Batman: The Dark Knight

Juliol 22, 2008

Partim que em va agradar molt Batman Begins, del Christopher Nolan, una molt encertada reinvenció de la saga Batman per la via del més “real”. I aquesta segueix i molt bé la línia. Aquí hi apareix l’arxienemic Joker i el Batman està ple de contradiccions sobre el paper de l’heroi i la legitimitat per ser el defensor del poble. Resumint, abans d’entrar al detall: m’ha agradat molt. Potser no la posaria tant amunt com els lectors de l’IMDB i el seu 9,7/10, però si que és la meva preferida del Batman i molt probablement de superherois (hauria de fer repàs mental de pel·lis vistes).

Són dos hores i mitja, però no es fan gens llargues, tot i que densa la pel·li ho és molt. Hi ha molta substància, gairebé hauria donat per fer-ne un parell de pel·lis. Millor, dos pel preu d’una. L’acció és la justa i l’adequada, el Bale està perfecte en el doble paper Batman, vacilón-Wayne. El Heath Ledger està espectacular com a Joker (a mi m’ha agradat més que el Jack Nicholson), amb una caracterització d’aquelles que es recorden. Coneixent com va el tema Oscars, no seria descartable Oscar pòstum amb tot el teatre de peu aplaudint-ho… A part dels principals, tinc debilitat, ja des de Batman Begins, pel duo de secundaris Caine / Freeman que aporten els tocs d’humor i elegància necessaris. Vaja, suposo que es nota, que la cosa m’ha convençut. Després del semi-fiasquillo de l’Indiana, candidata a millor blockbuster del 2008… (a l’espera de Wall-E, clar).

Endreçat a Cinema  Imprimeix aquest article