Arxiu per 'Primers'
Crema de bròquil i pastanaga
maig 18, 2013, escrit per SÍLVIA, classificat a Primers.
Sa, gustós i senzillíssim!
Ingredients:
-1 bròquil
-3 pastanagues
-camembert
-oli del bo
-xarop de Mòdena
-sal rosa, Maldon o alguna de curiosa
-llavors de rosella (per decorar)
Preparació:
Bullim el bròquil i la pastanaga uns 20 minuts. Un cop cuits, ho passem pel túrmix, que quedi ben finet. Emplatem i hi afegim uns dauets de camembert, un pessic de llavors de rosella, un bon raig d’oli, unes gotes del xarop de Mòdena i una punta de sal.
2 comentaris
Arròs a la cassola
març 17, 2013, escrit per Roger Compte, classificat a Primers, Segons.
I allò que penses, si encara no he fet mai cap arrós a la cassola! Bé, de fet em passa amb molts plats clàssics de la cuina catalana que vull anar fent mica en mica. Aquest cop tenia bons convidats a casa i vaig pensar que era el moment per preparar-lo. Em vaig basar en la recepta d’El corpus de la cuina catalana, amb algun mínim canvi en ingredients.
- 400 grams d’arròs
- Mig conill tallat a trossets
- 200 grams de costella de porc també a trossos petits
- 100 grams de pèsols (pes un cop pelats, seran uns 500-600 sense pelar, aprox)
- 3 grans d’all
- 2 tomàquets madurs
- 2 cebes
- Julivert
- Un trosset de sobrassada
- Caldo
És un plat que no té massa complicació. En l’olla / cassola on farem l’arròs (és a dir, que sigui prou gran) hi posem un raig d’oli i hi dorem la carn, fins que quedi torradeta pels seus cantons. La reservem. Immediatament hi posem les 2 cebes i 2 grans d’all picats i el tomàquet madur, ratllat. A foc baix, deixem que xupxupeji i es vagi enfosquint. Momemt que podem aprofitar per actualitzar el twitter, pujar alguna foto a instagram o obrir la primera birreta (el cuiner sempre se la guanya).
Quan el sofregit ja estigui d’un color més torradet, podem afegir la sobrassada, tallada a trossets. Millor no posar-n’hi excessivament que no domini en excés. Una punteta perquè doni gust i un toc de greix que encara el fa millor. Ho deixem 3-4 minuts a dins i ja podem retornar la carn a l’olla.
Després afegim l’arròs i el barregem bé, el deixem un parell de minuts i ja podem afegir el líquid que tindrem calent (aigua, caldo… jo tenia un bon caldo que havia fet i com que era molt potentot, l’he rebaixat una mica amb aigua). Podem posar-ne i si després veiem que en fa falta en podem afegir més (que estigui calent, això si). Un cop hem tirat el caldo podem posar-hi els pèsols i una petita picada de julivert i un gra d’all (al Corpus, on vaig llegir la recepta també hi posaven uns brins de safrà, que no en tenia). Quan hagin passat 15-17 minuts (segons l’arròs) la cosa ja estarà a punt. Abans tastem que el gra estigui bé i si fa falta rectifiquem de sal. I ja podem apagar el foc i servir.
Recordo el consell: feu sempre de més, així quedarà alguna carmanyola per la setmana. I si els convidats són de bon menjar i us fa por que s’ho acabin tot, els hi poseu coses de picar abans! :) Hola Raquel, hola Sito!
2 comentaris
Rigatoni amb salsa de carxofes
febrer 2, 2013, escrit per Roger Compte, classificat a Primers.
A la feina, a part de la Sílvia estic ben rodejat de bons cuiners. En diagonal hi tinc el Pep i a davant l’Stefano. Els dos a més de saber del tema webs, van estudiar cuina i els tinc com a bons referents a l’hora de suggerir receptes o restaurants. No fa gaire l’Stefano (molt bon tio tot i l’insistència en defensar la superioritat en tot del producte gastronòmic italià) em va passar una recepta de pasta amb carxofes molt fàcil, gustosa i absolutament adient per aquesta temporada, perquè fa servir les carxofes i perquè és fàcil que tinguem una mica de bon caldo de sobres per aprofitar aquí.
