Per estrenar (tot i que ja hi va haver un primer intent semi-fallit) la panificadora que em vaig agenciar (una Kenwood BM 210, 58 euros) he provat de fer un pa que ja vaig tastar a casa un amic (valgui la coincidència, conegut com a Pani, no per raons forneres). Adaptant una recepta de El club de la màquina del pan, hi he posat:

- 1 quinto de voll damm
- 350 grams de farina integral ecologica (la que tenia ara, comprada al Renobell, futur post sobre la botiga)
- 20 grams de llevat fresc
- 60 grams de parmesà ratllat (no gaire fi)
- 2 culleradetes de sal
- 2 culleradetes de sucre moreno
- 20 grams d’oli d’oliva verge
- 90 grams de nous

Amb la màquina panificadora no hi ha massa misteri. Hi he posat els ingredients i l’hi he marcat el programa d’amassar sense coure. Un cop acabat el programa, treure-ho, donar-li la forma desitjada i posar-ho sobre la mateixa plata que posaré al forn. Després tapar-ho amb un drap sec i deixar que es vagi fermentant. Ho vaig fer ahir a la nit i ho he deixat fins avui tarda. Ignoro si són masses hores, encara no m’he posat a investigar el tema del pa i desconec quanta estona l’hauria de deixar fermentant. En tot cas durant la nit ja havia augmentat molt de volum. Quan he arribat per la tarda a casa l’he posat al forn, que havia precalentat a 200 graus amb un cassó petit ple d’aigua a dins (diuen que perquè hi hagi humitat a l’ambient i no es ressequi el pa). Ha tardat uns 35 minuts -aquí ja dependrà del forn de cada un-, comprovant-ho amb un palillo fins que es veia que el dins ja no estava humit.

La veritat és que ha sortit realment decent :) Ara, el millor, l’olor de pa acabat de fer que m’omplia el pis.