Arxiu per 'De compres'
Torrons Toni i Maria
novembre 28, 2012, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
L’any passat vaig conèixer (per recomanació d’una alacantina, la Sandra) aquests torrons que fan a Xixona i aquest any n’he encarregat, plenament convençut. Són d’aquells que es nota que són ben artesanals i fets amb molt amor, i encara més: boníssims. L’estrella crec que és el torró a la pedra, que ve en una caixeta de fusta que donaria per pujar un d’aquests vídeos d‘unboxing que circulen amb qualsevol gadget tecnològic. Amb cura treus una de les parets de fusta de la caixa, tot arrencant els claus que la mantenien ben tancada i de dins enretires, tot acotxant-lo amb suavitat sobre la taula, el turró embolcallat. El despulles poc a poc, en talles un tros, el poses a la boca i hi notes una textura molt suau i el potent gust de les atmetlles, i la canyella i els puntets de llimona. És sensacional i t’has d’aturar perquè si no et menjaries la barra tu solet.
Vaja, que tenia ganes de recomanar-los. Una cosa bona, artesana i feta a no gaires quilòmetres d’aquí, cal provar-la i disfrutar-la. A la web de Torrons Toni i Maria (no gaire actualitzada) tenen un PDF amb els productes i els preus del 2011 i informació de contacte. Al Facebook hi tenen una mica més de moviment. A part d’aquest de turró a la pedra (que ja és el que vaig disfrutar l’any passat), n’he comprat de xixona granulat, de neu i una casca de yema. Intentaré dosificar fins als Nadals.
Altres bons torrons: a casa els meus pares sempre els haviem comprat al Donat (vot pel dur i el de xixona), més tard via lot -quan n’hi havia- en van entrar del Foix (collonut el de crema cremada) i del Blanxart (la tradició manava menjar-me el seu de xocolata i avellanes en un sol dia).
Aprofito ja que escric del tema per donar el meu vot al moviment de defensa dels torrons més clàssicots (crema cremada, xixona, el dur…) que encara no he trobat cap invent raro que m’hagi convençut. Fa un parell d’anys vam encarregar un de gintònic a un lloc on en principi hi havia bones referències i no valia res! Els amics d’Olleta de verdures van escriure un sentit post Torrons que són bombons ja fa uns quants anys.
5 comentaris
Granel: comprar just el què necessites
setembre 29, 2012, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Amb això de les xarxes socials, conèixer les novetats interessants és molt ràpid. Aquesta botiga Granel (carrer Puigmartí, 11) ha obert tot just fa una setmana i al mateix dia d’obrir ja en coneixia existència i bones impressions de la Flaneuse via Foursquare. No anava gens equivocada: a part de tenir-ho tot molt ben presentat i maco, és una botiga ideal pels que ens agrada cuinar. Perquè, com indica el seu nom, es pot comprar tot a granel i as sobre sense mínim de compra. Que necessites una mica de cardamom per un plat? Doncs t’emportes just el que necessites. A mi particularment em passava que anava a comprar espècies al Renobell i al final, al necessitar un mínim de 250 grams, si no la fas servir gaire sovint, allò està a la cuina durant anys.
Encara he de fer càlculs dels preus i si surt gaire car o no, però només pel fet de poder comprar just el què necessites ja segur que surt bé. He parlat d’espècies abans, però també tenen pasta seca, llegums, fruits secs, farines (8 o 9 tipus, de cigró, kamut… fantàstic!), deshidratats (m’he emportat olives negres deshidratades, al costat hi havia una ceba fregida seca que cridava bratswurt), a més de sals, olis, tés, cafés… També ofereixen a granel aquests preparats de risotto o fideuà que venen a botigues gourmet. Encara no els havia provat i m’he emportat a casa una bosseta de fideuà amb trompetes de la mort. A veure com surt la cosa.
Ja dic que des d’un punt de vista purament pràctic em sembla fenomenal. Després a part, a la seva web parlen d’un ideari (“compra ecològica i sostenible”, “els productes que oferim són de procedència ecològica, natural o de petit productor i/o de proximitat”, mort al plàstic) que és molt bon plantejament. Bona novetat! Per cert, ha aterrat ara a Barcelona però ja porta una mica més de temps funcionant a Vic i Granollers.