Per fer-la us farà falta:
- Pasta curta (jo he fet servir els rigatonis de De Cecco -en tenen al Bonpreu- que m’agraden molt)
- Carxofes
- Escalunyes (si no en teniu o no en compreu, poseu-li ceba tendra, per exemple)
- Caldo de carn
- Parmesà
- Mantega
Ingredient opcional (per anar per nota): un petit rajolí d’oli de tòfona, poquet, només per aromatitzar una mica.
Piquem les escalunyes i pelem les carxofes, traient tija i fulles exteriors i dividint-la en quatre o vuit parts (a la recepta que em van passar, després de tallades les posaven en aigua freda amb unes gotes de llimona i abans d’anar a la paella les escorrien; no ho he fet, sóc un mandrós). Posem l’escalunya a una paella amb oli i la deixem fins que comenci a agafar coloret. Llavors hi afegim les carxofes i al cap d’una estoneta el caldo, que deixarem fent xupxup lent fins que les carxofes estiguin ben toves. Parem el foc, li afegim un polsim de pebre, sal (si fes falta) i ho triturem amb minipimer fins obtenir-ne una crema. Cal calcular abans la quantitat de caldo que li posem, que no ens quedi una cosa massa líquida.
Per altra banda, posem aigua a bullir, quan ho estigui, li tirem una mica de sal i els rigatoni. Una mica abans que estiguin al dente (l’estat previ es diu al dente de llet) els traiem i a continuació els tirem a una paella prou gran amb mantega i a continuació li afegim la salsa i parmesà ratllat i barregem bé, que la pasta s’impregni bé de la salsa. Per servir li podem posar una punta més de parmesà ratllat per sobre.
7 comentaris
El Gran recapte dels aliments (i de regal, recepta costrariquenya de Rice and beans)
novembre 30, 2012, escrit per Roger Compte, classificat a Primers.
Una campanya a la que val la pena ajudar a promocionar: el Gran Recapte d’Aliments. Els dies 30 i 1 de novembre pots donar aliments per ajudar a les persones més necessitades. Demanen”llegums secs, oli, llet i llaunes de conserva de peix” en concret, però pots trobar tots els detalls i els llocs on pots fer la donació a la seva web. En resum: costa poc comprar una bossa de llegums secs o una llauna de sardines i donar-la al mateix supermercat i en canvi ajudaràs a gent necessitada, que per desgràcia cada cop són més.
Com ja vam fer l’any passat, uns quants blogs de cuina vam acordar fer aquesta promoció de la campanya amb l’excusa de fer un text nou afegint alguna recepta amb un dels aliments que es demanen. Jo en pujo una que tenia pendent i que a més ajunta dos dels grans aliments bàsics del món: llegums secs i arròs. Fa cosa d’un mes vaig estar a Costa Rica i la combinació entre arròs i frijoles és un pilar bàsic (com als països del voltant) de la seva gastronomia. El plat nacional és el gallo pinto, que els combina, però em va agradar més la versió de la Costa Rica negra i caribenya. Així doncs explico com fer el “Rice and beans” que es prepara a Puerto Viejo, concretament el de la Soda Elizabeth, que em va agradar i els hi vaig preguntar com el feien.
Per fer-lo, necessitareu:
- llet de coco
- frijoles
- arròs
- ceba
- farigola
- chile panameño
- oli, sal, mantega
Fem els frijoles en la llet de coco (important, que en sobri, perquè després aquí també hi courem l’arròs). Suposo que dependrà del tipus, però els que he posat jo (comprat allà a Costa Rica) han tardat gairebé hora i mitja fins que tenien el punt tou necessari).
Un cop els frijoles estiguin tous, li afegim la ceba tallada, un polsim de farigola, el xile panameño, l’arròs, sal, oli, una mica de mantega i ho tenim al foc el quartet d’hora més o menys que demanarà l’arròs… i ja està. Sorprenentment gustós!
Nota: jo no li he posat chile panameño, que no tinc clar on trobar-lo. A nivell d’aspecte és semblant al chile habanero mexicà, però dubto si són semblants a nivell de picantor. En tot cas es posa al plat no per buscar-ne la picantor sinó el gust. S’hi posa sencer, sense picar-lo. I un cop cuit tot, se’n retira i no es posa al plat.
