Arxiu per 'Salses'
L’allioli de la missa del gall de Lluçà
desembre 28, 2012, escrit per Roger Compte, classificat a Salses.
El meu germà, el Jordi i la seva dona, la Marta, han estat un bon temps fent un inventari del patrimoni cultural de pobles del Lluçanès, per la diputació de Barcelona. Una feina molt valuosa, que es pot consultar en línia a la web de la Diputació (per exemple, la part dedicada a Lluçà). Gràcies al twitter de la Marta, l’altre dia vaig descobrir que hi tenien catalogada una recepta com a patrimoni cultural de la bonica i petita vila de Lluçà -Lluçanès, Osona- (que és on va néixer el meu pare i ara hi viu el meu germà, si us estranyeu de tanta publicitat).
Com que la feina de preservar la gastronomia tradicional em sembla importantíssima, si puc amplificar la seva feina una mica a través d’aquest blog, millor que millor. Tot el mèrit del Jordi i la Marta de recopilar-ho, jo em limito a passar la informació:
“Tradicionalment a les cases particulars de Santa Eulàlia de Puig-oriol hi ha hagut el costum de menjar pa torrat amb all i oli el dia 24 de desembre a la nit. Aquest costum es va fer col·lectiu en època del Mossén Àngel a la dècada dels anys 80 i 90 del segle XX i es celebra alternativament entre el nucli de Lluçà i el nucli de Santa Eulàlia de Puig-oriol, cada 24 de desembre en sortir de la missa del Gall”.
Per fer aquest allioli es necessiten:
- 4 patates
- 4 pomes (en alguna variant s’hi utilitza codony)
- 10-12 grans d’all
- Pa
- Vinagre
- 6 rovells d’ou
- 1 litre d’oli
Primer cal pelar i tallar a trossets les patates i les pomes i bullir-les. Un cop ja estiguin toves, les escorrem i deixem refredar. Els hi afegim 10-12 grans d’all, una llesca de pa mullat en vinagre, 6 rovells d’ou i ho piquem i barregem bé en un morter. Després s’hi va afegint poc a poc l’oli mentre remenem amb la mà de morter fins que agafi una consistència de crema.
Torrem el pa, untem i ja tenim l’alè preparat per Nadal! :)
Acabo amb una foto aèria de l‘església de Lluçà, bona mostra del romànic català i bona excusa per visitar el Lluçanès.
2 comentaris
Feu pista, el post del pesto (amb pasta)
octubre 30, 2010, escrit per Roger Compte, classificat a Salses.
Aquest és un text de celebració: la planta d’alfàbrega continua viva (al menys fins avui). Tenint en compte el meu curriculum de supervivència de plantes a casa, estem parlant d’un fet històric. Va venir de casa d’uns amics que viuen a Suterranya el mes d’agost i sorprenentment no només ha aguantat sino que fa una cara de bona salut digna de menció, especialment ara que ja arriba el fred -que li marca la seva data de caducitat-. Abans que això arribi, avui li he tret unes quantes fulles per preparar un pesto. I he preparat una mica de pasta fresca per dinar.
El pesto original porta alfàbrega, pinyons, oli, sal, pebre, formatge (parmesà / pecorino) i all. És una salsa fantàstica que aguanta molt bé a la nevera (si li poses una mica d’oli per sobre cada cop que buides el pot, ajuda) i que combina no només amb pasta sino amb preparacions de tot tipus. T’alegra unes verduretes o li dona un toc diferent a un peix. I, sobretot, estan les variants. Els integristes diran que no és pesto si comences a substituir ingredients, però al final ens volem entendre i si parlo d’un pesto de tomàquets vermells, es veu que hi ha hagut una substitució sobre l’original. Surt alfàbrega, entra tomàquet vermell. D’aquest precisament, un dels meus preferits, en vaig fer un text fa temps (quina foto més xunga!!). I en vaig tornar a parlar a la recepta de braves de boniato amb pesto vermell, que ara és l’època per fer-ne!
Avui tenia pasta fresca i tocava preparar-ne d’alfàbrega. Habitualment substitueixo els pinyons (“són cariiissims, eh, no ens ho podem permití!“) per nous, però aquesta setmana vaig anar a parar a una web que tenia un magnífic recull de pestos alternatius, i al d’alfàbrega li posava pipes de carbassa. Ahir vaig passar pel Renobell, pleníssim de gent comprant ingredients pels panellets i allà, entre farines, tomàquets secs i una mica de tot, em vaig emportar unes de fantàstiques pipes de carbassa.
Seguint la recepta de la web en qüestió, les mides són les següents:
- 5 cullerades de pipes de girasol
- 2 tasses de fulles d’alfàbrega
- 1 dent d’all
- 2/3 de tassa de parmesà ratllat
- 1/4 de tassa d’oli d’oliva
- Punt de sal
Triturar tot junt i passar a un pot. Li he afegit una punta més d’oli del que posava a la recepta, que sino quedava una mica massa “secot”.
Recomano un un bon repàs a les propostes de receptes alternatives de pestos, que m’han semblat fantàstiques i s’han quedat guardades per a futures proves. El proper a la llista és el que porta festucs, pa ratllat i menta.
3 comentaris
Penne al vodka
setembre 29, 2007, escrit per Roger Compte, classificat a Primers, Salses.