7 comentaris
“Verema i collita” i els bag-in-box
setembre 19, 2012, escrit per Roger Compte, classificat a Begudes, De compres.
Des que visc a Gràcia i necessito comprar vi, Verema i collita és el lloc on gairebé sempre vaig. Tenen un bon assortit de vins (i també de ginebres) però valoro sobretot que saben aconsellar molt bé i a sobre són molt i molt simpàtics. Que a mi és un argument que em dona bastants punts a l’hora de decantarme cap a on comprar les coses. Toquen molt bé els vins catalans de totes les DO i també els d’Espanya. Jo en negre sóc de Montsant i aquí cada cop que els hi demano, me’n treuen algun de nou que acabo disfrutant (apunto que no sóc gens entés en vins, tot això d’identificar olors, sabors, tipus de raïm sense llegir-ho a l’etiqueta… no és el meu cas).
A part de simpatia, tenen una altra cosa que no he trobat a altres bodegues del barri, un gran assortit de bon vi en format bag in box. Per si no coneixeu el concepte, és vi en caixa de cartró, ficat dins una bossa d’aspecte metal·lic i amb una petita aixeta. El què permet aquest sistema és poder prendre una mica de vi i al no entrar aire, que no s’oxidi i et pugui aguantar en bones condicions moltes setmanes. El format ideal per gent com jo que arriba a casa, li ve de gust un got de vinet i no vol obrir tota una ampolla, que a més un cop oberta perd prou ràpidament. A aquesta bodega s’han preocupat d’anar aconseguint bones referències en aquest format.
El que em demano normalment és el Criança de Celler Masroig, un negre que ha passat uns mesos per bota, fet amb samsó i garnatxa negra. Un altre que és del mateix estil, i també he disfrutat algun cop és el Pascona BIB que també porta criança i està fet amb syrah i garnatxa negra. Molt recomanables els dos, un preu sobre els 9-10 euros per la caixa de 3 litres. Us recomano que algun dia els proveu: és un vi digníssim per aquest preu! Avui n’he d’agafat un de nou, que no havia vist altres cops, que és un Vi de Nalec Negre, del celler Analec, també en format 3 litres, que ha passat per bota i aquest en concret l’han fet amb raïm ull de llebre. En aquest format bag in box també en tenen de blancs, com el de l’Olivera, que no he tastat (si algun blanc seu en ampolla com el Missenyora), però té pinta de ser ben bo.
Com veieu, en tema vins acostumo a fer país. També m’agrada provar de tant en tant els de fora, però tenim molt bones coses a Catalunya!
1 comentari
Pasta fresca Celentano
juliol 24, 2012, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Estic sempre molt atent a les noves botigues que van obrint pel barri, sobretot a l’entorn més proper de casa. Farà cosa d’un any o dos (se’m fa difícil precisar) va obrir una petita botigueta de cupcakes i reposteria molt-decorada al carrer Rabassa, altura plaça Rovira. Malament, no m’agraden gens els cupcakes ni en general aquests pastissos amb excés de colors i sucres. Però no fa gaire vaig veure que van tancar i fa una setmana ha obert una nova botiga: Celentano < (tel 930042946)!
Hi ha moltes (masses?) botigues de pasta fresca a Gràcia. Però aquesta ja m’ha guanyat el cor: està massa a prop de casa per un cantó i per l’altre -i bàsic- ho fan molt bé. No són nous, ja fa anys que tenen una parada al mercat del Clot (es veu a la foto de dalt), on hi van a comprar els meus pares pasta que algun cop m’han posat per sopar. Molt i molt bona. En fan de molts tipus: una que és imbatible i cal provar és la de foie i figues. També en fan de carn, d’espinacs i formatges, tres formatges i mango (no l’he provat, #perfavortquinagana), escalivada… van variant i improvisant. Avui he passat un moment a treure el cap i he xerrat amb el noi de la botiga. Molt simpàtic, m’ha explicat que tenien idea d’anar ampliant el què tenen a la botiga, incorporant productes de proximitat (van sumant punts positius) per vendre i oferint també alguns plats elaborats perquè la gent que ho necessiti s’emporti a casa / la feina. També ofereixen salses per acompanyar la pasta. Pestos varis, que intentaré provar: els d’alfàbrega i tomàquets secs ja els faig molt sovint a casa, però he vist uns de carxofes i albergínies a la brasa que s’hauran de catar!
