Arxiu per 'Llibres'

“The handmade loaf”, Dan Lepard

abril 21, 2010, escrit per , classificat a Llibres.

Arrel de l’escrit al Club de cuines Els blogs de gastronomia catalans recomanen llibres de cuina per Sant Jordi ¡ (si, títols curts no són lo meu) faig jo una recomanació de llibre de cara a Sant Jordi. Al llistat no hi surto, que no volia ser pregunta i resposta a la vegada i la recomanació la va fer la Silvia, que escriu amb mi en aquest blog, amb un llibre que no tinc el plaer de conèixer :)

I en recomano un en anglès, “The handmade loaf”, del Dan Lepard (que sona a Deff Lepard, grup que entra bé ara que torna a fer sol). Que si hi ha algú interessat, no el trobarà demà a les llibreries catalanes. Ho sé, però dels que he llegit últimament és el que més m’ha apassionat i com que crec que això de comprar llibres s’ha de fer tot l’any, ja hi haurà temps per adquirir-lo a internet. És l’últim afegit a la meva biblioteca creixent sobre el pa i no el destacaria com a llibre introductori (tot i que té un primer capítol on exposa els conceptes bàsics per començar a fer pa). Com a primer, i traduït en castellà es podria començar amb “El aprendiz de panadero”, del Peter Reinhart. També parlen bé del “Panes” del Richard Bertinet, però aquest no el tinc. Encara. El Dan Lepard és un forner anglès que ha treballat amb varis restaurants de prestigi del seu país i que en aquest llibre ens fa una bona mostra dels pans que es couen per Europa. Baixant a terra, parlant amb els forners, amassant al seu costat, interpretant a la seva manera les receptes que li ensenyen. I fotografies disparades en temps real, sense artificis de composicions massa pensades, que li donen encara més sensació de proximitat.

No el recomano pel resultat de les receptes, bàsicament perquè encara no n’he intentat cap (això de fer segons quins pans demana trobar el dia que tindràs temps). Però he anat llegint les histories del seu pas per països com Russia o Dinamarca i disfrutes i t’entren ganes de menjar pa i fer-ne. Hi ha molts llibres de cuina però de tant en tant en trobes alguns que els veus fets amb una ració extra de carinyo i es nota.

Em sembla que un pa de nous d’Irlanda serà el primer que provaré. Previ pas de convertir la meva massa mare de farina de blat en massa mare de farina de sègol. Aquesta recepta no porta només nous a trossos sinó que incorpora una pasta de nous amb mel, aigua, mantega i sal.

4 comentaris

“Confesiones de un chef”, Anthony Bourdain

juny 14, 2009, escrit per , classificat a Llibres.

En setmaneta de vacances i amb tot el temps del món per llegir em vaig trobar que la casa que havíem llogat tenia una fantàstica llibreria. El primer que vaig agafar per emportar-me a la platja va ser aquest “Confesiones de un chef”, un llibre que va publicar RBA el 2000 i que vaig devorar. És un llibre autobiogràfic de l’autor -que abans que aquest havia publicat alguns llibres de ficció amb la cuina pel mig-. És una crònica desordenada dels seus passos cap als fogons. Des de les primeres revelacions que la cuina podia ser una cosa a tenir molt en compte (en un viatge amb els pares a França, menjant ostres) fins al seu pas per multitud de restaurants, visquent fracassos en les seves múltiples variants. No es guarda res: critica a com es colen productes en no gaire bon estat als restaurants, com molts propietaris no en tenen ni idea, com molts dels cuiners, ell els primers, s’aboquen a l’alcohol i les drogues… i com la vida a la cuina els anula gairebé completament la vida lluny dels fogons. És un relat apassionant, en el que, cap al final fa una cosa molt encertada. Dedicar un capítol a un altre xef que consideren ell i altres col·legues com a molt bo. I que no només és capaç de fer una cuina fantàstica sinó d’apropar-se a la gestió d’una cuina de restaurant des d’una perspectiva molt més racional, tranquil·la, organitzada i lliure de borratxeres i substàncies psicotrópiques. Al contrari que el caos i la testiculina que es viu al voltant dels fogons on deambula el protagonista.

Cap al final dels llibres aquests dos xefs tenen una conversa sobre cuina que passa per Ferran Adrià. “És un fiasco… comí allí, tio. Y es un valor, si de escandalizar se trata. Comí un sorbete de agua de mar!”

