Arxiu per 'Segons'
Bacalhau a bras
desembre 17, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a Primers, Segons.
El primer intent de fer aquesta recepta típica de Portugal (vaig comprar a Lisboa el Grande Livro das receitas de Bacalhau) que ha sortit bo de gust però no ha quedat tan de foto com els que havia vist. Poso els ingredients que he posat (en funció de quantitats que em quedaven) i que fan més o menys teca suficient per dos persones. Necessitaríem :
- 250 gr de bacallà esqueixat
- 300 gr de patates
- 3 ous
- Olives negres
- 2 cebes petites
- 2 grans d’all
- Oli, pebre, julivert
Per començar preparem el bacallà esqueixat tal com s’hagi de deixar per posar-lo al punt de sal correcte… El meu tocava tenir-lo una horeta en aigua a la nevera. Mentrestant pelem i tallem les patates en palets molt fins (rollu patata palla) i els fregim en oli abundant. Quan es comencin a dorar les retirem i les guardem intentant que treguin una mica l’oli…
A la cassola on farem el plat, amb una mica d’oli tirem els dos alls, deixem a foc lent i els retirem quan estiguin dorats . Llavors li tirem la ceba, tallada en juliana, i deixem que vagi fent a foc lent fins que comenci a tornar-se transparent. És el moment de tirar el bacallà (que haurem tret de l’aigua, haurem assecat i desfilat a trossets amb les mans) i el deixarem amb la ceba que vagi fent durant uns minuts. Després li tirarem sal i pebre a voluntat i les patates. Ho deixem una estoneta més, vigilant que no es torrin les patates i inmediatament ja hi podem tirar els ous que haurem batut. Anem remenant perquè quedi tot ben conjuntadet fins que l’ou s’atruiti i quedi com una especie d’ous remenats. I ja ho podem treure i servir.
Per decorar li tirem per sobre julivert trituradet (jo no en tenia, com es pot veure a la foto…) i olives negres.
Per qui no es fii gaire del meu estil, unes receptes de bacalhau a bras que corren online, en castellà… Vivir bien, Rios del Sur i Karlosnet. Pel meu gust li posen massa ous, però bé és qüestió d’anar provant i trobant la proporció
3 comentaris
Empanadilles, tonyina típica/albergínia i formatge de cabra
juliol 17, 2006, escrit per SÍLVIA, classificat a Per picar, Primers, Segons.
Ingredients:
-1 paquet d’oblies (massa d’empanadilla, no us pensàveu que també la faig a mà, juaass!)
-oli
-1 llauna de tonyina
-1 ou
-1 potet d’olives
-1 albergínia
-formatge de cabra
Preparació:
*tonyina: Posem a bullir l’ou fins que estigui dur. Mentrestant, fem les olives a rodanxes petites i tot seguit les barregem amb la tonyina. Quan l’ou estigui ja cuit i una mica fred, el trinxem a talls petits i el mesclem amb la barreja de tonyina i olives. Ara agafem les oblies i hi posem aquesta pasta a dins; amb una mica de gràcia les segellem perquè no se’ns escapi el farcit i ja estaran a punt per fregir, amb força oli, que n’hi hagi 
, i després les posem damunt d’un paper de cuina perquè absorbeixin l’oli i llestos 
-ah, al farcit se li pot posar una mica de tomàquet també, dóna vidilla a la cosa
-en lloc de fregir-les, també es poden coure al forn, no queden gens pringoses, però no són tan cruixents
*albergínia i formatge de cabra: Pelem i tallem l’albergínia a dauets pitits, i la fregim. Tot seguit, deixem reposar els dauets damunt de paper de cuina perquè n’absorbeixi l’oli. Tot seguit, els barregem amb el formatge de cabra, una mica esmicolat per falicitar la cosa. I a partir d’aquí, repetim el mateix procediment que abans: farcim la massa de l’empanadilla amb aquest farcit, fregim i escorrem amb paper de cuina. Vualà!
-torno a repetir el tema cocció amb forn, i en aquest cas encara +, perquè l’albergínia ja ha agafat prou oli 
1 comentari
Tu-nyina amb salsa de soja i vinagre de Mòdena
juliol 17, 2006, escrit per SÍLVIA, classificat a Japonès, Primers, Segons.
Ingredients per a 4 persones:
-4 talls de tonyina
-1 tasseta de soja
-1 tasseta i mitja de vinagre de Mòdena
-4 culleradetes de sucre moreno
-un raig d’oli
Preparació:
Tallem els talls de tonyina a dauets i els fregim volta i volta pim-pam en una paella amb un raig d’oli. És important que quedi cru per dins; ah, i tampoc ho salem, que la salsa de soja ja és prou forta! Un cop marcats els traiem de la paella i hi afegim en el mateix oli la resta d’ingredients: el sucre, la soja i el vinagre, i ho deixem reduir fins que el sucre s’hagi caramel·litzat una micona, rotllu uns 10-15 minuts. Un cop reduïda aquesta salseta, l’afegim al damunt dels dauets de tonyina. Boníssim, rotllu japo 
-podeu acompanyar el plat amb una mica d’arròs blanc, mmm!
4 comentaris
Bac-allà amb allioli de figues
juny 26, 2006, escrit per SÍLVIA, classificat a Segons.
