Arxiu per 'Segons'
Lluç emporrat al papillot
agost 28, 2007, escrit per Roger Compte, classificat a Segons.
L’apassionant món del paper albal a la cuina… necessitem (per dos persones):
- Un porro grandot
- Mig lluç
- Espàrrecs
- Una llimona
- Farigola
- Paper de plata
Primer anem a la plaça, demanem un lluç ben maco, que ens el preparin ben netejadet i sense pell i tallat a filets. Per dos persones hauria de sobrar lluç… Després passem els porros tallats per una paella amb una mica d’oli, i els deixem que es vagin fent a foc lents, sense que arribin a agafar coloret (el terme tècnic és “rehogar”). També fem de la mateixa manera els espàrrecs.
Preparem la paperina: tallem un tall gran de paper de plata, li posem primer un llit de porro i a sobre el tall de lluç. Li tirem un rajolinet de suc de llimona, una mica d’oli bo, sal i pebre. Al costat li posem els espàrrecs i una branca de farigola (que li donarà un perfum superbo, sempre que t’agradi la farigola, clar). Un cop fet tot això, li posem a sobre un tall de paper de plata de la mateixa mida i ara és qüestió d’anar doblegant els costats (millor fer un doble doblec) apretant amb els dits perquè quedi ben tancat. Al final podem doblegar les cantonades cap a dins per acabar d’assegurar que no s’escaparà aire.
Queda posar-ho al forn a uns 200º i esperar fins que la paperina s’infli del tot: llavors ja ho podem treure. Vindrien a ser uns 20 minutets… Després es serveix al plat directament amb el paper de plata: el convidat ho trenca amb el ganivet i li ve la bafarada de lluç, porro i farigola als nassos.
4 comentaris
Tonyina agredolça
maig 27, 2007, escrit per Roger Compte, classificat a Segons.
Necessitem (com per 6 persones):
- 6 talls de tonyina
- 3 alls
- 1/2 quilo de ceba
- 800 grams de tomàquets madurs
- 2/3 cullerades de mel
- Vinagre de jerez
- Oli, sal, sucre & julivert
Primer anem pel sofregit (si hi ha poc temps, doncs es fa el dia abans). En una olla amb oli hi posem els tres alls tallats a làmines. Posem a calentar. Quan els alls comencin a agafar color, li tirem la ceba, tallada en juliana. Quan sigui tova hi afegim el tomàquet (que abans haurem pelat, tret les llavors i trossejat). Li posem sal i un polsim de sucre i deixem que vagi fent a foc lent un parell d’horetes, remenant de tant en tant.
Quan tinguem el sofregit fet, li afegim la mel i remenem bé perquè es barregi. Després li afegim un rajolí de vinagre i ja hi podem posar els talls de tonyina. Tapem l’olla i els deixem uns 3 minuts per banda. Si no caben els talls a l’olla (l’habitual), anem traient els que ja estan fets i ja els afegirem al final a dins. Al final li tirem una mica de julivert per sobre i ja està preparat per ser engolit.
* Nota: a la recepta original (que tinc en fotocopia i no puc citar el llibre, perquè no el sé) hi posen (al mateix moment que la mel) 6 cogombrets amb vinagre tallats fins. A mi, com no m’agraden gaire…
No hi ha comentaris
Sardines amb nous i olives d’Aragó
maig 6, 2007, escrit per SÍLVIA, classificat a Segons.
Com molen les olives negres d’Aragó! 
Ingredients:
-sardines (una mitja dotzena per cap)
-olives negres d’Aragó (un grapadet)
-nous (un altre grapadet)
-oli d’oliva
-julivert
-1 ceba
-2 grans d’all
-parmesà ratllat
Preparació:
Quan compreu les sardis, demaneu a la peixater/a que us les netegi bé, digueu que són per coure al forn; vaja, que en tregui les espines i les escati… és una caca, perquè és una matada i no els hi surt gaire a compte, però si hi teniu bon rotllo no hi posarà cap pega.
Primer de tot, poseu les sardines, obertes, en una safata per anar al forn. Agafeu el julivert, les nous, els grans d’all i tritureu-ho amb el túrmix, mentre hi aneu afegint oli; ha de quedar amb la textura d’una salseta, no gaire més espès. Ratlleu la ceba i afegiu-la a la barreja anterior. Ho mesclem tot bé i reguem les sardinetes amb aquesta barreja. Ho empolvorem amb el parmesà ben ratllat i hi afegim les olives. I ho posem a coure al forn a uns 180 graus uns 10-15 minuts. Superfàcil
1 comentari
Calamars farcits
abril 15, 2007, escrit per Nuria, classificat a Primers, Segons.
(nota: a la foto també surten mandonguilles de calamar… això queda per una altra recepta)
Per a 4 persones compteu:
- 8 calamars (mitjans)
- 400 grs de carn picada de porc
- 2 grans d’all
- julivert
- 1 ou
- pa sec
- farina
- oli
- 1 ceba gran
- 2 tomàquets madurs
- fumet de peix
- escura-dents
Netegeu bé els calamars (quan els compreu vigileu que estiguin ben sencers) i deixeu-los escòrrer. Separeu les bosses de la resta (potes, ales, etc.).
