parada són simpatiquíssims. A més, per fer les mandonguilles m’han ofert un bacallà ja picat i barrejat amb julivert, amb el que retallava temps d’elaboració de la recepta. Ells aprofiten els trossos que retallen d’altres parts del bacallà que venen i a mi em surt ja preparat i més barat.
Per 4 persones (o 3 + carmanyoles per la setmana, com ha estat el cas):
- 400 grams de bacalla dessalat
- Julivert, all (2 dents)
- 50 grams de pa ratllat
- 1 ou
- Sal, pebre, nou moscada
- Farina
- 1 ceba ben formosa
- 1’250 kg pèsols sense desgranar
- 1 rajolí de vi ranci
- 1 vas de vi blanc
- 70 grams avellanes torrades
Si el bacallà no us ve preparat, el piqueu. En un bol barregeu el bacallà, all i julivert picat (jo ja tenia el julivert incorporat), el pa ratllat, un ou batut, un polsim de nou moscada, un polsim de pebre i una mica de sal si fes falta, que probablement no. Ho barregem bé i fem boletes. Les enfarinem i cap a fregim en oli d’oliva. Quan estiguin ben rosses (important: jo n’he deixat alguna de menys fregida i més tard se m’han trencat, incidint greument en l’estètica del plat -que no el gust-) les traiem i les reservem sobre paper absorvent.
Mentrestant en una olla (cassola de fang, alternativa) hi tenia la ceba ben picada i sofregint-se ben lentament. Hi he posat les mandonguilles, els pèsols (prèviament desgranats -del pes que poso al llistat d’ingredients en devien quedar uns 300-400 grams, imagino-), un vas de vi blanc i aigua fins just cobrir per sobre dels pèsols. A bullir, i que vagi fent xup xup lentament, 20 minuts. Després afegim les avellanes torrades, picades i ho deixem 10 minutets més.
Cap a taula i a disfrutar. Era el primer cop que ho feia. Però vist el resultat i la dificultat tirant a baixa, repetiré
6 comentaris
Rap amb albergínia i olives negres
abril 17, 2010, escrit per SÍLVIA, classificat a Segons.
Un segon fàcil i bo!
Ingredients:
-8 talls de rap (a 2 x cap)
-150 g d’olives negres d’Aragó
-1 albergínia grossa
-sèsam
-salsa de soja
-julivert
-oli d’oliva
Preparació:
Desossem les olives i les fiquem al forn perquè s’assequin. Mentrestant, pelem l’albergínia, la tallem a daus i la fregim amb un raig d’oli. Amb les olives al forn i l’albergínia al foc, aprofitem per saltar el rap, que quedi una mica dauradet. Un cop assecades les olives, les traiem del forn i les triturem amb el túrmix amb un bon raig d’oli. Hi afegim el sèsam i col·loquem aquesta pasta a la base del plat. Quan l’albergínia estigui gairebé a punt, hi afegim una mica de salsa de soja, i que es cogui un minutet més. Mentre, fiquem el rap al forn uns 5 minuts perquè s’acabi de coure. L’emplatem damunt la base de les olives, amb l’albergínia al costat i una mica més de sèsam al damunt. Ho decorem amb una mica de julivert.
2 comentaris
Musaka de mató i nous
setembre 24, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a Primers, Segons.
Tenia algunes albergínies de l’hort del meu pare per casa i estava pensant que feien una pinta que mereixien una recepta digna, i així de casualitat em va sortir la musaka vegetariana a la web Ondakin. Pinta brutal, li he canviat alguna petita coseta (en cas de dubte, acudiu a la seva recepta). Amb les mides que poso he pogut omplir una plata de vidre per forn que tinc de forma gairebé el·líptica i d’uns 20 cm de llarg.
- 3 albergínies petites
- 300 grams de mató
- 1 ceba
- Tomàquet fregit (he utilitzat un pot de passata que tenia a l’armari)
- 1 culleradeta d’orenga
- 1/2 culleradeta de canyella
- 1 pessic de nou moscada
- 50 grams de nous
- Formatge parmesà ratllat
Primer, he tallat les albergínies a rodanxes primes (sobre 1 cm de gruix), les he salat i les he posat a l’escorredor, que anessin suant i deixant l’amargor fora.
Després, he posat al foc una paella amb oli i hi he fet una ceba ben picada i a foc molt lent, una mitja horeta.