Pot ser una bona opció de carmanyola per la feina: això per acompanyar una mica de pollastre o de peix.
No hi ha comentaris
Seitons cítrics i cigrònics
agost 23, 2012, escrit per Roger Compte, classificat a Per picar, Primers.
He anat molts cops a un restaurant que hi ha a prop de casa que es diu Al punt. M’agrada l’ambient, la cuina que fan i és una opció molt raonable per quedar amb un grup d’amics el cap de setmana i fer un arrosset ben bo. Abans de l’arròs tenen una opció “pica-pica” que inclou unes quantes tapes -que canvien cada dia- i aquest últim dia hi van posar uns seitons, que és un peix que m’encanta i que ara a l’estiu l’acostumo a fer molt.
Els seitons estaven tremendos i els hi vaig demanar com els havien preparat. Senzillíssim i estiuenc:
Primer anem a comprar els seitons. Idealment (és el què faig sempre), que ja estiguin triats i preparats pel peixater/peixatera de confiança. Sinò caldrà netejar-los i preparar-los, que porta una mica més de temps.
Després (o abans), assegurar-se que tenim farina de cigrons. Li dona un toc cruixent fantàstic al seitó i a part com a bonus, converteix el seitó fregit en una recepta apta per celíacs! Jo n’he trobat a una d’aquestes botigues de coses ecològiques i cares (concretament la que hi ha fent cantonada a la plaça del Sol). Però n’hi hauria d’haver més econòmica a llocs com el Renobell… O si tenim un bon estri de triturar, podem fer-la nosaltres mateixos amb cigrons secs.
Amb una paella amb oli ben calent preparada, passem els seitons per la farina de cigrons i els fregim. Els enretirem a un plat amb paper absorvent.
Els servim al moment, que estan bons acabats de fer: per sobre hi espolsem una mica de sal maldon/gruixuda/de la que es veu a cop de vista i hi ratllem una mica de pell de llimona, que li donarà un toc cítric i refrescant que li va de meravella.
4 comentaris
Sushi
agost 19, 2012, escrit per SÍLVIA, classificat a Japonès, Per picar, Primers, Segons.
Feia moltíiiissim que tenia pendent fer sushi i avui per fi m’he decidit. Com que era la primera vegada, ha sigut un tempteig i només m’he atrevit a fer makis senzillets. Hi ha coses a millorar, però ha quedat la mar de bo :P
Ingredients (per a 4 makis -unes 40 peces-):
-250 g d’arròs per fer sushi
-325 ml d’aigua
-2 cullerades soperes de vinagre d’arròs
-4 làmines d’alga nori
-salmó
-tonyina
-mig alvocat
-formatge Philadelphia
-wasabi (en pols)
-salsa de soja
*estoreta de bambú
*vano
-Preparació:
-Comencem preparant l’arròs, que ja és tota una cerimònia. Primer el rentem amb aigua perquè perdi el midó fins que veiem que l’aigua surti transparent. Seguidament, posem l’arròs escorregut en un cassó amb l’aigua, el tapem i fem que bulli, amb el foc fort. Un cop ha arrencat el bull, abaixem el foc al mínim i el deixem coure 10 minuts, tapadet. Un cop passat aquest temps, apaguem el foc i el deixem reposar 10 minuts més, també sense destapar el cassó, sobretot. Estenem l’arròs pla sobre d’una safata de fusta i l’anem separant amb una espàtula de fusta mentre hi aboquem per sobre el vianagre d’arròs. Alhora i per accelarar que es refredi ventem l’arròs (això potser no cal, però si teniu un vano a mà sempre és més ràpid).
Col·loquem l’alga nori damunt l’estoreta de bambú fent que quedi la part brillant tocant el bambú. Amb les mans humides estenem l’arròs damunt de l’alga de manera que quedi ben uniforme i deixant els 4 cantons lliures, perquè quan els enrotllem no sobresurtin els ingredints.
I ara col·loquem damunt una punta de l’arròs els ingredients que vulguem -a banda del wasabi que ens agradi-, no gaire quantitat perquè no quedi com una botifarra :)
Jo n’he fet un de salmó, un altre de salmó + alvocat + Philadelphia, un altre de salmó + alvocat i el quart de tonyina + alvocat.