No hi ha comentaris
Factor artesà
octubre 2, 2011, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Aquest estiu em va contactar a través del blog el Pau, que ha obert una botiga, Factor Artesà, que està al carrer Saragossa, 64, de Barcelona (té el metro de Lesseps bastant a prop). Ara que he tornat de vacances hi he pogut passar i m’ha agradat molt i molt. El Pau ha anat viatjant per Catalunya i coneixent la gent que fa productes gastronòmics artesans interessants. Els que li agraden (em va comentar que en alguns casos es va emportar decepcions sobre els processos no gaire artesanals però venuts com a tals) els ven a la botiga, que es converteix per tant en un aparador de bones coses que es fan a Catalunya tant per gent que passa per la botiga física o l’online, com per restaurants, que és un dels seus altres objectius. Col·locar productes artesans catalans als restaurants d’aquí és una molt bona tasca. De fet, és mala cosa que encara no s’aposti més per promocionar més els productes de casa! A la seva web tenen un manifest sobre els criteris que els porten a identificar els artesans amb els que treballen.
A la botiga física hi ha una bona mostra de tot tipus de productes. Al fons a l’esquerra, una de les que coses que més em fa salivar, els formatges. De moltes formatgeries que ja he anat coneixent en fires com el Lactium i que fan les coses bé. Aquest cop em vaig emportar un formatge que no havia tastat, de Mas Alba, l’Almadroc. Una delícia làctica creada a partir d’una preparació que sortia al receptari català més antic, el Sent Soví, i que incorpora l’allioli a la barreja. Voleu formatges catalans i reivindicables com a tals? Amb una bona torradeta i untat per sobre, fantàstic. Bon alé per la resta del dia! A la pàgina de la botiga hi tenen un blog on el Pau (molt formatger també) em va comentar que faria un text parlant d’aquest formatge…
A més de formatges hi ha vins, arrossos, galetes (n’hi ha de Trias, però només de les que es fan a la botiga), xocolates, cerveses olis o embotits. D’aquests últims em vaig emportar cap a casa un fuet amb cervesa negra, molt gustós (3 euros em va costar el fuet, 4’5 el formatge). Com suposo que imagineu, els preus no són barats, és el que té produir les coses de manera artesanal. Però encara que no hi compreu, val la pena fer una visita a la botiga ni que sigui per veure la de bones coses que s’estan fent arreu del país.
No hi ha comentaris
El Forn Sant Jordi, de Folgueroles
agost 7, 2011, escrit per Roger Compte, classificat a De compres, Pa.
En un cap de setmana de mal temps i tranquilitat lluçanenca, vam aprofitar per visitar el forn Sant Jordi, que està a Folgueroles. A vegades, la centralitat dels mitjans de comunicació fa semblar que només es facin coses gastronòmicament interessants a Barcelona, però en el món del pa, és més fàcil trobar bons forns a fora que no a dins. Ara, quan a la gran ciutat es fan coses ben fetes -que ho estan- (Baluard, Turris, Trinitat…) sembla que s’hagi reinventat la roda. Això mateix ho comentava el Manel al seu blog Cuinar és generós, amb un bon article titulat Cansat de les modes a la cuina.
