L’hort del meu pare ja està començant a funcionar a tota màquina i està donant els seus fruits. Mentre esperem (es fan pregar aquest any) els tomàquets de Montserrat i cor de bou, la producció de carbassons i de mongetes és més que òptima. I toca variar de tant en tant la forma de preparar-les, per no cansar-se’n: no fa gaires setmanes em va anar a petar davant dels ulls una recepta de El comidista (artista previament conegut com a Ondakin) que vaig comprar al moment. I que ara poso aquí, amb algun canvi molt petit. El blog per cert -diria que ja ho havia comentat- és un dels meus preferits. En base a que el tant per cent de receptes que em ve de gust fer és molt alt. Per aquest plat senzill, sa, fresc i fantàstic he fet servir (d’aquí en treuria unes 3 racions ben maques):
– 1 carbassó
– Mongetes (sense pesar-les, aproximadament la mateixa quantitat que de carbassó)
– 250 grams de cuscus d’aquest precuinat (que també s’hauria pogut definir com “el que quedava al paquet”)
Per la salseta (clau):
– Tres fulles grans d’alfàbrega
– Dos branques de julivert
– 1 ceba de figueres
– 1 llimona
– Oli d’oliva verge
Piquem la ceba i la barregem amb el suc de la llimona en un bol. Reservem.
Netegem les mongetes i en tallem les puntes (les tallem en dos si són molt llargues). Netegem el carbassó i el tallem a palets, d’un dit de llarg (si el carbassó és d’aquests molt grans, descartem la part del mig, on hi ha totes les llavors). Posem un bon raig d’oli en una paella gran, hi tirem les mongetes, i les tenim un parell de minuts, donant alguna volta (el cop de canell l’estic perfeccionant cada cop més!). Després hi afegim el carbassó, salem, un minutet més, i li posem un bon raig d’aigua. Ho tapem i ho deixem uns 5 minuts, remenant-ho de tant en tant. Després (si comprovem que la mongeta ja fa pinta d’anar per bon camí), ho deixem un parell més de minuts destapat i ja ho tenim. Retirem les verdures amb una escumadora.
Mentrestant podem haver calentat una olla petita amb aigua (o brou) i quan bull, parem el foc i li tirem el cuscus, que en 3 minuts (al menys al cuscus precuinat que tenia jo per casa) ja s’haurà inflat i podrem retirar.
Queda preparar la salsa. Posem la ceba amb el suc de llimona al vas triturador, amb una mica de sal, el julivert, l’alfàbrega i un raig ben generós d’oli bo. Ho triturem bé i ja ho tenim.
Preparem el plat (carmanyola en el meu cas): capa de cuscus a sota, les verdures i després la salsa per dalt. No ens quedem curts, que li dona un gustet boníssim.
Proves:
Cooking time (duration): 25
Number of servings (yield): 3
PT1H
PT1H
Una ovació al teu senyor pare!! quina meravella d’hort que té i quins aliments que et dóna!! En fi, la recepta molt suculenta, amb aquestes verdures cruixents i el cuscús, mmm, boníssim!
I tant, ovació pel meu pare. Visca les aficions de les que en puc treure profit!! :) Merci, vermells!
Quin color més xulu!
Realment és un privilegi tenir un hort a la familia. El meu em cau molt lluny, a uns 1.000 kms i per tant el gaudim molt poc. En uns dies estarèm per la verda Galicia i aleshores a veure si tenim el material per preparar aquesta recepta, que em sembla boníssima :)
Que bones aquestes mongetes, acompanyades amb cuscus tenim un plat ric en hidrats i vegetals.
Salutacions
Gràcies, Judith :) I un plat tan sa et justifica totalment pel gelat de postres!
Sano, sanísssssim. A mi també m’agrada molt El Comidista, però aquesta recepta se m’havia passat. Merci!