He recuperat les albergínies, les he eixugat i les he fregit en una paella amb força oli de girasol, a foc molt viu. Després les he posat sobre paper de cuina que xupés una mica l’oli sobrer.
En un bol he barrejat bé el mató, la canyella, l’orenga, la nou moscada i un bon raig d’oli d’oliva bo. Després les nous, ben trencades a trossets, fins fer una pasta més o menys homogènia.
En una plata per anar al forn i untada mínim anet amb oli, hi he dipositat una primera capa d’albergínies, amb una mica de sal per sobre. Després un bon raig del tomàquet fregit, fent una segona capa. A continuació la ceba sofregida. Ara toca la pasterada feta amb el mató i per acabar una altra capa d’albergínies (a la recepta de l’Ondakin li posaven carbassó). Per sobre una mica de parmesà ratllat i abans de servir-lo, uns minutets al forn a gratinar.
3 comentaris
Arrós d’anxoves
setembre 20, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a Primers, Segons.
L’anterior anava dedicat a la Sílvia, aquest a l’altre australiano, el Pere. Un dels últims cops que van venir a casa van portar unes anxoves, que juraria que em va dir el Pere que se les feien a casa els seus pares -a Palafrugell-, i estaven tremebundes. Per dinar d’avui he fet un arrós d’anxoves -els convidats, Raquel & Sito, han fet veure que els hi agradava - que he tret del llibre “Sabor Ampurdanés” de Pere Bahí, cuiner del restaurant La Xicra de… Palafrugell (llibre molt xulo, llàstima que no estigui en català). Aquest xef reivindica al llibre els arrossos que tenim al receptari català davant l’invasió de risottos. No deixa de tenir part de raó, és bastant més fàcil trobar risottos a molts restaurants que no un arrós de la terra. Aquest que he fet és dels fàcils i no és descartable que ja es tinguin tots els ingredients per casa, que és una cosa que valoro bastant per les receptes que poden entrar en rotació de repeticions:
- 1 ceba
- 400 grams d’arròs (ja que estàvem empordanesos, arrós de Pals)
- 1’5 litres d’aigua
- 8 anxoves de pot
- 50 grams d’ametlles torrades
- 25 grams de formatge manxego ratllat
En una olla posem un rajolí d’oli i hi tirem la ceba tallada perquè es faci fins al punt que es comenci a enfosquir, llavors li incorporem l’arrós i li aguantem un parell de minuts, remenant. Després afegim l’aigua (que tindrem bullint) -i a la recepta original hi posaven també un pebrot vermell tallat petit- i deixem que vagi bullint. Mentre va fent feina i xupant l’aigua, a un morter piquem les ametlles, després hi afegim les anxoves i ho piquem bé i a continuació el formatge, que quedi una senyora pasterada. Quan faltin uns 5 minuts per tenir l’arrós (aquest de Pals tarda uns 15-17 minuts) afegim la pasterada a l’arrós i ho remenem bé perquè es reparteixi bé. Més tard provem i hi posem una mica de sal, pensant que l’anxova ja hi col·labora. Apaguem el foc, deixem reposar uns minuts i cap al plat
2 comentaris
Risotto al perfum de llimona i alfàbrega
març 21, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a Primers, Segons.
Aquest ens el van ensenyar al curs de risottos de Caprabo i és un de fàcil, senzill i barat. Una de les tantes i tantes variacions a partir de la recepta base. Per a dos persones, he fet servir:
- 1 porro petit
- 1/2 ceba
- 1 vas de vi blanc
- 200 grams d’arròs arborio
- Parmesà ratllat
- Mantega
- Unes quantes fulles d’alfàbrega
- La pell d’una llimona
Tallem el porro a rodanxes finetes i el dorem, un parell de minutets. A una olla li tirem un tros de mantega, que es desfaci i després la 1/2 ceba, triturada, que es dori també. Afegim després l’arrós i el deixem un parell de minuts, que es comenci a posar translúcid. Llavors tirem el vas de vi blanc. Ho deixem una estoneta a foc alt, que redueixi i després ja li podem tirar els porros i el caldo, que tindrem tota l’estona fent xup xup a una altra olla. Afegint el caldo mica en mica, quan l’arrós es quedi sec. Amb aquest tipus d’arrós són uns 18 minuts. Més o menys. En teoria són entre 16 i 18. Avui li he deixat uns 18 ben bons i el gra ha quedat molt al dente. Que per altra banda m’encanta, però també hi ha a qui no li agrada que quedi una mica dur.