Al Lluçanés per exemple, hi ha el forn de Sant Boi de Lluçanés, que fa un pa sensacional. O el del forn de Sant Adjutori a Olost. Sense moure’ns d’Osona hi ha aquest Forn Sant Jordi, a Folgueroles. Aquest és un establiment que no és pas massa antic -fundat el 1965- però que ha aconseguit fer-se un nom, a base de molta gent que hi va a comprar bon producte i d’assessorar i proveir a restaurants. El mestre forner és el Xavier Puigseslloses, que ha consolidat l’especialitat de la casa i que dona nom a la seva web: la coca del móssen. Una coca de pa que oberta pel mig i torrada és una base sensacional per a qualsevol pa amb tomàquet. La coca, un tomàquet de penjar, un bon oli i una bona escalivada i tenim el millor esmorzar del món. Si us apropeu a la fleca, aquesta coca pot ser l’objectiu principal de compra, però sense oblidar els pans de pagès ben torrats o les coques dolces, fantàstiques. I si és qüestió d’aprofitar per fer sortida gastronòmica, ben al costat hi ha el restaurant Can Jubany i, no gaire més lluny, Ca l’Ignasi, on no he estat, però del que me n’han parlat molt i molt bé.
El Sagàs, el local d’entrepans inspirat per Els Casals, que va obrir fa poc a Barcelona (al Pla de Palau), utilitza en moltes de les seves propostes aquesta coca de Folgueroles. Els entrepans que hi fan són molt bons, tot i que piquen potser una mica massa de preu.
Per Els Casals -aprofito aquest text per comentar una coseta d’interés…- també he passat aquest cap de setmana i a part de tornar a disfrutar de la seva cuina com sempre (calculavem que fa ben bé 7 o 8 anys que hi anem, fidelitat!) ens han explicat que fan un menú ideal pels qui vulguin conèixer la seva cuina d’una forma més econòmica. Divendres i dissabte a la nit ofereixen un menú-carta, “El Terròs“, amb 4 primers, 4 segons i 4 postres que pot sortir per uns 25-30 euros. Mirant un dels últims que van fer, veig que hi ha plats com un carpaccio de matança, uns ous ferrats amb sobrassada (la brutal sobrassada que es fan ells) i puré de patates, un jarret de porc amb cremós de patata o un arrós negre amb sèpia i costelló.
13 comentaris
Latrinidad (o Forn de la Trinitat), pans creatius
juliol 1, 2011, escrit per Roger Compte, classificat a De compres, Pa.
Farà cosa d’un mes vaig passar pel Forn de la Trinitat, que està a la plaça de la Trinitat, del barri de la Trinitat. Anant per la Ronda de dalt, des del nus de la Trinitat, sortida 1: Trinitat. Un forn de barri en el que no hauria passat mai -el què es diu de camí no em queda- de no ser pel què ja havia anat llegint sobre el Daniel Jordà, forner com la seva familia que ja fa dècades que porta aquesta fleca, però que ha apostat per fer pans d’autor, diferents, que li han sortit molt bé i l’han portat a estar present a molts restaurants de primer nivell: serveix del Berasategui al Caldeni. En aquella primera visita em vaig trobar un forn de barri que no m’hauria cridat especialment l’atenció, però un cop dins a més de pans més “normals” i amb molt bona pinta, n’hi havia de molts tipus diferents: de xocolata negra amb taronja, de panses i anous, de xocolata blanca i maduixes o els meus preferits, els d’olives negres i d’olives verdes. M’han alegrat molts esmorzars les últimes setmanes!
Allà a la Trinitat em van avisar que havien obert un nou forn més enfocat a totes aquests pans “diferents” i que ha obert crec que fa un parell de mesos a la plaça Garrigó, 5 (tocant a la Meridiana), que ja em queda bastant més a prop de casa. De fet, queda idealment a prop del 2D2Dspuma, qualsevol excusa és bona doncs per anar a comprar bon pa i bona birra. Avui quan hi he passat hi havia el Daniel Jordà i he aprofitat per fer-me el curiós i preguntar-li quatre coses. M’ha semblat encantador, un tio molt maco. Li he demanat per si tenia els panets de wasabi que sortien a la seva web , i m’ha comentat que no en fa sovint perquè el wasabi i la llevadura no s’estimen gaire i es barallen i l’elaboració del panet aquest es complica. En el format de panets petits m’he emportat uns de tomàquet d’un vermell esplendorós, el d’olives negres (inserti aquí foto de Homer bavejant), un de poma i un de “normal”. Que cal provar-lo, no es passés per alt! Avui per exemple he dinat el menú de migdia del Caldeni, que els hi fan el pa i era dels “normals” i fantàstic, molla esponjosa i amb forats, crosta cruixent i boníssima. A més del que he comprat m’han regalat unes llesques d’un de sègol del que m’ha comentat que estava fent provatures i unes del de blat de moro. Quan vaig anar a l’altre forn també van ser generosos: els hi comprava un pa de xocolata amb taronja i al final em van dir que com que era d’ahir -estava igualment boníssim- me’l regalaven! A més d’aquesta simpatia, a l’hora de pagar m’han semblat uns preus moolt raonables. No estem parlant aquí d’un Barcelona-Reykiavik. Preus molt competents, que sumats a l’amabilitat i, sobretot, el bon pa, em convertiran en un habitual.
