Catching the big fish, David Lynch

Maig 11, 2007

Catching the big fish (Penguin, 2006) és un llibre escrit pel David Lynch que de moment no s’ha publicat aquí, però que es pot trobar, en anglès, per internet. Sobre el paper, és una reflexió del director sobre la seva pràctica de la meditació trascendental, que fa més de 30 anys que practica. Però és molt més que això i es converteix en una obra imprescindible per qualsevol fan, com és el meu cas, del David Lynch. He disfrutat enormement llegint-lo: són capítols molt curts, on alterna les reflexions sobre la meditació amb moments de reflexió sobre el cinema i sobre els processos creatius de les seves pel·lícules.

El títol fa referència a aquesta meditació. Mitjançant la meditació aconsegueix arribar al fons, on neden els grans peixos/idees, i allà és on les pesca. Explica com a partir d’una idea inicial ho va desenvolupant tot, a partir d’acció-reacció, com un puzle. “A Blue Velvet eren uns llavis vermells, gespa verda i la cançó - la versió de Blue Velvet de Bobby Vinton. La següent cosa va ser una orella en un camp. I aquí ja ho vaig tenir. Tu t’enamores de la primera idea, aquella petita peça. I quan la tens, la resta ve amb el temps”.

Un capítol (ja dic que són curtets): “Eraserhead és la meva pel·lícula més espiritual. Ningú ho entén quan ho dic, però és així. Eraserhead estava creixent d’una manera determinada, i no sabia què volia dir. Mirava de trobar una clau per desxifrar què volien dir aquestes seqüències. Evidentment, n’entenia part, però no trobava la cosa que ho ajuntava tot. I va ser una lluita. I vaig agafar la Biblia i vaig començar a llegir. I un dia, vaig llegir una frase. I vaig tancar la Biblia, perquè era allò, ho havia trobat. I vaig veure-ho tot com una unitat. I va complir la meva visió, al 100%. No crec que mai digui quina era aquella frase”.

Endreçat a Cinema, Llibres