L’apassionant món del paper albal a la cuina… necessitem (per dos persones):

- Un porro grandot
- Mig lluç
- Espàrrecs
- Una llimona
- Farigola
- Paper de plata

Primer anem a la plaça, demanem un lluç ben maco, que ens el preparin ben netejadet i sense pell i tallat a filets. Per dos persones hauria de sobrar lluç… Després passem els porros tallats per una paella amb una mica d’oli, i els deixem que es vagin fent a foc lents, sense que arribin a agafar coloret (el terme tècnic és “rehogar”). També fem de la mateixa manera els espàrrecs.

Preparem la paperina: tallem un tall gran de paper de plata, li posem primer un llit de porro i a sobre el tall de lluç. Li tirem un rajolinet de suc de llimona, una mica d’oli bo, sal i pebre. Al costat li posem els espàrrecs i una branca de farigola (que li donarà un perfum superbo, sempre que t’agradi la farigola, clar). Un cop fet tot això, li posem a sobre un tall de paper de plata de la mateixa mida i ara és qüestió d’anar doblegant els costats (millor fer un doble doblec) apretant amb els dits perquè quedi ben tancat. Al final podem doblegar les cantonades cap a dins per acabar d’assegurar que no s’escaparà aire.

Queda posar-ho al forn a uns 200º i esperar fins que la paperina s’infli del tot: llavors ja ho podem treure. Vindrien a ser uns 20 minutets… Després es serveix al plat directament amb el paper de plata: el convidat ho trenca amb el ganivet i li ve la bafarada de lluç, porro i farigola als nassos.