Passeu per la picadora la carn de porc, les potes i ales del calamar, els alls pelats i unes fulles de julivert, vigilant que quedi ben barrejat. Afegiu després l’ou i treballeu-ho tot junt. Per lligar-ho us anirà bé afegir-hi una mica de pa sec, ratllat. No cal posar-hi sal ja que la carn picada acostuma a estar amanida.
Quan estigui ben barrejat fregiu lleugerament aquest farcit en una paella, amb una mica d’oli. Aneu-ho remenant, a fi que quedi fregit tot plegat, no només la part exterior.
Amb aquest farcit (que haureu deixat refredar una mica) ompliu les bosses dels calamars, apretant però vigilant alhora de no rebentar-les. Tanqueu cada calamar amb un escura-dents i el punxeu uns quants cops (això evitarà que es rebentin al posar-los a la paella).
En una paella amb una mica d’oli hi fregiu els calamars, que abans haureu enfarinat lleugerament. Han de quedar enrossits, però no massa, ja que acabaran de coure després.
Reserveu-los.
Coleu l’oli i poseu-lo en una cassola (de fang o antiadherent). Quan estigui calent afegiu-hi una ceba picada. Que vagi coent poc a poc. Quan estigui gairebé confitada incorporeu-hi els tomàquets ratllats. Rectifiqueu el punt de sal.
Quan el sofregit estigui fet podeu passar-lo pel xino i tornar-lo a la cassola. Afegiu aleshores el fumet de peix i barregeu-ho bé. Ha de coure a foc lent. Al cap d’un quart d’hora podeu incorporar-hi els calamars farcits i que vagi fent.
Opcionalment podeu afegir-hi, en aquest moment, una mica de vi (vi blanc o vi ranci, com preferiu). I si voleu també una picada d’ametlles. Si us agraden els bolets també podeu posar-hi uns quants camagrocs, passats per la paella.
Aquest guisat queda millor si el prepareu el dia abans de menjar-lo. Podeu acompanyar-lo amb un arròs blanc.
2 comentaris
Pastisset de verdures i dàtils
març 26, 2007, escrit per Roger Compte, classificat a Primers, Segons.
Aquesta recepta me l’ha enviat el Marcel al mail i no l’he provat però pinta molt bé! Copypastejo tal qual m’ho ha escrit:
“Ingredients per 4:
3 Pastanagues
1 carbassó
2 porros
1 pebrot vermell
1 pebrot italià
3 cors de carxofes
xampinyons a làmines
dàtils desossats i triturats
formatge manxego
comí mòlt.
sal, pebre
caiena.
Es sofregeixen les verdures que quedin ben poxades. Al final les pastanagues tallades a juliana perquè li donin un toc cruixent. Es deixa el sofregit a punt de sal i una mica de pebre i s’afegeix una caiena i el comí mòlt.
En un bol o safata es posa un terra de xampinyons i 1 capa de sofregit de verdures, 1 capa de dàtils, i el manxego per sobre (si es vol es poden succeir diferents capes de dàtils i sofregit). Fet això es forneja per gratinar el manxego i llest.”
2 comentaris
Calamarsets amb carxofes
febrer 21, 2007, escrit per SÍLVIA, classificat a Primers, Segons.
Una altra recepta de calamarsets, però aquest cop amb carxofes, aprofitem ara que n’és l’època
Ingredients:
-2 kg de carxofes
-600 g de calamarsets (que n’hi hagi, que perden molt)
-oli de gira-sol
-oli d’oliva
-3 grans d’all
-julivert
-1 tasseta de tomàquet
-farina
Preparació:
Primer de tot, traiem les fulles de les carxofes, les netegem i les tallem a quarts. Les arrebossem amb una mica de farina i les posem a fregir en una paella amb oli de gira-sol. Quan estiguin rossetes les retirem del foc i les posem a escórrer damunt d’un paper de cuina, perquè n’absorbeixi l’oli. A continuació, coem els calamarsets (guai si us n’hi poden treure l’ull, que dic jo, i netejar-los una mica a la peixateria) en una cassola amb oli d’oliva. Mentrestant, fem una bona picada amb els alls, el julivert i l’oli d’oliva. Quan els calamars estiguin cuits, afegim a la cassola la tasseta de tomàquet i la picada, ho remenem bé, i tot seguit hi afegim les carxofes. Deixem que tot plegat faci una mica de xup-xup uns 3 minutets i pim-pam ja ho tenim. Xupat!
No hi ha comentaris
Llibrets de sardina
gener 28, 2007, escrit per Roger Compte, classificat a Primers, Segons.
