La competència

Només escolto ràdio pel matí quan em desperto amb les noticies. Però aquest programa de Rac1 m’ha enganxat. Punt bàsic: escoltar-lo a la seva web. A l’hora que el fan estic treballant i és un tipus de programa massa frenètic, divertit i absorbent com per combinar-lo amb l’anar fent feina (que jo -com l’iphone actual- tinc el multitasking limitat). M’alegra que tant en televisió (APM), com en ràdio (ells) hi hagi programes que em facin riure cada cop que els veig/escolto. No fa faltar exportar continguts de fora, els d’aquí funcionen perquè són bons. És el tipus d’humor, que fa que hi connecti. Ja no és aquella cosa carrinclona de TV3. Menys correcció política, menys humor blanc: avui a l’APM posen una imatge d’un tio vomitant després d’unes pijes que s’havien apuntat a la moda dels mocadors al cap a lo Audrey Hepburn. I a La competència el Jean-Paul surt explicant les notícies barrejant-ho amb literatura eròtica i la Núria Soler.

Té el seu mèrit fer un programa d’humor cada dia i aconseguir fer-te riure, com fan ells. Han aconseguit crear una constel·lació de personatges amb entitat pròpia. La secció del Justo Molinero (RACull de premsa) és espectacular (sóc fan de la revista Inferiores) amb els seus anuncis d’empreses fictícies de noms “creatius”, les lectures equivocades de titulars i les músiques flamenquilles de lletres espaterrants (com les troben?). Hi ha el Mohamed Jordi -un moro catalanista-, el Duque de Fire -home a la moda-, el Jean Paul -el becari a qui li encanten els regals i la bolleria industrial de marca-, la Rosita que llegeix el Tarot (m’encanta!)…

Ja fa temps que el programa funciona i que van acumulant fans, per tant no crec que ho descobreixi a gairebé ningú, però si enganxo algú que encara no l’ha escoltat… cap a la web!