A la feina, com a mètode d’organització relativament recent, fem servir una metodologia de l’estil agile que es coneix com a Scrum. No em vull extendre gaire, però bàsicament dividim la feina en “petites” unitats, a resoldre en una unitat temporal, que són dues setmanes. Al començament de la quinzena, evaluem les tasques que hi ha per fer, quines podrem assumir… i al nostre equip, que ens hem ajuntat uns quants que ens agrada cuinar, de tant en tant portem alguna cosa per menjar, per fer amena la reunió. Aquest dilluns vaig ser jo, amb aquest pastís de llima de la foto de dalt. Un pastís que podem resoldre en bastant menys de 15 dies perquè és molt molt fàcil. El dividiré en 4 petites unitats de treball (que a la feina coneixem com a històries d’usuari -o US, user story-)

US-1: A comprar!

– 150 grams de farina
– 75 grams de mantega
– 30 grams de sucre
– 5 ous
– Un rajolí de ginebra
– 400 grams de llet condensada
– 125 ml de suc de llima (seran unes 4, més o menys) + la pell ratllada d’una

US-2: Fem la base

Desfem la mantega (al foc o al microones) i la barregem bé a un bol amb la farina. Després hi afegim el sucre, el rovell d’ou i un rajolinet d’anís (no és imprescindible, però la llima m’ha inspirat gintonic). Ho barregem bé, que faci una massa homogenia, tapem el bol amb paper film i cap a la nevera, a descansar una estona.

US-3: Fem el farcit

Encara més fàcil: a un bol barregem bé la llet condensada, 4 rovells d’ou, el suc de llima i la pell de la llima. I ja està. Fet amb les proporcions que vaig llegir a la recepta de la Gemma Clofent a cuina de casa.

US-4: Cap al forn!

Preescalfem el forn a 180 graus. En un motlle de pastís hi estirem la base que teniem a la nevera, perquè cobreixi bé el fons i les parets. Punxem amb una forquilla el fons. Ho enfornem 10 minuts. Després hi aboquem el “farcit” i ho deixem uns 25-30′ o fins que ja estigui ben cuallat i punxant-lo el ganivet/palillo surti net.

I ja que parlem de metodologies de treball, per la foto d’aquesta entrada he començat a aplicar algunes de les ensenyances de com fotografiar menjar que ens va ensenyar el Martí d’Apunts de cuina el cap de setmana passat. No ens va ensenyar això de posar un tall de pastís trencat, és creació pròpia!! Al seu magnífic blog de fotografia ha recullit la classe magistral.

0