Aquesta recepta l’he tret del llibre The Soprano’s Family Cookbook, un divertit llibre de receptes de “ficció” que escriu el cuiner de la sèrie Els Soprano, Artie Bucco. Ple de receptes i curiositats sobre la sèrie, he fet aquesta, una de les més fàciletes. Per fer aquest plat de pasta necessitem (per unes 4 persones):
- 3 cullerades de mantega
- 2 dents d’all
- 100 grams de pernil tallat en tires petites
- 800 grams de tomàquet pelat i triturat
- Mig vas de crema de llet
- Un terç de vas de vodka
- 500 grams de penne (són tipu macarrons)
- Parma ratllat
Primer fonem la mantega en una paella grandota (després li haurem de tirar els macarrons, o sigui millor que hi capiguen). Després, un cop fosa, els alls tallats a tires fines, fins que es dorin. A continuació hi posem el pernil i li deixem un minutet, que es fregeixi una punta. Després li tirem el tomàquet, que li deixarem uns 5-6 minuts -foc lent-, fins que posarem la crema de llet, la barregem i la deixem un minut. A continuació li tirem, el vodka, i un parell de minuts més. Ho rectifiquem de sal
Paral·lelament, haurem posat a calentar una olla gran amb aigua i una punta de sal. Quan bullin li tirem els penne i els traurem una mica abans que estiguin al punt, perquè s’acabin de fer després.
Tirem els penne a la paella, amb el foc encés, i els barregem bé amb la salsa, un parell de minutets més. Després ja ho podrem servir als plats amb una bona muntanya de parma ratllat per sobre.
2 comentaris
Salsa romesco
març 5, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a Salses.
Necessitem:
- 3 grans d’all
- Un bon grapat d’atmetlles torrades
- 2 llesquetes de pa una mica sec
- Un pebrot de romesco (com a alternativa a la clàssica nyora)
Primer es fregeixen els alls amb oli, a foc molt suau (aixi queden confitadets). Es treuen i es posen al morter. Els xafem i hi afegim les atmetlles. Mentreestant a l’oli de fregir els alls hi passem un moment el pebrot de romesco (vigilant que no es cremi). El traiem i reaprofitem l’oli i hi fregim les llesquetes de pa. Del pebrot en traiem la cua i les llavors de dintre. Podem continuar de morter, però per anar més fàcil, ho enxufem tot al minipimer, amb 4 cullerades grans d’oli (podem aprofitar el del fregit sinó ha quedat recremat) i una cullerada de vinagre. Es tritura al minipimer i si queda massa espés, li afegim una mica més d’oli.
[Recepta powered by La_mama]
2 comentaris
Salsa per a calçots
març 4, 2006, escrit per rutxe, classificat a Salses.
Estreno la meva col·laboració en aquesta pàgina després d’una jornada gastronòmica bastant completa i molt típica per aquestes dates: la calçotada.
Et canses, t’omples de fum (o et cremes directament), i el teu estómac agrairà tota la tarda la poca cura que has tingut d’ell, però no sé perquè, ens encanta i repetim.
Ingredients per a 15 persones (250 calçots)
-6 tomàquets madurs
-2 cabesses d’alls
-5 nyores
-150g d’atmetlles torrades
-50g d’avellanes torrades
-1 llesca de pa sec o ben torrat
-vinagre, sal i oli
Pelem i triturem les atmetlles i les avellanes, i les reservem en el bol on farem la salsa. Escalivem els tomàquets i les dues cabesses d’alls. Mentrestant obrim les nyores i els hi treiem les pepites. Un cop netes les escaldem per tal que quedin toves. Li tallem la crosta al pa, i un cop fet l’empapem bé amb vinagre. Passem pel mimipimer els tomàquets i els alls ja escalivats i pelats, les nyores escaldades, i el pa empapat de vinagre. Un cop ben triturat ho passem pel xino per evitar que les pepites i les pells vagin a parar a la salsa, i ho afegim al bol on ja tenim les atmetlles i les avellanes triturades. S’hi afegeix força oli (és el que ens allargarà la salsa tot el que volguem) i sal al gust. Es barreja tot i es torna a passar pel minipimer per anar lligant l’oli. Per acabar es pica una dent d’all i s’afegeix per donar-li el toc picant.
5 comentaris
Pesto de tomàquets secs
febrer 26, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a Salses.
Meravelles de l’era de l’Internet. El Pec (dels Loliplanet de tota la vida) em xiva des de Brasil (lo seu és un viatge i la resta són tonteries) com fer el pesto de tomàquets secs. Per casualitat tinc els ingredients per casa. Pam, ho fas i per menjar pasta amb pesto de tomàquets secs. Ho explico a continuació, però bàsicament si es vol fer pesto normal es canvien els tomàquets secs per l’alfàbrega. Com a curiositat, el Pep està en la seva volta al món i ara està cuinant al lloc on estan passant els dies a Brasil. Ensenyant les bondats de la cuina mediterranea. Aquest pesto, bacallà gratinat, truita de patates i carbassons… Pel pesto necessitem:
- Pinyons (o avellanes o nous) -normalment el pesto es fa amb pinyons, però jo li he posat nous, que és el què tenia.
- Tomàquets secs
- All
- Oli d’oliva del bo
- Parmesà
- Sal
Primer posem els tomàquets secs 3 o 4 minuts amb aigua calenta, que s’hidratin una mica. Després matxaquem els ingredients a la batedora i ja està, ja tenim la salsa. A nivell de quantitats ho he fet una mica a ull, posant més o menys el mateix de tomàquets secs i de nous, una dent d’all i de parmesà… tot el que em quedava a la nevera. Que si fos per mi… Es fa ràpid, ho guardes en un pot a la nevera per utilitzar-ho en varis àpats i li dona un gust molt bo a la pasta. Bon negoci.
