Arxiu per 'De compres'
El gourmet recomienda: de compres culinaries per Barcelona
novembre 12, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a De compres, Llibres.
Em vaig adonar que no havia posat cap categoria de llibres a aquest blog. I m’agradaria parlar d’alguns dels llibres que més faig servir per cuinar (els de la Mireia Carbó, per exemple). Per començar, però, una novetat més recent (vaig anar a la seva presentació la setmana passada): El gourmet recomienda, guia de tiendas gourmet de Barcelona, d’Óscar Vallés Rodríguez (Edicions Robin Book).
La idea és bona, i de fet és una mica una extensió ben feta i completa del que vull anar fent poc a poc amb la categoria De compres d’aquest blog: destacar botigues on pots trobar articles culinaris o difícils de trobar o de molta qualitat. El llibre és una guia molt interessant d’aquest tipus de botigues a Barcelona: el lloc on comprar els millors ous, les millors peixateries, pastisseries, on hi ha els millors aliments exòtics. Parla molt bé, per exemple, de Ous de calaf, una parada a varis mercats de Barcelona, on es venen només ous. Això si, de tot tipus, i considerats dels millors que es poden trobar a Barcleona. El llibre és un molt bon punt de partida per descobrir noves botigues (jo mateix he vist parades dels mercats de l’Abeceria i la Estrella, que son els que em cauen més a prop, que ja tinc ganes de visitar). Al final tens un útil index per tipus de botigues, per barris de Barcelona o per puntuació. De cada botiga te’n fa una petita descripció, et dona la localització, què hi pots trobar i quins serien els seus hits.
Falten botigues que hi posaria, però és normal, perquè és el criteri de l’autor i tampoc té perquè conèixer absolutament totes les botigues de Barcelona. Jo, per exemple, hi afegiria La Pastaia, l’espectacular parada de pasta fresca del mercat de l’Abeceria (ahir vaig menjarne de bacallà, de gorgonzola, ricotta i nous i de provolone amb ceba confitada). O A casa portuguesa, una nova botiga de productes portuguesos que ha obert al carrer Verdi, amb un bonissim assortit de dolços, entre els que hi ha els Pasteis de Betlem. En parlaré un dia d’aquests…
4 comentaris
Formatges. Un vici. Vila Viniteca
octubre 2, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Havia de fer un regal i tenia pensat fer alguna cosa relacionada amb els formatges. Per un cantó vaig comprar el llibre Gourmetquesos, guia de los mejores quesos de España, de l’editorial Gourmets. Un llibre molt complet i interessant que reculll un seguit de formatges espanyols. A cada un els hi dedica una fotografia, una explicació introductoria, una situació geogràfica, una descripció del producte, unes notes de cata (vaja, com lo dels vins, analitzant els gustos i sensacions que et transmet quan el menges) i les armonies: amb què el pots combinar (sidra, fruits secs…). Una bona referència si t’agraden els formatges, tot i que en l’elecció i el pes d’uns formatges i no altres segur que el tema peles hi pot haver intervingut 
Per completar el regal, feia falta una selecció de formatges d’aquí. Em vaig passar per Vila Viniteca (c/agullers, 7). Una botiga orientada al món del vi, però que té també al carrer agullers (al born) una botiga especifica de delicatessens. On la meitat, més o menys, són formatges. Si preguntes, hi entenen i de tant en tant també organitzen cursos de cata de formatges. Algun cop hi he passat per solucionar-me algun sopar a base de pica-pica de formatges combinats amb coses vàries (fruits secs, pans especials, etc…). Tenen molta cosa i variada, però de preu potser et pica una mica. Coses de les delicatessen…
No hi ha comentaris
La Pastaia: més (bona) pasta fresca a Gràcia
setembre 2, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
A part de La Chitarra, que ja havia comentat, hi ha altres llocs potents per comprar bona pasta fresca a prop de casa. Un altre és La Pastaia (93 210 58 04; 678 68 12 71), que està situat a dins del mercat de l’Abacería (Travessera de Gràcia, 186). Aprofiteu per donar-hi un volt, que hi ha de tot, fins i tot una parada on uns japos et preparen sushi per emportar al moment.
Explicant amb exemple: avui he agafat 450 grams (o sigui, per 3 persones, 150 grams de cada tipus de pasta que he agafat) i m’ha costat uns 7 euros. N’hi havien uns de bolets i foie, uns de poma, ricotta i canyella i uns de provolone i ceba confitada. Tots tres, espectaculars. A part, la gràcia és que aquesta petita botigueta, té un aparador molt reduït i al costat tens l’obrador de pasta on pots veure com la van fent.
4 comentaris
La Chitarra. Pasta fresca a Gràcia
juny 14, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Un lloc de pasta fresca a Gràcia. No és l’únic, però si el que em cau més a prop de casa i suficientment bo per recomanar-lo. Està al carrer Joan Blanques, 56 (cantonada amb Encarnació) i hi fan diferents varietats de pasta fresca, que van canviant segons el dia. Bàsicament son gnoccis i raviolis de varios tipus. Per fer-ne una idea, el cop que vaig provar-ne, en vaig agafar de sobrassada i provolone, de pèsols i panceta fresca i de tòfona i patata. Tots 3 tipus boníssims. I a un preu més barat que a altres llocs on he anat. En total, uns 450 grams d’aquesta pasta (per 3 persones, quedant bé) va sortir per poc més de 6 euros. També venen salses (de ceps, per exemple) i algun postre, tipu tiramisú.