Mentre anem fent el procés d’afegir caldo, podem ratllar la pell de la llimona i el parmesà i triturar ben petites 5 o 6 fulles d’alfàbrega. Quan quedin uns 4 minuts pel final, afegim la llimona i l’alfàbrega, remenem i després “mantequem”: li tirem una mica de mantega, remenem mentre es desfà i impregna tot l’arròs i després li afegim el parma, i acabem de remenar. Rectifiquem de sal i ho parem quan estigui el gra d’arròs al punt que volem. Ho deixem reposar a la cassola i servim.
No hi ha comentaris
Freakandó de vedella amb rossinyols
desembre 9, 2008, escrit per SÍLVIA, classificat a Segons.
Tradicionarius!
Ingredients:
-mig kg de llata de vedella
-1 pastanaga
-mig porro
-1 ceba
-2 tomàquets madurs
-2 alls
-200 g de rossinyols
-farina
-1 grapadet d’ametlles torrades
-1 grapadet d’avellanes torrades
-1 llesca de pa
-julivert
-mig gotet de vi ranci
Preparació:
Enfarinem la carn i la fregim en una cassola. Quan estigui rosseta, la retirem del foc i la reservem. En quest oli hi sofregim la pastanaga, la ceba i el porro, tot talladet petit. Quan estigui dauradet, hi afegim el tomàquet, peladet i ben petitet, i el vi ranci, i ho deixem coure fins que redueixi el vi. Tot seguit, hi afegim la llata i el brou i ho deixem coure uns tres quarts d’hora. Mentrestant, fem la picada amb les avellanes, les ametelles, els alls, el julivert i el pa. Un cop passats els 4 minuts hi afegim la picada i els bolets (jo els vaig posar de pot, però lleig, millor frescos, llavors els salteu primer) i ho deixem coure uns 10 minutets més. Si ho feu d’un dia per l’altre, molt més bo. Ah, jo vaig rematar el plat amb unes patatones fregides i afegides a la cassola just abans de servir 
3 comentaris
Bacallà al forn
agost 23, 2008, escrit per Roger Compte, classificat a Segons.
Una recepta fàcil extreta del recomanable llibre que em vaig pillar a Lisboa “O grande livro das receitas de Bacalhau”. He fet servir:
- 4 lloms de bacallà
- 2 patates grans
- 2 cebes grans
- 3 grans d’all
- Oli, sal & pebre vermell dolç
Primer escaldem en aigua bullint el bacallà un parell de minuts. El traiem i deixem que es refredi. Posem a precalentar el forn a 200 graus.
En una plata preparem un fons central de l’all tallat a làmines i les cebes també tallades a tires i per sobre li posem el bacallà. Al costat, el rodegem amb patates tallades a rodanxes primes. Per sobre li tirem sal, un polsim de pebre dolç i un raig ben generós d’oli… que quedi el fons ben anegat.
Posem la plata al forn precalentat, 30 minuts, i ja ho tenim Bo, bo.
3 comentaris
Atmetllats de tofu
agost 5, 2008, escrit per Roger Compte, classificat a Segons.
Aclarim primer que no sóc fan del tofu, cosa sosa on les hi hagi. Però en tenia per la nevera d’unes proves que vaig fer, caducava i he aprofitat per fer una recepta que tenia. Quedi clar que en la recepta podem substituir el tofu per pollastre i segur que queda més bo
- Un bloc de tofu (250 grams diria)
- 60 grams d’atmetlles marcona
- Farina
- 4 cullerades soperes de salsa de soja
- Gingebre
- Tres dents d’all
- Sucre moreno
Primer de tot preparem la marinada. En un plat fondo hi posem la salsa de soja, les tres dents d’all ben triturat i el gingebre: el ratllem i l’espremem amb les mans perquè surti una culleradeta de suc de gingebre més o menys. Tallem el tofu a daus i el posem a marinar, remenant una mica perquè s’empapi bé. Ho deixem a la nevera ben bé 1 horeta (una mica més i tot).
En un plat barregem la farina i les atmetlles triturades. Traiem el tofu marinat de la nevera i ho barregem amb l’arrebossat. Ho fregim en oli ben calent, un parell de minuts, i ja ho tenim. Queda gustós… gairebé dignifica lel tofu