Bo, bo. Alternativa a la clàssica sardina fregida. Peix bo i barato, en comparació. Necessitem:
- 10 sardines
- 50 grams de pernil
- 1 ou
- Formatge ratllat emmental
- Julivert
Preparem les sardines (millor si a la peixateria s’enrotllen i ho fan ells). O sigui treure-li cap i espines i obrir-les pel mig. En una plata per anar al forn untada amb oli hi posem la meitat i les salem una mica. Per altra banda preparem el farcit: batem l’ou i després li afegim el formatge el pernill tallat ben petit i el julivert. Ho aboquem per sobre les sardines. Després agafem les sardines que queden, les salem, i ho cobrim. Amb tot ja preparat li tirem una punta més de sal i un rajolí d’oli. Ho posem al forn, que haurem precalentat a 180 graus. Més o menys tarda un quartet d’hora.
5 comentaris
Calamarsets saltats amb all i julivert amb pomme de terre dans le microondes
gener 28, 2007, escrit per Roger Compte, classificat a Primers, Segons.
El plat en si no té massa misteri, però ja que faig la foto… Res, calamarsets ben triats i rentats. Els salpebrem una mica, i els saltem en una paella amb una mica d’oli i foc viu fins que comencin a deixar la seva aigua. Els traiem i els deixem escorrer. Afegim una mica més d’oli a la paella i quan estigui ben calent, els acabem de fer quins que comencin a quedar rossets. En aquest punt els hi tirem all i julivert picadet ben petit, vigliant que l’all no s’arribi a cremar, ho tenim uns minutets, i ho traiem.
Per acompanyar, les patates fàcils al microones (que no en tenia fins fa poc). Patata rentada, tallada per la meitat, se li fa una quadricula amb un ganivet, se li tira sal, pebre i oli i 5 minuts al microones a màxima potència. Després abans de servir, una mica de formatge i 1 minutet més.
No hi ha comentaris
Coca de verdures al pesto
gener 17, 2007, escrit per Roger Compte, classificat a Primers, Segons.
Poc actualitzat està això: sense gaire temps lliure, pocs intents culinaris. Avui he fet una cosa facileta i que ha quedat superbona. Té moltes variants i es pot fer amb verdura ja cuita que sobri. He fet servir:
- Mongetes verdes
- Esparrecs
- 1 ceba
- Una alberginia petita
- Pesto
- Pasta brisa
Primer, per un cantó he fet les verdures (com ja he dit, si ja tens fetes verdures, amb que les hi treguis una mica l’aigua que puguin tenir amb paper de cuina, ja va bé) amb el wok. Tot talladet ben petit, a foc molt lent, amb la tapa posada i un bon rato que vagin fent.
Després he desplegat la pasta brisa, li he posat les verdures a una meitat, ho he salpebrat i li he afegit una mica d’oli i salsa pesto que tenia feta a la nevera. He tancat la pasta brisa com si fos una calzone, ho he punxat una mica amb la forquilla, i ho he posat a una safata untada amb oli al forn. Una mitja horeta, a 150 graus. Ha quedat molt bo.
No hi ha comentaris
Bacalhau a bras
desembre 17, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a Primers, Segons.
El primer intent de fer aquesta recepta típica de Portugal (vaig comprar a Lisboa el Grande Livro das receitas de Bacalhau) que ha sortit bo de gust però no ha quedat tan de foto com els que havia vist. Poso els ingredients que he posat (en funció de quantitats que em quedaven) i que fan més o menys teca suficient per dos persones. Necessitaríem :
- 250 gr de bacallà esqueixat
- 300 gr de patates
- 3 ous
- Olives negres
- 2 cebes petites
- 2 grans d’all
- Oli, pebre, julivert
Per començar preparem el bacallà esqueixat tal com s’hagi de deixar per posar-lo al punt de sal correcte… El meu tocava tenir-lo una horeta en aigua a la nevera. Mentrestant pelem i tallem les patates en palets molt fins (rollu patata palla) i els fregim en oli abundant. Quan es comencin a dorar les retirem i les guardem intentant que treguin una mica l’oli…
A la cassola on farem el plat, amb una mica d’oli tirem els dos alls, deixem a foc lent i els retirem quan estiguin dorats . Llavors li tirem la ceba, tallada en juliana, i deixem que vagi fent a foc lent fins que comenci a tornar-se transparent. És el moment de tirar el bacallà (que haurem tret de l’aigua, haurem assecat i desfilat a trossets amb les mans) i el deixarem amb la ceba que vagi fent durant uns minuts. Després li tirarem sal i pebre a voluntat i les patates. Ho deixem una estoneta més, vigilant que no es torrin les patates i inmediatament ja hi podem tirar els ous que haurem batut. Anem remenant perquè quedi tot ben conjuntadet fins que l’ou s’atruiti i quedi com una especie d’ous remenats. I ja ho podem treure i servir.
Per decorar li tirem per sobre julivert trituradet (jo no en tenia, com es pot veure a la foto…) i olives negres.
Per qui no es fii gaire del meu estil, unes receptes de bacalhau a bras que corren online, en castellà… Vivir bien, Rios del Sur i Karlosnet. Pel meu gust li posen massa ous, però bé és qüestió d’anar provant i trobant la proporció