4 comentaris
Donuts grecs i gastronomia global a Gràcia
maig 7, 2011, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Ja fa més de 5 anys que visc a Gràcia i no para de crèixer l’oferta gastronòmica de tot el món. Jo, encantat. Per exemple, el 2006 comentava que hi havia un nou local, La Chitarra, que acabava d’obrir i hi feien pasta fresca molt bona. Continua sent molt bo i hi compro de tant en tant (especialment -per temes supersticiosos- pels partits de champions del Barça), però els preus de la pasta fresca, deu n’hi do. Deu funcionar bé la cosa perquè des que va obrir aquest, en la seva àrea d’influència se n’han situat com a mínim tres més. El que hi ha al mercat de l’Abeceria, boníssim, el que hi ha al carrer Bruniquer amb Joan Blanques (un forn que ha començat a oferir pasta fresca, també interessant) o el Delizie, a Travessera de Gracia, tocant també al mercat (aquest no l’he provat).
Portugal. També fa temps parlava de A casa portuguesa que continua sent una parada que faig de tant en tant per menjar un pasteis de Betlem, aquella bomba calòrica tant gustosa. Ells mateixos han obert no fa gaire una altra tenda a la plaça del Diamant (recomano que la visiteu, molt molt xula, on també fan cates de vins portuguesos). Al carrer de l’Or, tocant a la Virreina, vaig veure que havien obert un restaurant portugués que oferia també els pasteis. I un altre dia, tot caminant, sortint de comprar birres belgues (La maison belgue), pel carrer Montseny, em fixo que al número 12 hi ha oberta una altra botiga de productes gourmet portuguesos, DeGusto Portugues (web en construcció on les hi hagi). Si pugem fins el carrer Sant Lluís, creuarem la Península Ibèrica i arribarem a França. Can Gavatxo, productes francesos: vins, formatges, patés, olalà.
Avui al matí, feia temps que no passava per aquell lloc concret de torrent de l’olla (al barri, si et despistes de passar per un carrer -especialment Verdi- si hi tornes al cap d’un temps sempre hi ha alguna botiga nova), descobreixo una tenda de donuts grecs!! Això és especialització. A Torrent de l’olla amb providència, es diuen Lukumas i fan donuts (en si no els detecto gaire diferents dels de sempre, excepte en el nom). Els normals, ensucrats i les versions amb xocolata, melmelada, sense forat… Tots casolans. He provat el clàssic, ensucrat. Ben bo. 1’10 euros: com que mai menjo donuts per esmorzar no estic al dia del preu d’un donut i no sé si dobla el preu o no hi ha tant diferència, però en tot cas de gust si que millorava i força l’industrial. Si baixem pel carrer, uns quants carrers més avall hi trobarem Manjares una botiga molt interessant amb productes de tot el món, de pots en conserva, farines diferents, carns argentines, cerveses i vins d’arreu.