M’ha agradat molt el seu estil directe i així rebuscant una mica he vist que ha presentat un programa televisiu en el que viatjava per tot el món i anava provant i comentant les cuines de tot arreu. Es diu No reservations, n’ha fet 5 temporades i per fer-ne un tast (en principi la cosa apunta bé) començaré amb el capítol 17é de la quarta temporada dedicat a Espanya. I també he localitzat un programa presentat per ell “Decoding Ferran Adrià” i un altre de “Cooking with QOTSA”. O sigui, cuinant amb els Queens of the Stone Age, que és un dels grups actuals que em tira més… Toca descarregar-los :)

3 comentaris

Plat combinat

octubre 25, 2007, escrit per , classificat a Llibres.

Plat Combinat, programa de gastronomia de BTV que no he vist més que puntualment i de passada. I això que varis amics -fiables- me l’han recomanat. El fan dissabtes a les 15.30, hora poc ideal on l’estat és o fora de casa o vegetatiu al sofà.

El tema és que avui m’he passat per la presentació del llibre del programa, al mercat de La Concepció. A part de picar 4 canapés i beure alguna copa de vi, he estat fullejant “Plat combinat. Guia gastronòmica de Barcelona” (La Magrana). Un llibre petitó que es divideix en 3 parts. La primera, recomanació de restaurants (pel què he vist per sobre, bastants restaurants que m’agraden, entre ells el number one, Els Casals de Sagàs), sembla que amb molt bon criteri. Després recomanació de botigues especialitzades de Barcelona. Des de la clàssica dels ous de Calaf fins a una altra on fan caramels artesanalment. Per anar provant. Per acabar un bon nombre de receptes que caldrà anar provant. M’he apuntat el pollastre amb coco i el pastís de formatge per provar. Alguns semblen massa complicats / cars (“Veloute” de crustacis, eriçons, fonoll i caviar, recepta en aquest cas d’El celler de Can Roca). No està de més tenir-lo per les 3 coses… De restaurants en concret ja me n’he apuntat un parell que seran futures visites!

2 comentaris

El gourmet recomienda: de compres culinaries per Barcelona

novembre 12, 2006, escrit per , classificat a De compres, Llibres.

Em vaig adonar que no havia posat cap categoria de llibres a aquest blog. I m’agradaria parlar d’alguns dels llibres que més faig servir per cuinar (els de la Mireia Carbó, per exemple). Per començar, però, una novetat més recent (vaig anar a la seva presentació la setmana passada): El gourmet recomienda, guia de tiendas gourmet de Barcelona, d’Óscar Vallés Rodríguez (Edicions Robin Book).

La idea és bona, i de fet és una mica una extensió ben feta i completa del que vull anar fent poc a poc amb la categoria De compres d’aquest blog: destacar botigues on pots trobar articles culinaris o difícils de trobar o de molta qualitat. El llibre és una guia molt interessant d’aquest tipus de botigues a Barcelona: el lloc on comprar els millors ous, les millors peixateries, pastisseries, on hi ha els millors aliments exòtics. Parla molt bé, per exemple, de Ous de calaf, una parada a varis mercats de Barcelona, on es venen només ous. Això si, de tot tipus, i considerats dels millors que es poden trobar a Barcleona. El llibre és un molt bon punt de partida per descobrir noves botigues (jo mateix he vist parades dels mercats de l’Abeceria i la Estrella, que son els que em cauen més a prop, que ja tinc ganes de visitar). Al final tens un útil index per tipus de botigues, per barris de Barcelona o per puntuació.  De cada botiga te’n fa una petita descripció, et dona la localització, què hi pots trobar i quins serien els seus hits.
Falten botigues que hi posaria, però és normal, perquè és el criteri de l’autor i tampoc té perquè conèixer absolutament totes les botigues de Barcelona. Jo, per exemple, hi afegiria La Pastaia, l’espectacular parada de pasta fresca del mercat de l’Abeceria (ahir vaig menjarne de bacallà, de gorgonzola, ricotta i nous i de provolone amb ceba confitada). O A casa portuguesa, una nova botiga de productes portuguesos que ha obert al carrer Verdi, amb un bonissim assortit de dolços, entre els que hi ha els Pasteis de Betlem. En parlaré un dia d’aquests…

4 comentaris