I vinga, a enrotllar-ho amb l’ajuda del bambú, fent pressió perquè quedi ben agafadet, i amb les bandes de l’alga humides amb aigua per segellar el maki.
Els deixem reposar una estona a la nevera embolicats amb paper film i just en el moment de sevir, el tallem amb un bon ganivet humit amb aigua perquè llisqui bé.
Una mica de soja i wasabi i llestos!
A la pròxima, makis invertits i nigiris ;)
No hi ha comentaris
Albergínies marinades
agost 14, 2012, escrit per Roger Compte, classificat a Per picar, Primers.
M’agraden molt les albergínies. N’acostumo a tenir per casa. Els dies que estic més gandul -que a l’estiu passa sovint- opto per la recepta pimpampum de fer-les al microones, pelarles i fer-ne una truita ràpida. Però agrada variar i a més de fer-les a la parmesana o fins i tot a lo Laos, fregides amb porc, m’agrada anar tastant noves maneres de fer-les. I em va encantar a primera vista una recepta que va publicar no fa gaire El comidista.
Fàcil i bona. Ja l’he repetit uns quants cops. El primer van quedar una mica més estètiques ,el segon cop, que tenia unes albergínies blanques una mica al límit de conservació, vaig fer la foto que tenia abans a aquesta entrada i feia una mica de peneta. Que te les menjaries però gairebé en plan ONG. L’he canviat per una amb alberginies de les negres i en format torrada (idea fantàstica que vaig veure al Facebook de l’helena) aquí amb un formatge que es diu Ufff, de Mas Alba (de cabra, rentat amb cervesa, tremendo i moooolt olorós). És un gran plat per fer d’un dia per l’altre i servir fresquet, com aperitiu. A part d’albergínies (jo he fet servir les blanques els dos primers cops, que m’agraden molt), per fer la marinada he fet servir:
- 3 cullerades d’oli del bo
- 1 cullerada de suc de llimona
- Un gra d’all picat
- Una mica de gingebre fresc picat (més o menys quantitat com l’all)
- Alfàbrega fresca (el Comidista li posava menta, però no en tenia)
- Mitja cullerada de sucre
Per treure amargor, tallem les alberginies a rodanxes gruixudes i les submergim a un bol amb aigua i sal (posant alguna cosa a dalt que pesi perquè no es quedin surant).
En una plata untada amb oli, perquè no s’hi enganxi, posemles alberginies, al forn precalentat a 180 graus, durant uns 20 minuts. Ho traiem (mirant abans que no es torressin massa, que cada forn és un món), els hi donem la volta i ho deixem uns 15 minutets més.
Mentre es refreden, preparem la marinada: en un bol barregem oli i llimona, el sucre, alfàbrega picada i l’all i el gingebre fresc, tallat a trossos prou grossos com perquè després sigui senzill retirar-los. I una mica de sal i pebre.
En un bol, i amb cura, barregem les alberginies i la marinada bé, que s’impregnin. Després ho posem sobre una plata, ho tapem amb paper film, i cap a la nevera, tota la nit o un dia si fa falta.
Abans de menjar, ho traiem, ho posem a on ho volguem servir, enretirem els trossos grans de gingebre i all i li podem tirar una mica de formatge per sobre, per exemple. Aquí li he posat una mica de Cantell, un de cabra sequet de la formatgeria Can Pujol, del Maresme, que m’agrada moltíssim. O també li quedaria fantàstic una mica de feta. Feta la llei, feta la tapa.
2 comentaris
Tallarines amb sèpia
maig 27, 2012, escrit per SÍLVIA, classificat a Primers, Segons.
Una de pasta!
Ingredients (2 persones)
-1 sèpia mitjana (uns 300 g)
-250 g de tallarines
-1 ceba
-2 cullerades de tomàquet fregit
-1 copa de vi blanc
-1 rajolí de brou de peix
-oli d’oliva
-julivert
Preparació:
Primer de tot, fregim la ceba tallada a trossets amb una mica d’oli. Quan s’hagi enrossit una mica hi afegim la sèpia tallada a trossos. Atenció, reservem la bossa marró i la tinta, que tot hi dóna gust de mar. Un cop cuita la sèpia, hi afegim el tomàquet fregit i al cap d’un parell de minuts el vi blanc. Deixem que redueixi l’alcohol i seguidament hi posem la bossa marró i la tinta. Ullet, feu-ho amb guants perquè encara tinc les ungles negres! Ho deixem fent xup-xup amb el culet del brou (a males aigua!). Mentrestant, bullim la pasta, i un cop cuita l’afegim a la cassola de la sèpia, i barregem bé tots els ingredients. Piquem julivert i també l’hi afegim. Rematem el plat amb un raig d’oli d’oliva. I pim pam, ja ho tenim!
