Aquests dies de baixa de paternitat es van ajuntar vàries circumstàncies a casa per confluir en un plat que va agradar. Tenir temps per cuinar, tenir un paquet d’arròs marisma per obrir i tenir acabat de comprar la molt recomanable guia “Escuela de arroz” del Xesco Bueno, cuiner que fa anys que conec: professor de cuiners i amb especial mà pels bons arrossos ja sigui en format curset (d’un curset d’ell vaig penjar la recepta d’un refrescant arròs verd) o al seu restaurant Ca l’Esteve.

Entre els ingredients que tenia per casa i alguna lectura del llibre del Xesco (de qui ja havia fet tal qual abans, i amb èxit, un arròs de xai) per treure idees, vaig fer un bon arrosset de caràcter mariner.

arrosset

A la parada de confiança del mercat de l’Abeceria (la de la Nuri) em vaig emportar teca per fer el fumet (peix de roca, escòrpora sempre va bé, una ceba per acompanyar, sal i para de comptar). Per un arròs per a dos, vaig buscar tenir uns 750 ml de fumet (per 150 grams d’arròs). I per acompanyar l’arròs vaig comprar una sèpia (si, guarda’m la melsa!), unes quantes gambes i cloïsses.

L’arròs marisma és una especialitat poc coneguda que es cultiva al Delta i que funciona de manera similar al bomba. Xucla molt bé el sabor, dono fe. Una bona recomanació és que un cop oberta la bossa, es guardi a la nevera. El primer cop que en vaig comprar, el vaig deixar fora i aviat es va omplir de fauna poc agradable.

El que vaig fer és un plat sense massa misteri: en una cassola amb una mica d’oli posar-hi les cloïsses, fins que s’obrin, les retirem. Després banda i banda de les gambes, també les reservem, i a continuació hi afegim la sèpia tallada a daus, amb la melsa que es dori una mica, i a continuació hi vaig afegir un parell de tomàquets ratllats (aprofito aquests dies per pelar tomàquets en massa i paral·lelament fer un salmorejo) i vaig deixar que anés fent a foc lent.

En una olla al costat tenia el fumet escalfant-se. Quan el sofregit amb el tomàquet ja feia bona pinta vaig afegir l’arròs, un parell de minuts i a continuació una bona cullerada de brou. Deixar  foc viu a la cassola, fins que l’arròs va xuclar el brou, i llavors tornar a posar un altre cullerot. A meitat de cocció (l’arròs va tardar prop de 20′ a estar al punt) hi vaig afegir cloïsses i gambes. Vaig continuar afegint fumet quan el demanava, posant un puntet de sal, i quan el marisma ja estava al punt, una picada amb julivert, oli, sal i una mica de safra repartida. Aturar foc, deixar reposar un moment, i cap a taula!

 

0