Ara que per fi m’ha sortit bona la massa de la pizza m’ho apunto aquí perquè no se’m perdi. Que en el fons va ser l’objectiu inicial d’aquest blog. Abans que compartir amb el món, tenir un repositori perquè no se’m perdessin les coses que més o menys sortien bé… Apunto la massa, per posar a sobre hi ha tantes variacions com es vulgui. Jo hi he posat una capa fina de tomàquet fregit amb una punta d’alfàbrega, mozzarella (de la seca, no de la de bufala bona, això per un proper cop), roquefort i nous. Per la massa

- 500 grams de farina de força
- 280 ml d’aigua a temperatura ambient
- 1/2 sobre de llevat de forn maizena
- Bon raig d’oli d’oliva
- Pessic de sal

He posat tots els ingredients a la panificadora, programa d’amassar, i als 20 minuts més o menys, que és el que tarda a fer el cicle, ho he tret. Evidentment es pot fer amb les mans. Et pringues una mica més He fet una bola gran, ho he posat en un bol gran de vidre, tapat amb un drap i ho he deixat fermentant un parell d’horetes fins que ha doblat el volum (ho volia deixar unes 4 hores, però havia d’espavilar per tenir-ho per dinar). Després ho he dividit en 3 boletes,dividint la massa, xafant-ho perquè sortís l’aire i arrodonint-ho tot el bé que he sabut. He posat les boletes en tuppers i cap a la nevera (bé, les dos que no faria servir, cap al congelador), a fer una segona fermentació, unes 3 horetes o així les he deixat. Després n’he tret una, una horeta abans de dinar, l’he extés amb un corró sobre superfície enfarinada y l’hi he afegit els ingredients. Amb una boleta ha donat per fer una pizza individual-generosa. Cap al forn precalentat a màxima temperatura i en pocs minutets perfecte per anar cap a la boca.