El carrer Torrijos ja comptava amb un parell de restaurants mexicans ben recomanables (el Chido One i el Cantina Machito, el Cantina Mexicana no gaire lluny al carrer Encarnació) però ara veig que han obert una tenda de menjar ràpid mexicà per emportar, que serà una de les futures visites. M’agrada el nom: Teicawey (veig per la web que està lligat amb els dos restaurants del carrer). Si puges una mica més per Torrijos, et trobes amb el Sushi10, també nova inauguració, aquest de sushi per emportar. No és l’únic que hi ha per Gràcia. Ben a prop hi ha el del mercat de l’Abeceria (on també hi ha una parada de menjar libanés per emportar). Acabes de pujar Torrijos fins la plaça Virreina, gelats italians -fantàstics-. Tant del que hi ha, el Bellamia, com d’altres gelateries italianes de Gràcia en vaig parlar l’any passat.
Un petit recorregut gastronòmic pel món des del meu epicentre plaça Rovira (on per cert han obert un forn-pastisseria, La dolce vita, que fa muffins, cupcakes i coses d’aquestes que es pronuncien en anglès, que no veig mai gaire concorregut). Segur que m’he deixat alguna visita internacional molt recomanable que no m’ha vingut al cap i també segur que aviat algun d’aquests tanca. No sé si la demanda dona per tanta oferta. Comentaris del blog oberts a totes les recomanacions!
I com que és molt bo viatjar pel món, però compatibilitzant-ho amb les tradicions de casa, proposo també la ruta de la bodega de barri. Aquells locals aturats en el temps, en els que prens una copa de vermut o una canya, acompanyats de tapes de llauna i on hi ha un ambient diferent, més casolà, menys fashion-global-Gràcia. Proposo un triangle que si el fem a base de vermuts ens pot portar a la taja en un pim-pam: aquests vermuts casolans són la meva kryptonita. Comencem per exemple pel carrer Joan Blanques amb Bruniquer. Fent cantonada, una bodega petita i encantadora, decorada amb cartells de la Moritz original i referències futboleres. Pugem Joan Blanques cap amunt (tot admirant l’acadèmia d’anglès d’enginyós nom John White) fins la plaça Rovira, trenquem a la dreta a Providència i ens aturem a la bodega Casas (al número 91). En aquesta a més d’entaular-nos-hi, podem comprar vi. Bon ambient, els propietaris són un encant i fins i tot tenen alguna cervesa artesanal catalana. Quan sortim d’aquesta, ja amb l’esperit ben alegre, rectifiquem el camí fins la plaça Rovira i continuem carrer Providència fins la cantonada amb Verntallat. Allà hi ha una bodega de sostres alts, mostrador de marbre i aire d’abans. Al número 19. Amb tres vermuts al cosa, ja podeu anar tirant cap a casa a agafar posició horitzontal al sofà. Tot el meu suport pel blog Moviment en defensa de les bodegues de barri.
1 comentari
IPA, birres amargues i estiuenques
abril 3, 2011, escrit per Roger Compte, classificat a Begudes, De compres.
Arriba el bon temps, continuen les ganes de beure birra. Però si l’hivern dona més per anar tastant cerveses més contundents i d’alta graduació alcohòlica (les imperial stout, les belgues amb triple i quadruple fermentació…) ara amb el bon temps venen de gust cerveses (una mica) més lleugeres, que no ha de voler dir pixats sense gust, com moltes de les cerveses més comercials. De de fa un temps hi ha tres sigles que busco amb insistència: IPA. Indian Pale Ale. Pel què llegeixo a la wikipedia anglesa, aquesta denominació va nèixer a la Gran Bretanya l’any 85. Tot i que ja feia temps que existien. Segles abans, la idea era exportar pale ales (cerveses de tipus ale -fermentació alta- fetes amb un tipus de malta que es diu pale malt) cap a la India. Però pel camí es feien malbé, que en l’època de les colònies el tema avions no el tocaven massa. Per evitar això van produir cerveses de tipus pale ale a les que se’ls va potenciar l’alcohol i el lúpul, per poder aguantar el viatge. I no només van ser bones viatgeres sinó que van ser un èxit pel gust.