El porten uns italians joves de la regió d’Abruzzo que han obert la botiga fa cosa de dos mesos. Tenen horaris de p.m.: de dilluns a dissabte obren fins a les 10 de la nit. I obren els diumenges d’11 a 3: ideal per solucionar un dinar amb convidats amb pasta fresca feta el mateix dia. I la noia que atén és ben maca. Per reservar, al 650 88 47 18
No hi ha comentaris
La torta del casar
maig 3, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Jo que sóc de naturalesa molt formatgero, tinc aquest en el meu Olimp particular. En dura disputa per ser el meu número 1, amb algun altre com l’Idiazabal. M’agrada tan el gust (fort, amb puntet alcoholic tot i ser tan cremoset) com la manera de menjar-lo. Compres la peça sencera (és caret, això si que ho té), retalles la tapa superior i la treus. Si l’has tingut a temperatura ambient les hores (millor moltes) prèvies a menjar-lo estarà en el punt de desfet, que gairebé serà com una fondue sense foc. Després només cal anar untant torradetes i disfrutant. Ideal per menjars de grup, per posar al mig de la taula i anar picant.
A la web oficial de la Torta del Casar hi ha receptes. Jo me’l fotria a palo seco, sense complicacions. A l’hora de comprar-lo, no és fàcil de trobar, però si que el tindran a formatgeries potents, que tinguin varietat. Al Corte Inglés en tenen, per exemple. Jo la compro al Tutusaus (c/industria, 165), una botiga d’aquestes per deixar-te peles. Perquè tot té molt bona pinta i perquè no és especialment barat.
Cal precisar que Torta del casar és la “marca” coneguda, però hi ha altres fabricants que fan tortas de la mateixa manera i que estan igual de bones. O fins i tot més. La Torta de l’Esprimijo (juraria que es diu així) m’encanta.
7 comentaris
Enric Rovira: xocolateria pijesca
febrer 26, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
L’Enric Rovira és un artista de la xocolata, considerat entre els millors del país. Es dedica a treballar molt les combinacions amb la xocolata i les presentacions i treure productes molt especials. Es poden trobar creacions seves a molts llocs, però té una botiga pròpia, que està a Josep Tarradellas, 113. A la fotografia per exemple, hi ha un sistema solar en xocolata: cada planeta té el seu sabor concret. Hi utilitza de tot: blat de moro, sal, pebre, licors. Un gust de provar-ho. I si no s’ha de compartir millor. També fa una cosa que es diuen bomboles que són ingredients varios coberts de xocolata: les novetats d’aquest any són pipes de carbassa, cansalada, pètals de violeta i cacau fumat. També vaig veure que tenia una capsa que es deia Imagine, que portava un CD amb la cançó del John Lennon i bombons representant la diversitat de races del món. Vaja, pijo i no especialment barat. Però que per un regal queda molt bé.
1 comentari
Sans & Sans: tè de tot tipus
febrer 4, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a Begudes, De compres.
Uns dies de panxa xunga i he aprofitat per canviar el café pel té. Estrenar una tetera Bodum (a l’outlet village de La Roca del Vallés tenen una botiga amb millors preus) i recuperar un té que havia comprat i encara no havia obert. És de la varietat Luxus i fa una olor boníssima. El vaig comprar a Sans & Sans, una botiga del Born (c/Argenteria, 64) on només venen té. Em sembla que tenen unes 600 varietats. La olor només entrar dins és boníssima. A la part esquerra que es veu a la imatge hi ha tot de capses metal·liques amb les varietats de tè. A la dreta hi ha un mostrador amb tot de teteres i tasses per té de tot tipus, de dissenys molt cuidats. Tenen una carta molt amplia amb totes les varietats de té, però optaria per deixar-se aconsellar per les dependentes…
Està bé aprofitar la visita i passar per un parell de botigues més (també pijes i espectaculars com aquesta) dels voltants. Just davant hi ha cafés El Magnifico i una mica més lluny Gispert (paradís dels fruits secs), però ja en parlaré un altre dia.
7 comentaris
Comprant ingredients japonesos
gener 28, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a De compres.
Un dels problemes que tenen les receptes al curs de japonés és que hi ha força ingredients que són bastant específics i no es troben a qualsevol lloc. Per un cantó hi ha els bàsics: salsa de soja, sake (vi d’arròs japonès), mirin (varietat dolça de sake, només és per cuina), miso (pasta de soja fermentada), dashi (caldo japonès amb tonyina i/o algues seques, es ven en sobres instantanis) i a més tots els específics pels plats en concret. Ens van donar una llista de locals a Barcelona on comprar aquests ingredients.:
Supermercats xinesos:
c/Balmes 6
c/Girona 9
c/Tallers 77
c/Rocafort, 85
Passeig de Sant Joan 12
Supermercat japonès (hi haurà més de tot, però sembla que és una mica més caret):
Tokyo-Ya (c/Comte Borrell 334-336)