(fàcil, com sempre)
Ingredients per 4 personetes:
-4 talls de bacallà fresc dessalat (llom o penca)
-1 gra d’all
-1 ou
-3 figues seques
-una mica de farina
-oli d’oliva
Preparació:
Primer de tot, posem en remull les figues amb una mica d’aigua perquè es vagin estovant i encenem el forn (gratinador), que vagi agafant escalfor. A continuació, enfarinem el bacallà i el fregim en una paella amb una mica d’oli. Un cop cuit, el reservem. Tot seguit, escorrem les figues, les fiquem en un recipient i les triturem amb el túrmix. Després, hi afegim el gra d’all i l’ou, i fem anar el túrmix alhora que hi anem posant l’oli a poc a poc, com fem amb una maionesa normal; quan ja tingui aquesta consistència de maionesa-allioli, la col·loquem damunt dels talls de bacallà, ben monu. Posem el peixitu amb l’allioli en una safata per anar al forn i ho deixem gratinar fins que estigui dauradet. Nyaaam!
*consellet: si les figues poden estar en remull una horeta, encara millor
*també podem fer aquest plat amb lluç ( que no ho he provat) o rap (queda de conya també!)
No hi ha comentaris
Bacallà a la mel (amb perfum de taronja)
abril 9, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a Segons.
Seguint la línia bacallanera de l’Espai Isidor (porten unes setmanes posant receptes senzilles i bones amb bacallà) m’he atrevit amb el meu debut. He seguit una recepta del llibre La cuina que no amoïna, de la Mireia Carbó (Viena Edicions). Llibre que aprofito per recomanar: receptes molt interessants i resultones i d’un nivell molt assequible. Per fer-ho he utilitzat:
- 4 Lloms de bacallà (d’aquests que ja venen dessalats)
- Mel
- 1 Ceba
- 1 Taronja
- Pinyons
- Farina
Primer, en una paella amb oli molt calent li tirem el bacallà (previament eixugat) enfarinat. Una volta i el traiem: vigilant, que és fàcil que es trenqui. El reservem en un plat amb paper absorvent perquè xupi l’oli que sobra.
Després en una cassola de fang li posem un rajet d’oli i a foc molt lent li tirem la ceba tallada en mitges llunes. Quan la ceba comenci a estar transparent, li afegim una cullerada de farina i 3 o 4 cullerades de mel (depen del punt de dolçor que vulguem li tirem més o menys, és anar tastant la salsa…) . Anem remenant continuament i afegint-li aigua a poc a poc per anar lligant la salsa. Quan la tinguem al punt que volem li tirem una punta de sal i de pebre i a continuació li afegim els pinyons. Fem una remenada i li tirem els talls de bacallà, i a continuació la taronja (jo n’hi he posat mitja) tallada a dauets. Ho deixem uns minuts (es pot provar la salsa mentres per acabar d’ajustarla) i ja ho podrem retirar.
Per decorar al costat li posem grills de taronja, que sempre quedarà més pijot.
1 comentari
Pollo al curry
febrer 26, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a Japonès, Segons.
- 1 ceba
- 2 patates
- 2 pits de pollastre
- Pasta de curry
- Arròs
El dia que el vam fer al curset, ho vam fer amb vedella. Però el què tenia congelat era pollastre… Primer, en una olla amb una mica d’oli fregim la ceba. Quan es comenci a dorar li tirem la pastanaga, les patates i el pollastre tallats perquè es fregeixin una miqueta. A continuació tirem l’aigua: jo li he tirat 4 gots, però per un altre cop amb 3 faria. Ho deixem mitja horeta bullint. Quan bull, per la carn i tot això es forma una espumeta guarrilla que va bé treure-la.Al cap d’aquesta mitja horeta, que les verdures ja estaran tovetes, li posem uns 100 grams de la pasta de curry (vaig comprar la Golden Curry, de picant Medium Hot, al super japonès de c/Comte Borrell, 334). Per un altre dia potser li posaria una mica més de quantitat del què li he posat, que potser ha quedat un gust massa suau. La cosa és anar barrejant la pasta aquesta mica en mica i provant-ho fins que es trobi que té un punt bo de gust. Ho deixem uns 5 minuts que vagi fent i ja ho podem treure. Al final, per donar-li més gust li podem ratllar una mica d’all per sobre.
Per acompanyar, una miqueta d’arròs al costat, que es pugui empapar bé de la salsa curry.
2 comentaris
Quiche amb roquefort i nous
febrer 22, 2006, escrit per Roger Compte, classificat a Primers, Segons.
- Crema de llet (li he posat un potet i mig d’aquests de 250 g – dels light, per compensar
)- Roquefort
- Nous
- Pasta brisa
- Sal & pebre
- Formatge ratllat
Per un cantó en un bol batem els 5 ous, li afegim la crema de llet, la sal i el pebre i ho deixem reposar. Mentre posem la pasta brisa al motllo (jo tinc un d’aquests de silicona que no s’enganxa, però per segons quins es veu que va bé posar farina perquè no s’hi arrapi). I fem puntets a la pasta amb una forquilla: a algun lloc ho hauré llegit… El que sobri de la pasta (jo he comprat la clàsica que venen al super) ho retallem.
Després sobre la pasta li he anat posant trossets petits de roquefort fins a cobrir-ho bastant (un que és amant del formatge) i després per sobre, nous molt esmicolades. A continuació li aboquem la pasterada (ous, crema llet..) per sobre. Com a cobriment li tirem formatge ratllat. Suposo que la idea és que quedi com algo de crosta o algo així, però el meu formatge ratllat tenia ansia submarinista i se n’anava cap a baix. Amb el forn a 180 graus ho he deixat uns 45-50 minuts. Es treu, es deixa refredar una estona (concretament la primera part del Barça-Chelsea) i a menjar.