El lúpul és l’actor protagonista en el gust d’aquestes cerveses. Que tenen un toc amargant fantàstic (encara que em sembla que no del gust de tots els públics). Fins i tot, llegint etiquetes, he vist que l’amargor es mesura! Hi ha una escala que es diu IBU, unes sigles que volen dir International Bitterness Units. Unitats internacionals d’amargor (també hi ha l’EBU per l’escala europea -depen de l’organisme que dona la dada). Les birres més lleugeretes poden tenir 5 IBUs, les Indian Pale Ale poden arribar a passar dels 100. A més de l’amargor, cal destapar les narius, l’olor en algunes de les millors que he tastat és espectacular, molt floral, de cítrics, a vegades una olor dolceta i tot. Si no vaig errat, recomanen beure-les fresquetes -no excessivament- i en un got de pinta.
La que em va obrir el camí en aquest món d’amargor era la Titan IPA d’uns americans que es diuen Great Divide. Que també fan una que es diu Fresh Hop, que tot i que no qualifica -es veu- com a IPA, és fantàstica. No tan amarga i utilitza lúpul fresc, incorporat en menys de 24 hores després de tallar-lo. Un parell més que tinc ganes de recomanar: la danesa Mikkeller Nelson Sauvin IPA i la nordamericana Sierra Nevada Torpedo. Aquestes tres que he comentat no són excessivament cares (al voltant de 2-3 euros l’ampolla) i les he trobat algun cop (no hi són sempre) al 2D2D.
Per sort, encara en tinc moltíssimes per anar provant. A ratebeer tenen una llista amb les més votades. El què passa és que la gran majoria són difícils d’aconseguir. Petites cerveseries que en fan quantitats límitades, i que si en trobes d’exportació, és de casualitat, i a un preu habitualment bastant elevat.
7 comentaris
El mapa del pollastre a l’ast a Catalunya
març 17, 2011, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Nota actualitzada: sembla que s’han carregat això del Share my maps i totes les bones referències s’han perdut. Quan m’hi pugui posar busco alguna alternativa, que valia la pena!
(si vols estalviar-te tota la literatura, ves directe al mapa del pollastre a l’ast!)
Una tradició nostrada i ben econòmica en temps de crisi: menjar pollastre a l’ast el diumenge. Prepara una amanida, compra el pollastre i les seves patates, un gelat de postre i ja ho tens. Fer una sangria ja seria la quadratura del cercle, però un vi fresquet també fa el fet. Tendeixo a associar aquest àpat amb els estius de fa -bastants- anys, de pujar amb els amics cap a l’Empordà i acostar-nos a Sant Pere Pescador a encarregar-ne uns quants, abans d’anar cap a la platja i recollir-los al tornar.
Al barri (Gràcia) he estat consumidor puntual dels que tinc a prop de casa. Però realment, si em fessis recomanar un lloc per menjar-los i dels millors, a Barcelona, en seria incapaç. Un dia en una conversa de twitter va sortir la idea de fer un mapa del pollastre l’ast a Catalunya. I m’he posat a mirar quins serveis de crear mapes i afegir-hi punts per diversos usuaris hi havia, i m’ha agradat el Share my map perquè està ben montat i és fàcil anar-lo actualitzant. M’he dit: crea el mapa, afegeix-hi el local que tens controlat i demana al blog a veure si trobes algú que hi vulgui aportar el seu coneixement en matèria de pollastres a l’ast.
Algú s’anima a participar-hi? (que no quedi buit, que fa trist!). És anar al mapa i afegir-hi un punt. Caldrà que us hi registreu (si es fa via Facebook és un moment, si no és el clàssic nom d’usuari, mail, contrasenya). Si t’hi registres pots afegir un punt, comentar els dels altres… o crear-te el teu mapa (qui s’anima a fer un altre mapa gastronòmic?).
Un cop registrat i havent fet login, per pujar el lloc recomanat de pollastre a l’ast, cliques a afegir un punt (botó “Add point”). Després és fàcil: dius com es diu la Polleria, li poses la direcció física, perquè et localitzi la xinxeta i després li poses el nom de l’establiment i respons un petit questionari que he posat (el preu d’un pollastre a l’ast, telèfon de reserva, valoració (0/10) del pollastre i les altres especialitats del local).