2 comentaris
Milfulls de patata i botifarra de perol
maig 6, 2012, escrit per SÍLVIA, classificat a Primers, Segons.
Recepta de ple hivern haha
Facílissim i amb resultats espectaculars!
Ingredients per a 2 persones:
-2 patates
-2 botifarres de perol
-2 grans d’all
-julivert
-oli d’oliva
-rúcula
-parmesà
Preparació:
Tallem les patates molt fines amb una mandolina. Piquem l’all i el julivert. Escalfem un minut les botifarres al microones a baixa temperatura i les esparraquem per treure’n la pell. Agafem una safateta per anar al forn, la untem amb oli d’oliva i anem fent capes de patata, butifarra i una mica d’all i julivert; així repetidament, fins a acabar amb una capa de patata que regarem amb un bon raig d’oli. Ho deixem coure al forn ja calent a 150 graus una hora i mitja (sí, mooolta estona). Un cop emplatat, decorem el milfulls amb una mica de rúcula i parmesà ratllat.
Extreta de Cuina.cat
3 comentaris
Cigrons amb gambes
maig 1, 2012, escrit per Roger Compte, classificat a Primers.
És sorprenent la capacitat dels armaris de la cuina per engolir paquets i aliments que es camuflen entre els altres iaparèixen al cap d’un temps, quan fas un repàs del què hi tens. Quan són coses ja caducades, malament. Però de tant en tant trobes coses que no recordaves, que no fa tant que vas comprar i que venen de gust. El passat cap de setmana vaig localitzar un paquet de cigrons secs, dels d’oristà (una subvariant de la llegum que cultiven a aquest població del Lluçanés i que venen en producció petita, com el seu tamany).
Vaig pensar buscar alguna recepta del país, al Corpus de la Cuina Catalana i van guanyar aquests cigrons amb gambes per senzills i bona pinta. Ahir a la tarda vaig passar per l’Abeceria per anar a comprar les gambes. La parada de la Nuri, que és on compro habitualment i que porten peix de costa (que els hi ve a la tarda, cap a les 18.30) era l’única de les de peix oberta i al sector gamba tenien una mica de sobrants del dia, de diferents tipus, tamany petitó i preu prou raonable.
Primer fer els cigrons (també hi ha la opció més ràpida de comprar-los bullits -de pot no, eh?-). Tota la nit en remull amb una mica de bicarbonat i després ferlos amb aigua a foc baix. Aquests d’Oristà són una mica pesadets i la cosa se n’ha anat cap a les dues hores. Sal al final.
Per un parell de plats serien aprox:
- 350 grams de llegum cuita
- 10-12 gambes
- 4 tomàquets madurets
- All, julivert
Primer fem les gambes en oli calent a la cassola i les reservem. Aprofitem l’oli aromatitzat de gamba per posar-hi un parell de dents d’all picades fines i a continuació el tomàquet ratllat (amb una mica de sal i sucre) i el julivert picat. Deixem que vagi fent molt lentament, no hi ha pressa i vigilant si es dona el cas que mentre xupxupeja hi ha una ampolla de vi oberta per la cuina, que és perillós.
Mentrestant podem preparar l’allioli. Bones notícies: el fem en la versió allioli negat. És a dir que ha de ser més líquid i no cal que estigui lligat. Xafar unes dents d’all al morter amb una mica de sal i anar remenant amb la mà de morter mentre afegim oli. Ha de quedar una textura pastoseta.
Quan el sofregit ja s’hagi anat concentrant una mica, podem afegir els cigrons i barrejarlos bé, amb el foc baix. A continuació hi afegirem les gambes i l’allioli negat. Si després heu de fer petons als comensals, vigileu amb la quantitat. I per acabar li posem una mica de l’aigua de bullir els cigrons i deixem que xupxupegi una mica perquè es barregin bé els gustos. Fet, a dinar.
